Trio de nit

Del barri només m’agrada que sigui ple de races i colors. Siguin benvinguts ‘paquis’, negres, indis, xinesos i tants més. Per mi, com més millor. De primer, per ells: m’agraden així, d’entrada. Després, per mi: la lingüista Maria Carme Junyent ja ha demostrat que el multilingüisme afavoreix el català i, en canvi, el bilingüisme el perjudica. Fora d’això, aquest Raval del senyor Clos és horrorós: totes les coses semblen en venda, des dels testos dels balcons a nosaltres, les persones.

Fa una setmana que hi estic i ja dec tenir preu. Per sort, si no badem i es tanca bé la porta, dins el pis quedem aïllats del col·lectiu, separats de la resta. Aleshores, des de dins el pis notem la proximitat calmadora de l'Eixample. La benaurança ens arriba per dalt els terrats, i ens entra pel pati interior Tenim la sensació de viure a part. Ideal.

La cosa va de trios. De dos joves i una nena superdotada. Tots tres solters, és important de dir-ho. En dic nena, però, de fet, voreja l’esplèndida edat dels trenta anys. Això de superdotada, ho dic mig en broma, mig de debò perquè de tant en tant surt a la televisió en horari de màxima audiència. Si us la descrigués, amb pèls i senyals, la reconeixeríeu. Fa poques nits va passar visita. Després d’arribar amb vestit negre, pantalons llargs, arracada grossa i petit escot, vam tancar la porta. Aquella nit, els tres ‘singles’, protegits del col·lectiu, ens vam enregistrar amb una càmera. Lleig.

“Ara faig una transgressió dels meus vicis i us xiuxiuejaré un desig secret, que és d’estar amb dos homes a la vegada”. Aquesta frase, la tenim enregistrada en una cinta miniDV. Allò que va passar després, no. Li fèiem preguntes i ella responia: “Què es pot fer a l’últim minut de la cinta?” “Un petó”. A mesura que avançava el sopar, el Viña Sol hi ajudava: “Encara que ho disfressem, el sexe és la cosa més important en la vida.” Així tota la nit. Hi anava. I sí, sí, ens vam enregistrar xingant. Tots tres, avançada la nit, fent porcades a voler. I ara vinc i ho publico. Sí, home, sí, i tu que t'ho creus.

No te’n creguis res. Que no ho veus que tot és mentida? La gran estafa, el gran engany del Saló de ‘singles’ que se celebra cada any a Barcelona és precisament aquest: fer creure que els solters s'interessen per ells, que es busquen els uns als altres per internet, en reunions de bar, i que s'ajunten, vivint a part, separats de la resta. Què va: pel poc que en sé, els solters busquen casades i les solteres, casats. El trio de tota la vida. Que els del Saló no us enganyin amb viatges de solter organitzat. Imaginar-se vols ‘charter’ plens a vessar de joves solters sortint del país és un deliri de casat gelós. Més val acceptar-ho: es queden aquí. Deixeu-ho estar: els trios no es fan al Raval i de nit. Jo diria que els trios es fan de dia, en un hotel de l'Eixample, mentre l'altra treballa. Què us he de dir que no sapigueu, parella.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet