Opinió
-
Negres juguen i guanyen
Andreu Barnils
07.11.2008
-
L'ombra de Haider
Xavi Sarrià
06.11.2008
-
L'estudiant palestí, l'estudiant maia
Antoni Castells i Talens
03.11.2008
-
No renunciem a l'escola
Albert Dasí
31.10.2008
-
La culpa
Xavier Montanyà
30.10.2008
-
Tràfic rodat
Marta Leblanc
28.10.2008
-
Obrama
Marta Rojals
27.10.2008
-
On paren els Chicago Boys?
David Fernàndez
21.10.2008
-
Lligams en temps de crisi
Carlota Franco
17.10.2008
-
Tret al cap
Xavier Montanyà
15.10.2008
-
La desmemòria militant
Xavi Sarrià
14.10.2008
-
Papallones, papallones
Andreu Barnils
10.10.2008
-
Jaume I, un rei d'espasa i cervell
Diego Gómez
09.10.2008
Diego Gómez
09.10.2008
Jaume I, un rei d'espasa i cervell
Després d'alguns comentaris, ja una miqueta repetitius, sobre el desficaci de l'assignatura d'educació de ciutadania en anglés i de l'atzucac en què s'ha clavat el conseller Font de Mora, mal assessorat sobre l'aprenentatge de llengües i obsedit a seguir les ordres polítiques dels seus superiors, el professorat de qualsevol centre públic d'aquest país continua aquests dies preparant la celebració del Nou d'Octubre amb el recordatori de la figura del Conqueridor. Figura reivindicada pedagògicament des de sempre per les escoles en valencià i que, sens dubte, com algú ha escrit, es pot condensar en la frase 'Jaume I, un rei d'espasa i cervell'.
En l'assaig d'una senzilla representació escolar de la crònica de la seua vida, un alumne nouvingut, d'origen senegalés, de nom Moisés, és elegit perquè represente el califa musulmà que, a les portes de Russafa, va rendir la ciutat de València al nostre rei, nascut a Montpeller. Moisés, no deixa de somriure i s'agenolla amb gran delicadesa per rendir-se davant el penó de Jaume I. A continuació s'adreça als companys en perfecte valencià i crida: 'I no em va tallar el coll!'
Aquesta exclamació amaga tota una lliçó, sobre un dels aspectes més preocupants i de més relleu de l'actual sistema educatiu valencià: el repte de la immigració. Com explicar a la població escolar nouvinguda, que ja és més del 12% de les nostres aules, la figura de Jaume I? Com acollir i integrar aquesta població? Com atendre les noves necessitats educatives i pedagògiques d'aquesta allau? Com planificar-los l'aprenentatge de la nostra llengua? Com acostar la nostra cultura i les nostres tradicions a les seues cultures i tradicions? I tot sense caure en paranys folclòrics ni actituds negatives d'assimilació o xenofòbia.
Tant la diversitat, gràcies a les enormes facilitats del segle XXI en el desplaçament de persones, com la desigualtat, fruit de dinàmiques econòmiques implacables, creixen sense fre i d'una manera important en les nostres comarques. Els moviments migratoris són una realitat en el present i una tendència en augment en el futur, que posen en evidència les mancances d'una educació etnocentrista i poc participativa, com la nostra, a l'hora de construir una societat valenciana més rica, plural i cohesionada. Sembla evident que les velles formes de relació, basades en estructures de caràcter autoritari, han perdut el sentit. Educar en la igualtat, en la justícia, en la resolució pacífica dels conflictes i en l'exercici d'una democràcia activa implica un llarg aprenentatge, que sols es pot assolir d'una manera pràctica en els escenaris reals de la vida quotidiana de forma col·lectiva. No calen tantes espases i sí una miqueta de cervell.
En aquesta celebració del Nou d'Octubre, en el recordatori del vuit-centè aniversari del naixement de Jaume I, cal recordar als nostres representants, als nostres polítics, que han de governar per a tots i totes els valencians, sense tallar cap coll, amb diàleg i consens. I em permetrà el nostre conseller de recordar-li que l'espasa no basta, que amb l'espasa sola no anem enlloc, que cal cervell, que cal comptar amb la comunitat educativa. Honorable Conseller, crec que no cal preocupar-se tant de si els hereus actuals de Jaume I volen saber molt o poc anglés; sàpiga vosté que, en les nostres escoles i instituts, ens preocupa, i molt, la cohesió social, que continuem pensant i treballant per acollir i integrar els nouvinguts en valencià, perquè el valencià és futur.
Amb la figura i el tarannà didàctic de Jaume I, un rei amb molt de cervell, hem d'obrir camins i amples alberedes per on puga passar qualsevol valencià i valenciana, construint per sempre la seua llibertat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015