Opinió
-
Peperines*
Andreu Barnils
13.03.2008
-
Potser que no m’estimessis tant…
Marta Rojals
04.03.2008
-
Eleccions que no fan trempar
Martí Estruch Axmacher
03.03.2008
-
València i Finlàndia
Albert Dasí
29.02.2008
-
La guerra d’una societat incapaç
Agustí Pons
28.02.2008
-
De més verdes no en maduren
Marta Rojals
27.02.2008
-
Euskadi, estat d’excepció constitucional
Xavier Montanyà
25.02.2008
-
Ave, Zapatero
Martí Estruch Axmacher
22.02.2008
-
Egunkaria, cinc anys silenciat
Martí Estruch Axmacher
20.02.2008
-
L'escola, com més tard millor
Carlota Franco
19.02.2008
-
Guillats o ximples?
Martí Estruch Axmacher
13.02.2008
-
Volodia Teitelboim, in memoriam
Xavier Montanyà
12.02.2008
-
Hi ha país, al Sud
Albert Dasí
08.02.2008
Marta Leblanc
23.01.2008
Del cap a l'estómac
Parla per telèfon. Som al vespre, en un vagó, i ella parla per telèfon. És una senyora. Una senyora que ha trucat a no sé qui per saber on aniran demà dissabte a dinar, a quin restaurant aniran. Quan ho sap (i també que el coneix), d’alguna manera talla la conversa i penja. I s’embutxaca el telèfon i s’alça, perquè el tren ha arribat a l’estació on ella volia arribar. Aleshores la veig dempeus, m’adono que és un sac d’ossos, com X, o Y, com Z, que és en qui em fa pensar: en una amiga a qui fa anys que el cap, per raons que desconec, li castiga el cos, per raons que desconec té anorèxia. Si és tal com Z, si la senyora que ja no és al vagó perquè el tren ha arribat a l’estació on ella volia arribar, si té anorèxia.
Alto, Leblanc. La senyora sols ha trucat per saber on anirien a dinar. No t’emboliquis. Què t’empatolles?
Anorèxia, per raons que desconec. Un dia darrere l’altre Z va deixar de menjar fins a ser pell i ossos, i la van ingressar. En un hospital, de primer; després en una residència. La vigilaven. A la residència la vigilaven amb càmeres. A l’habitació, al vàter, al passadís. Vivia tancada. Amb normes, normes imposades. Rehabilitar el cos a la ingesta d’aliments per salvar la vida. O perdre-la pel cap. No la va perdre. Ara viu a l’aire lliure. A l’aire lliure i a ca seva i allà on vol i amb mínims. El mínim de proteïnes, d’hidrats, de greixos, d’improvisació. Quedem dissabte a dinar? ‘On? Què?’, vol saber. I tu beuràs aigua. ‘I hi haurà més persones?’ I jo beuré vi. ‘N’hi haurà més?’ Si tu vols, al teu costat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015