Opinió

Aleix Sarri

21.03.2015

La nova política no són ells, sinó tu

Des que Podem va treure 5 eurodiputats a les eleccions europees del maig passat, ens hem passat nou mesos parlant dia sí i dia també de la vella i nova política.


Avui molts ciutadans valoren per sobre de tot si un polític és de l’statu quo o part de l’establishment, si és de la vella o de la nova política. El judici és estricte, i caure en un costat o l’altre de la línia pot significar l’auge o caiguda d’un partit/moviment.
Però una cosa són les paraules, una altra els fets. Quan van arribar els eurodiputats de Podem al Parlament Europeu es van fer moltes 'selfies' viatjant en Ryanair, compartint habitació o mostrant un plenari mig buit. ‘Aquests sí que van a treballar’, deien alguns.


La realitat però és molt dura, i per sort tenim indicadors quantitatius per a poder avaluar la feina de cada eurodiputat, limitats perquè hi ha intangibles que no es poden comptar, però útils. El resultat no és sorprenent, entre els eurodiputats de Podem només Pablo Iglesias apareix entre els 100 més actius de la cambra europea (i pels pèls) a diferència dels eurodiputats catalans en què almenys 4 són més actius que ells segons les estadístiques. Pels motius que siguin, i sense que això vulgui dir que els de Podem no hagin treballat aquests mesos, però cal tenir-ho en compte si no volem caure en la trampa dels prejudicis i les percepcions. Aquests eurodiputats que segons tots els rànquings treballen més que ells, també se’ls pot considerar casta?
No, la nova política (que existeix) no són ells. Podem (i ara Ciutadans) han estat un estímul, però estan aprofitant les ganes de canvi de la gent per a crear una onada anti-política amb l’ajut inestimable d’algun gran grup de comunicació.


Per mi la nova política és tota aquella gent que ha decidit que ja en tenen prou, i que d'ara endavant intentaran seguir amb més deteniment i amb més exigència la política. Però també tots aquells polítics que treballen exclusivament amb l’objectiu i la il·lusió de representar el millor possible els ciutadans que els han votat, que s’obren a la gent i permeten un contacte de tu a tu (a la vida real o per via electrònica). Que són honestos en la gestió del diners públics i defensen les seves idees encara a risc de pecar d’heterodoxos de tant en tant.


La nova política requereix que tinguem instruments per avaluar la feina de cada polític elegit democràticament i eines per a premiar-lo o retirar-li la confiança si no compleix el seu programa, amb la seva feina o amb els principis que el van dur a ser elegit. Per això és tan important que sorgeixin iniciatives com la de El Teu Parlament que repliquen fórmules d’èxit com VoteWatch i MEP Ranking i que permeten saber què fa cada diputat. La transparència és fonamental per a construir una democràcia de qualitat.


La nova política reclama que d’una vegada per totes es canviï la llei electoral i el futur d’un polític depengui directament, i de forma individual, de l'opinió que en tenen els ciutadans que voten. La renovació interna en la presa de decisions dels partits, també esdevé imprescindible.


Però alerta, perquè això de la nova política no només significa que els polítics estiguin més ‘controlats’. Necessitem seguir avançant cap a una major implicació de tothom en el debat públic i en la demanda de rendiment de comptes. Potser cal deixar de pensar en ‘la classe política’ com a conjunt i començar a avaluar cadascú pels seus mèrits i les seves faltes.


I és que la implicació de tots és primordial perquè realment hi hagi una nova política que premiï aquells que donen la cara per les seves idees, però també per a no oblidar aquells milers de militants de base que s’hi deixen l’esquena anònima i de forma altruista.


Així doncs, no ho oblidem: la nova política no depèn d’ells, sinó de cadascun de nosaltres.

Editorial