L’embolic d’Iceta amb el 9-N

Realment sorprenent això que Iceta va explicar ahir. El líder del PSC va anunciar que el seu partit retirava de la plataforma electoral la proposta d'un referèndum sobre la independència acordat amb l'estat. Aquesta proposta era en la plataforma anterior i fins i tot justificava l'eslògan electoral: 'Referèndum sí, independència no.'

Que es retire la proposta no és que siga sorprenent. Però sí que sorprenen, i molt, els motius adduïts. Iceta diu que ho han fet perquè el 9-N ja es va votar sobre la independència i, segons ell, 'va quedar clar que la majoria de la població no la volia'.

Anem a pams. Ara resulta que el 9-N és vàlid i legal, segons el PSC. Gran sorpresa. El dia de la votació els socialistes van deixar molt clar que no hi participaven perquè era 'il·legal'. I no s'entén, doncs, que mig any després la consideren legal i suficient per a dir que el referèndum ja no cal perquè ja s'ha fet.

Però encara és més divertida la conseqüència que n'extreu, de tot plegat, això que diu que la majoria dels ciutadans vam dir que no la volíem —i ho argumenta basant-se en la xifra de votants.

Iceta no pot ignorar que en un referèndum, tret que explícitament es pacte el contrari, no hi ha participació mínima. Els referèndums, si la llei de convocatòria no ho contradiu, els guanya qui obté més vots, siga quina siga la participació. I en el cas del 9-N, per tant, el resultat no va poder ser més clar: 80,98% dels vots a favor de la independència. La població, doncs, va dir que volia la independència.

I, per si ho vol entendre, li ho faré més fàcil encara: la legislació espanyola no ha posat mai quòrums ni xifres mínimes de participació en cap dels referèndums que ha fet i tots han estat acceptats. Per això, no cal anar gaire lluny, va ser vàlid el referèndum de l'estatut de 2006. En aquell referèndum --que va impulsar, per cert, un govern encapçalat pel seu partit-- la participació va ser només del 48%.

És una pena que gent tan intel·ligent com Iceta es troben obligats a posar-se tan en evidència quan intenten explicar allò que no es pot explicar.

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Linus Fontrodona

Avui dia, molts caps polítics d’aquest país festegen el deshonor, i uns quants –força-- el depassen i ja ranegen la infàmia (també hi ha els qui de sempre hi viuen instal·lats, en la infàmia, però aquests no em desperten cap interès). Naturalment, no havent-hi cap altra explicació racional, això ha de tenir un preu. I jo em pregunto: quants diners costa fer-los arribar fins aquest punt?... O bé es tracta d’un joc encara més brut?

Josep Usó

ealment, les explicacions i les "raons" del senyor Iceta són d'antologia del disbarat. Però jo m'imagine que, després de més de trenta anys d'estar treballant en l'executiva d'un partit polític, ara ja no té cap més possibilitat laboral. Vull dir que, si deixa la política, se'n va directament a l'atur sense massa possibilitats d'eixir-hi en un temps prudent. D'altra manera no s'entén que es presente com a "renovador" d'un partit en fase de desaparició després de trenta anys remenant les cireres. Ni, molt menys, el garbuix de contradiccions que ha deixat anar ara. 

Però és que, en realitat, els seus són els arguments de l'espanyolisme. Cap ni un. Un paperàs; i més a la seva edat.

Joan Josep Isern

És evident que aquesta gent ha perdut el nord. I no és pas d’ara  --per bé que aquests dies quedi més en evidència la seva patètica situació--  sinó que ja fa temps.

D’una manera (ho admeto) no gaire correcta políticament parlant jo ja fa molt que vaig dient que “estan cagats”. Que ells són els primers a tenir coll avall que marxarem i, doncs, a témer com els hi quedarà la finqueta sense nosaltres.

Pel que fa al nostre bàndol  --perquè això va de bàndols, no ho dubteu--  els polítics continuen buscant variants noves i més perverses encara a allò del “foc amic” i del “tret al peu” que tant els agrada practicar.

I mentrestant callem i prenem nota.

Ja sabem que ells  --España, vull dir--  no ens guanyaran. I també sabem que si  fracassem serà perquè ens ho haurem guanyat a pols nosaltres solets.

Compte, doncs. Tot i que jo cada vegada estic més convençut que la majoria de la gent sabem perfectament el que hem de fer el 27-S. El que passa és que, per no afegir més enrenou a la situació, callem.

Callem, observem i prenem nota. Perquè a partir del 28 ens caldrà fer moooolta bugada...

