Jaume I, un rei d'espasa i cervell

Després d'alguns comentaris, ja una miqueta repetitius, sobre el desficaci de l'assignatura d'educació de ciutadania en anglés i de l'atzucac en què s'ha clavat el conseller Font de Mora, mal assessorat sobre l'aprenentatge de llengües i obsedit a seguir les ordres polítiques dels seus superiors, el professorat de qualsevol centre públic d'aquest país continua aquests dies preparant la celebració del Nou d'Octubre amb el recordatori de la figura del Conqueridor. Figura reivindicada pedagògicament des de sempre per les escoles en valencià i que, sens dubte, com algú ha escrit, es pot condensar en la frase 'Jaume I, un rei d'espasa i cervell'.

En l'assaig d'una senzilla representació escolar de la crònica de la seua vida, un alumne nouvingut, d'origen senegalés, de nom Moisés, és elegit perquè represente el califa musulmà que, a les portes de Russafa, va rendir la ciutat de València al nostre rei, nascut a Montpeller. Moisés, no deixa de somriure i s'agenolla amb gran delicadesa per rendir-se davant el penó de Jaume I. A continuació s'adreça als companys en perfecte valencià i crida: 'I no em va tallar el coll!'

Aquesta exclamació amaga tota una lliçó, sobre un dels aspectes més preocupants i de més relleu de l'actual sistema educatiu valencià: el repte de la immigració. Com explicar a la població escolar nouvinguda, que ja és més del 12% de les nostres aules, la figura de Jaume I? Com acollir i integrar aquesta població? Com atendre les noves necessitats educatives i pedagògiques d'aquesta allau? Com planificar-los l'aprenentatge de la nostra llengua? Com acostar la nostra cultura i les nostres tradicions a les seues cultures i tradicions? I tot sense caure en paranys folclòrics ni actituds negatives d'assimilació o xenofòbia.

Tant la diversitat, gràcies a les enormes facilitats del segle XXI en el desplaçament de persones, com la desigualtat, fruit de dinàmiques econòmiques implacables, creixen sense fre i d'una manera important en les nostres comarques. Els moviments migratoris són una realitat en el present i una tendència en augment en el futur, que posen en evidència les mancances d'una educació etnocentrista i poc participativa, com la nostra, a l'hora de construir una societat valenciana més rica, plural i cohesionada. Sembla evident que les velles formes de relació, basades en estructures de caràcter autoritari, han perdut el sentit. Educar en la igualtat, en la justícia, en la resolució pacífica dels conflictes i en l'exercici d'una democràcia activa implica un llarg aprenentatge, que sols es pot assolir d'una manera pràctica en els escenaris reals de la vida quotidiana de forma col·lectiva. No calen tantes espases i sí una miqueta de cervell.

En aquesta celebració del Nou d'Octubre, en el recordatori del vuit-centè aniversari del naixement de Jaume I, cal recordar als nostres representants, als nostres polítics, que han de governar per a tots i totes els valencians, sense tallar cap coll, amb diàleg i consens. I em permetrà el nostre conseller de recordar-li que l'espasa no basta, que amb l'espasa sola no anem enlloc, que cal cervell, que cal comptar amb la comunitat educativa. Honorable Conseller, crec que no cal preocupar-se tant de si els hereus actuals de Jaume I volen saber molt o poc anglés; sàpiga vosté que, en les nostres escoles i instituts, ens preocupa, i molt, la cohesió social, que continuem pensant i treballant per acollir i integrar els nouvinguts en valencià, perquè el valencià és futur.

Amb la figura i el tarannà didàctic de Jaume I, un rei amb molt de cervell, hem d'obrir camins i amples alberedes per on puga passar qualsevol valencià i valenciana, construint per sempre la seua llibertat.

comunicacio@fev.org

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet