Opinió
-
Peperines*
Andreu Barnils
13.03.2008
-
Potser que no m’estimessis tant…
Marta Rojals
04.03.2008
-
Eleccions que no fan trempar
Martí Estruch Axmacher
03.03.2008
-
València i Finlàndia
Albert Dasí
29.02.2008
-
La guerra d’una societat incapaç
Agustí Pons
28.02.2008
-
De més verdes no en maduren
Marta Rojals
27.02.2008
-
Euskadi, estat d’excepció constitucional
Xavier Montanyà
25.02.2008
-
Ave, Zapatero
Martí Estruch Axmacher
22.02.2008
-
Egunkaria, cinc anys silenciat
Martí Estruch Axmacher
20.02.2008
-
L'escola, com més tard millor
Carlota Franco
19.02.2008
-
Guillats o ximples?
Martí Estruch Axmacher
13.02.2008
-
Volodia Teitelboim, in memoriam
Xavier Montanyà
12.02.2008
-
Hi ha país, al Sud
Albert Dasí
08.02.2008
Martí Estruch Axmacher
29.01.2008
De branca en branca
Des de la porta del jardí ens arriba una veu. Correspon a un home d’edat indefinida, negre com el carbó, que du un sac a l’esquena. És l’home del sac? Si fèiem bondat. A la mà, una barra de ferro d’uns tres metres, acabada en un ganxo. En un espanyol macarrònic ens demana permís per a entrar a agafar pinyes. La primera reacció de blancs porucs és de dir-li que no: les fem servir per encendre la llar de foc, ens excusem. En un espanyol igual de macarrònic però més angoixat, insisteix, i diu que al bosc ja no en queda ni una, de pinya, i que, si no en troba, avui no menjarà calent. La nostra reacció de blancs porucs, però solidaris, és de fer-lo passar.
Encuriosits, la família al complet el seguim per veure l’actuació, convençuts que farà caure les pinyes des de terra. Errats anàvem, que per alguna cosa venim del mico. Amb l’ajuda de la barra de ferro, en un tres i no res grimpa pel tronc i es planta dalt del primer pi, que és dels grossos. Un cop situat, comença a bellugar-se de branca en branca, fent saltar les pinyes amb la barra. El Roger, inconscient encara de la nostra deriva simiesca, diu en un atac de realisme: ‘Sembla un esquirol!’ Contemplar les evolucions i equilibris que fa dalt de l’arbre és un espectacle. La pluja de pinyes, també.
Quan el primer pi és net i pelat, passa al següent per via aèria, aprofitant dues branques properes. Així recorrerà els set pins del nostre jardí. Fins al cap d’un parell d’hores no torna a trepitjar terra ferma. La cara de felicitat denota que la collita és bona. Somrient, se sotmet al nostre interrogatori de blancs indagadors. Es diu Saibo, és de Gàmbia i no sap quants anys té. Va aprendre a circular pels arbres de petit. L’enviaven a collir fruita o a fer llenya. Aquí, l’Antonio li paga 60 cèntims per cada quilo de pinyes. A vegades el preu baixa a 40 cèntims, fins i tot a 20, però aleshores el Saibo es queda a casa. Al Maresme, sembla que són uns quants els qui s’hi dediquen. Si algú s’entreté a treure els pinyons, la paga puja a tres euros el quilo.
Les pinyes que aplega de terra omplen dos sacs. Calculo que cada sac deu pesar uns vint-i-cinc quilos, o sigui que el benefici és d’uns trenta euros. Amb un espanyol macarrònic i alegre, el Saibo ens dóna les gràcies del dret i del revés, ens desitja un bon any i que la vida ens somrigui. Després, es treu el mòbil de la butxaca i truca a l’Antonio perquè el vingui a cercar, a ell i els dos sacs de pinyes. Mentre espera, es menja l’entrepà (amb tomàquet? sí, gràcies) i la peça de fruita que li donem, nosaltres, blancs porucs, solidaris, amb remordiments de consciència i compradors de pinyons a 30 euros el quilo. Encara bo: si el Saibo fos un polític i els pins fossin el poder, el preu encara seria molt més alt.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015