Wanted

La Catalunya que parla anglès, si alguna cosa té, són històries. I cada vegada en són més. Aquesta, per exemple, me la van explicar fa alguns dies uns amics catalano-nord-americans: un joveníssim britànic es guanya la vida de professor d'anglès a Barcelona com molts, parla català com alguns, no parla castellà com pocs, i assisteix a un grup de trobada política marxista. Collons, vaig pensar, amb les noves generacions! Quines barreges que fan. Em van entrar unes enormes ganes de conèixer-lo, a aquest paio. I com que a VilaWeb preparem un programa d'entrevistes en anglès, em vaig apuntar el seu nom. N'he buscat més. Aquesta altra història també m'ha arribat: un home de mitjana edat europeu s'instal·la a Catalunya i, en comptes d'anar a trobades marxistes, inverteix en una empresa de videojocs. Ara mateix té cinquanta treballadors i moltes ganes de créixer. Deu ser, si la història és certa, un dels pocs homes que darrerament en comptes de destruir llocs de feina en construeix, a Catalunya. Aquest senyor alguna cosa també tindrà a dir, de com ho veu tot plegat.

La Catalunya que parla anglès és cada vegada més nombrosa. Fa alguns anys no s'hi trobava ningú que parlés l'idioma de Shakespeare. Pocs estrangers establerts, i menys catalans que el parlessin. Ara, en canvi, ja no és el desert d'abans. Ja fa dècades de mercat comú i mundialització. I darrerament, a més, tots els periodistes dels mitjans de comunicació estrangers establerts a Barcelona, cada vegada més nombrosos a causa del procés, i que molts treballen en anglès. Molts d'ells, segurament, agradi o no, deuen ser gent que ni parla català ni parla castellà. No tot és bilingüisme oficial. Hi ha racons del país on sobretot s'hi entra parlant en anglès. Des dels empresaris alemanys establerts entre Barcelona i Tarragona fins a les bales perdudes de les barres de la nit barcelonina.

A més a més, aquí tenim tota una colla d'amics, esposes, marits, cunyats, tiets, cosins, germans, amants, veïns, companys de feina, coneguts, saludats, amics d'amics... que parlen anglès i només vosaltres coneixeu. El meu cap, un nord-americà molt despert. La meva veïna, una palestina que és molt interessant com ho veu. La meva dona, australiana. El meu marit, alemany. Un del bar que diu que fa música. L'informàtic de l'empresa. Una agent immobiliària de la Costa Brava. Segur que és molta, la gent que coneix estrangers residents a Catalunya que poden ésser interessants d'escoltar. No cal, en cap cas, que els agradi el procés, el Barça, els toros o el pa amb tomàquet. Ni que siguin rics, pobres, d'esquerres. de dretes o abstencinistes. N'hi ha prou que tinguin una conversa interessant. I aquest article és per demanar que, si sou algú d'aquestes característiques, o en coneixeu, m'envieu un missatge a andreu.barnils@partal.cat i així donem a conèixer la Catalunya que parla anglès. Cada vegada més creixent, i encara molt desconeguda.

Moltes gràcies a tothom i bon diumenge.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Busquem residents al país que parlin anglès