Opinió
-
El MACBA i la política. Reivindicació de les arts visuals catalanes
Joan Minguet
27.03.2015
-
Moianès i Lluçanès: malgrat lleis i trampes, comarques!
Aleix Cardona
22.03.2015
-
La nova política no són ells, sinó tu
Aleix Sarri
21.03.2015
-
Que obrin l'exposició avui mateix!
Joan Minguet
19.03.2015
-
Els aldarulls no formen part de l'actuació democràtica
Montserrat Tura
18.03.2015
-
De manars i garrotades
David Fernàndez
18.03.2015
-
Què ens diu l'últim baròmetre del CEO sobre les opcions de la independència?
Francesc Abad
16.03.2015
-
Amb Grècia es decideix l’Europa que tindrem
Ernest Maragall i Jordi Angusto
14.03.2015
-
Cas BPA: Andorra a la corda fluixa
Àlvar Valls
12.03.2015
-
Per què és important que el sobiranisme sigui europeista?
Aleix Sarri
09.03.2015
-
Alegria i compromís
Muriel Casals
08.03.2015
-
Declaració del Parlament de Catalunya sobre la igualtat salarial entre dones i homes
Parlament de Catalunya
06.03.2015
-
I si canviassen el xip?
Gemma Sanginés
04.03.2015
Juli Peretó
12.01.2015
Des de París
Un dia d'hivern preciós a París. Fa dos dies que caminem sense rumb fix. Com la societat. Hem vist carrers inusitadament tranquils, vagons de metro quasi buits, la gran mesquita, sempre en ebullició, deserta en divendres.
Avui diumenge és la gran manifestació convocada després dels atemptats jihadistes. Caminem molt i ens costa força, quasi dues hores, entrar en la marxa. Malgrat la hipocresia dels polítics, reconforta caminar al costat de ciutadans normals, amb llapis i bolis a les mans, als cabells, als barrets, amb planes de diaris a l'aire, amb papers amb inscripcions o dibuixos: Je suis Charlie, Je suis juif, Je suis policier... Un simplement diu:"ateu".
De sobte, la gent comença uns forts aplaudiments i a cridar: passen per la vorera una cinquantena de policies, la temible guàrdia republicana de seguretat. Tothom comença a cantar La Marsellessa. I criden "Charlie, Charlie" i "llibertat d'expressió". Uns ocellots negres amenacen una gran efígie de la Mariana. Però la República aconsegueix espantar-los. La gent torna a cridar. Els valors republicans triomfen en la breu representació de teatre de carrer. Però això contrasta amb la realitat.
Llibertat: avui també s'ha fet una cimera de ministres de l'interior, i no podem esperar més que retalls de drets cuitadans.
Fraternitat: els representants de la república laica per excel·lència han acabat la jornada a la sinagoga. Calia?
Igualtat: Als barris perifèrics de París, hi ha un 60% d'atur juvenil. Eren ací avui?
El fanatisme religiós criminal troba un terreny abonat en la desigualtat social. Ens cal més democràcia, més llibertat, més educació i més justícia i prosperitat social per combatre aquesta xacra medieval.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015