Carles Balbastre

Estem vivint un període accelerat d'aclariment de posicions que, inevitablement, ens farà molt bé a tots. Hem estat anys amb els sí però no d'ICV, UDC i PSC. Ara ja sabem tots a que juguem. L'aparell d'aquests partits sosté, o sostenia, que són partidaris del "dret de decidir" amb el permís de Madrid. El dret es té des del mateix moment que vols exercir-lo. Demanar permís és negar l'essència del dret. Anem bé.

Josep Ramon Alonso

Miquel Iceta ja ha assolit la seva màxima aspiració possible, comandar el PSC i per aconseguir-ho ha hagut d'assumir totes les propostes del PSOE. Qui te el cul llogat no seu quan vol

Carles Matute

És evident que, al marge de l’embolic que es porta el PSC (o el que queda d’ell), al Sr. Iceta li han “fet un traje” des de Madrid; que “le han llamado al orden”, vaja. És una veritable llàstima que un partit que podria haver estat un referent de l’esquerra a casa nostra sigui, tant sols, una ombra d’ell mateix i que, en aquests moments, estigui més fora que dins del panorama polític català. Haver d'alinear-se amb segons qui per tal de fer-se notar (vegi’s l’Ajuntament de Barcelona) és estar fent la fi del cagalàstics, i les darreres sortides de to d’en Miquel Iceta pel que fa al Procés Català, no donen a entendre res més que pel que fa a les sigles PSC poden carregar-se la C o posar ja, directament, PSOE.

Andreu Rubio

En efecte, deu ser per la seva indecissió en diverses ocasions, per què el sr. Iceta ja no és que estiga a favor o en contra de la nostra independència, que per cert, en ocasions, ha provocat fer-li el caldo gros als senyors del PP en l'esmentat tema, sinó  que la seva ignominiosa ignorància a causat   rebombari al si del seu partit.

Felicitats sr. Iceta...  gràcies   per multiplicar independentistes.

Pep Agulló

Diu l’editorial: “...intenten explicar el que no es pot explicar”. Té a veure amb Wittgenstein, o és d’una mala fe impressionant manipular la realitat en interés polític pròpi? Hem de ser més clars. Sincerament no li dedicaria gaire temps als “arguments” d’aquest altre cadáver polític que s’arrossega en l’oportunisme de pura supervivència. Entenc que de vegades arremetre contra l’arbre caigut reporti una satisfacció moral davant de tant atacs i desgavells. En aquest cas, es fa pedagogia del que és un referèndum. Ja està. Em resulta curiós, però, que molts periodistes l’únic que no es deixen mai de dir d’ell és que és un home molt intel·ligent. És un copet a l’esquena gratuït i significatiu, de qui la utilitzarà sens dubte, si és veritat de tant gavadal de substància gris, en contra nostra (dels guanyadors del 9-N), en contra de la llibertat de Catalunya.

Josep Jallé

Gent tan intel·ligent com Iceta ..... escrius, director. Penso que manca el suposadament davant del tant intel·ligent. Tampoc veig que sigui il·lustrat, quan desconeix altres accions semblants o comparables en referèndums. El desvergonyiment és altre característica que els permet d’insultar-nos, als independentistes, com ho va fer l’any passat en una compareixença a Granollers. I, finalment, compleix amb escreix un altre element primordial per a seguir essent polític: la manca d’ètica. Quan hom arriba al seu nivell d’incompetència, no s’adona ell mateix. Pensa que tots els altres son els que no hi toquen, no ell. En el fons és un estàndard. Un més, model d’aquell del Deutsche Gramophon.

Josep Blesa

Està clar que entre Iceta i Oh-Carol.7 estan inventant una tercera via que és el cosmocastissisme d’arrel marxisto-falangista que té com a punt únic parafrasejar un gran còmic: “Aquests eren els meus principis i, si molt convé, els capgiraré fins que semblen nous”. Una “novíssima” trena de neocarlisme i neofalangisme per a ofegar-nos.

Em perdonaràs, Vicent, però ni Iceta és tan intel·ligent com diuen, ni Oh-Carol.7 és tan astuta. Els intel·ligents i astuts foren els grans Pasqual Maragall i Carod-Rovira, a qui Miquel no els arriba ni al betum de la sabata.

I la Point.7, si recordeu, anava “copiant” els whatsapps, durant la investidura a les Corts Valencianes,  que li dictaven des de Madrizelona. Al remat, va fer un discurs que semblava estar al parlament de la Ciutadella. Deu minuts, en dedicà, a parlar dels “catalans” dels 18 emprats.     

 

director@vilaweb.cat

Ara resulta que el 9-N és vàlid i legal, segons el PSC. Gran sorpresa.

És una pena que gent tan intel·ligent com Iceta es troben obligats a posar-se tan en evidència quan intenten explicar allò que no es pot explicar.