Zapatero i Espanya

Zapatero és valent i decidit per a retirar les tropes espanyoles de l'Irac. Però covard per a trencar la dinàmica instaurada pel PP a Euskadi. Zapatero compleix la paraula sobre la LOCE, però no pas sobre el català a Europa. