I?

La veritat és que no entenc què volia fer ERC ahir al Congrés. En vist de l'expectació que havia aixecat l'anunci que preguntarien en català, havia suposat que ho farien, que preguntarien en català i que es mantindrien ferms, malgrat la previsible protesta formal del president del Congrés. O la prohibició.
No va passar això. Ho varen intentar en dues ocasions i, després d'haver-los-ho prohibit en totes dues, ho varen deixar estar. Si allò que pretenien era demostrar que, al Congrés, no s'hi pot usar el català, no calia. Ja ho sabíem. Perquè el reglament és ben clar. Però fou curiós d'observar com es tallà el torn de paraula en aquesta ocasió quan, de fet, no passa dia que els diputats d'ERC i alguns més, de l'Entesa valenciana, per exemple, no diguen en les seues intervencions alguna frase en català. Tanta expectació, doncs, on portava? No es pot parlar en català. Molt bé. I?
El president Marín, això és veritat, fou molt amable en la seua intransigència. Amabilíssim. I tinc la seguretat que, el tema de la llengua, li importa. Fins i tot va dir quatre cosetes en català. Però, de forment, ni un gra. Igual que en la qüestió de les matrícules, proposada abans, en la mateixa sessió, per CiU. Paraules amables, però cap compromís consistent. Qui sap si el nou tarannà no consisteix a aplicar les mateixes polítiques sense males cares i amb un somriure a la boca. Uix!

Postdata: Per si això no fóra prou, el Telenotícies Vespre va titular que Marín s'havia adreçat en català al diputat Tardà i va relegar la notícia a la cua més cua que va trobar. Pregunta als responsables de 'la nostra': La notícia què és? Que no hagen deixat parlar en català a un diputat o que, per prohibir-li-ho, hagen fet servir el català?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet