Opinió
-
Peperines*
Andreu Barnils
13.03.2008
-
Potser que no m’estimessis tant…
Marta Rojals
04.03.2008
-
Eleccions que no fan trempar
Martí Estruch Axmacher
03.03.2008
-
València i Finlàndia
Albert Dasí
29.02.2008
-
La guerra d’una societat incapaç
Agustí Pons
28.02.2008
-
De més verdes no en maduren
Marta Rojals
27.02.2008
-
Euskadi, estat d’excepció constitucional
Xavier Montanyà
25.02.2008
-
Ave, Zapatero
Martí Estruch Axmacher
22.02.2008
-
Egunkaria, cinc anys silenciat
Martí Estruch Axmacher
20.02.2008
-
L'escola, com més tard millor
Carlota Franco
19.02.2008
-
Guillats o ximples?
Martí Estruch Axmacher
13.02.2008
-
Volodia Teitelboim, in memoriam
Xavier Montanyà
12.02.2008
-
Hi ha país, al Sud
Albert Dasí
08.02.2008
Martí Estruch Axmacher
13.02.2008
Guillats o ximples?
Anar un cop a la vida a Las Vegas és una experiència que recomano, encara que sigui per a acabar coincidint amb l’opinió que tenia Obèlix dels romans: som ben guillats! Las Vegas és una ciutat de ciència-ficció, un monument al dòlar, un artifici sense sentit, un atemptat als valors humanistes més bàsics, un muntatge de cartró-pedra depriment a la llum del sol i enlluernador i captivador quan es fa fosc. Les margarites i els altres còctels només costen un dòlar, en pots beure pel carrer sense que el xèrif et detingui, la ruleta reparteix sort, et cases si et ve de gust i tothom sembla feliç. Aquí, en canvi, els catalans juguem en un casino ben tronat i poc atractiu.
Per començar, tot just arribat, et fan buidar la cartera sobre el taulell i et prenen un bon feix de bitllets. Si preguntes, et diuen que és solidaritat. Si protestes, et diuen insolidari. Si vols saber quants diners t’han pres, et diuen que és molt complicat de saber, que quan afinin les balances ho calcularan. Aleshores, ja pots entrar. L’ambient és resclosit. Els ‘croupiers’, que sempre se t’adrecen en idioma foraster, et miren amb malfiança i fins i tot parlen malament de tu als altres jugadors! On s’és vist, això? A Las Vegas, certament, no. També fan córrer la veu que l’únic que ens interessa és aplegar diners i que, quan en tenim, no en gastem en ‘finos’ com fa tothom. Diuen que som secs i poc sociables, identitaris, que la castanyola no ens excita i que la ‘fiesta nacional’ no ens alegra i, fins i tot, que amaguem l’idioma universal per antonomàsia a les nostres criatures. La resta de jugadors, crèduls, ens miren amb hostilitat, és clar.
Quan un jugador català té la sort de cara i comença a amuntegar monedes, apareixen els inspectors del casino i miren que no hagi fet trampes i que tot sigui en regla. El fiscalitzen i el posen nerviós. Si va al lavabo, ha de pagar, a diferència de la resta, que buida gratis. Equilibri territorial, en diuen d’això. Si aquest mateix jugador adinerat mira d’aliar-se amb algun altre afortunat per poder fer apostes més fortes, li diuen que no pot ser. Va contra les lleis del mercat. En canvi, el ‘gran croupier’, el cap de tots els ‘croupiers’, que és un sabatot, té carta blanca per a enganyar tothom. Pot dir que respectarà el resultat d’una tirada de cartes i després fer l’orni i dir que no eren ben remenades. Té el nas llarg, aquest, i les cartes trucades i un as sempre a la màniga.
Les normes del casino són sagrades i, si les vols canviar, has de fer mans i mànigues, però nosaltres no hi tenim asos. De fet, no podem canviar ni la subnorma que especifica com ens hem de captenir els catalans dins aquest casino. Resulta que són els ‘croupiers’ els qui ens l’han d’aprovar! Increïble, però cert. Però més increïble encara és que no podem aixecar-nos de la cadira i anar-nos-en. Ens maltracten, però ens volen allà asseguts, gastant els nostres calers al bingo, a la ruleta i al ‘blackjack’. I jo dic: o ens curem la ludopatia o fem saltar la banca d’una vegada, perquè això no hi ha manera d'aguantar-ho!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015