Opinió
-
Peperines*
Andreu Barnils
13.03.2008
-
Potser que no m’estimessis tant…
Marta Rojals
04.03.2008
-
Eleccions que no fan trempar
Martí Estruch Axmacher
03.03.2008
-
València i Finlàndia
Albert Dasí
29.02.2008
-
La guerra d’una societat incapaç
Agustí Pons
28.02.2008
-
De més verdes no en maduren
Marta Rojals
27.02.2008
-
Euskadi, estat d’excepció constitucional
Xavier Montanyà
25.02.2008
-
Ave, Zapatero
Martí Estruch Axmacher
22.02.2008
-
Egunkaria, cinc anys silenciat
Martí Estruch Axmacher
20.02.2008
-
L'escola, com més tard millor
Carlota Franco
19.02.2008
-
Guillats o ximples?
Martí Estruch Axmacher
13.02.2008
-
Volodia Teitelboim, in memoriam
Xavier Montanyà
12.02.2008
-
Hi ha país, al Sud
Albert Dasí
08.02.2008
Martí Estruch Axmacher
03.03.2008
Eleccions que no fan trempar
El verb trempar té molts usos en la nostra llengua. La primera accepció que ofereix el diccionari del IEC diu que significa donar, al cristall o l’acer, per exemple, el punt de duresa i elasticitat que necessiten per a certs usos. La segona definició, com a sinònim de temprar, és afinar un instrument musical. La tercera és tallar una ploma de manera que serveixi per a escriure. La quarta: a Mallorca, trempar vol dir amanir o condimentar, i d’aquí ve el trempó, una barreja de tomàquet, ceba i pebrot verd. Només la cinquena accepció és la sexual que tothom coneix, derivada òbviament de la primera. I, d’aquesta última, en surt una expressió molt popular i un punt masclista, fer trempar, que tant es pot utilitzar per referir-se a una persona, a un discurs o a una actuació. Bé, fins aquí el meu intent d’imitar el gran programa ‘Caçadors de paraules’. A partir d’aquí, política, que, entre més coses, és l’art de dominar i manipular el llenguatge.
Les eleccions espanyoles (o generals, o estatals, o nacionals, tot depèn de qui manipuli el llenguatge) del 9 de març trobo que no fan trempar gens. A molts catalans, Espanya en general i la política espanyola en particular ja ens fan trempar poc en qualsevol circumstància, però és que aquestes eleccions que ens cauen a sobre són una laxitud total. Pots fer l’esforç d’escoltar què diuen, Zapatero i Rajoy: els veïns del teu pis, tampoc no els has triats i bé que els saludes quan te’ls trobes a l’ascensor. Jo vaig fer un esforç considerable i em vaig empassar sencer el debat de la setmana passada a la televisió. Dir-ne debat no és caçar una paraula, és assassinar-la. Van ser dos monòlegs freds i calculats fins al mínim detall, amb un moderador que en una pròxima ocasió es pot substituir per un d’aquells rellotges dels escacs i la festa sortirà més barata. Els dos presidenciables es van dir mentider l’un a l’altre tantes vegades com van voler, i segurament tenien raó, l’un i l’altre.
A Catalunya, sempre ens queda el recurs d’aplicar l’òptica nacional a les coses. Però, en aquest cas, l’afrodisíac no funciona i les eleccions continuen sense fer trempar. El combat entre PSOE i PP es trasllada aquí com si fóssim a Extremadura. El director del Diari de Girona fins i tot es queixa que TV3 no emetés el presumpte debat de dilluns de la setmana passada! N’hi ha que encara no han entès què és una televisió nacional. L’únic debat que havia d’emetre TV3 és el que va fer divendres, en què els cinc candidats es van discutir tal com estipulava el guió i el moderador per sort no era un simple cronòmetre, però les relacions d'amor i odi entre Catalunya i Espanya hi van ocupar un espai massa petit, pel meu gust.
En aquesta campanya, que sempre és més llarga que no les dues setmanes oficials, el PSC va començar valent i va reclamar la publicació de les balances fiscals. Quin ensurt! El ministre Solbes va dir que sí, perquè és ben educat i en campanya encara més. No ve d'un sí a la llista, després dels de l'estatut, els papers segrestats a Salamanca o el traspàs de les beques universitàries. Després, la sucursal del PSOE va tornar a la normalitat, obsequiant els habitants de la colònia amb perfum imperial, símbol revolucionari i de progrés juntament amb el bidet, i després la senyora Chacón va confessar que volia parlar de bolquers. Qualsevol cosa abans que haver de parlar del país. La catalana optimista i prenyada vol distreure els catalans emprenyats. De música de fons, sempre la mateixa: el PP és l’extrema dreta, és el papu, són els gàngsters de ‘Reservoir Dogs’. Cert, i què? Que et vulguin eliminar a garrotades o amb injecció intravenosa indolora és només una qüestió de matís.
Per sort, hi ha Iniciativa, CiU i Esquerra, aquests dos darrers amb veu pròpia a Madrid. Ep, no dic que facin trempar, dic que hi són i que està bé que hi siguin per als qui els agrada anar a votar i els qui han après a votar amb la pinça al nas, que es veu que són molts. Personalment, em sorprèn que CiU presenti com a candidat l’il·lustre unionista unionista, ara que el vot catalanista va un xic desorientat, però ja són grandets i deuen saber què fan. I ho compensen amb una campanya de to pujat i amb suports com el de Josep Benet. Per als qui no volen jugar al joc electoral clàssic o ja no es fien de l'ús que es farà del seu vot, hi ha l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, opcions plenament democràtiques, com ho és el vot simbòlic a formacions extraparlamentàries. Sigui què sigui, que passi ràpid, que l’hora sigui curta, que ningú no tingui majoria absoluta i que la política catalana ens torni a donar motius de recuperar ben aviat la trempera.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015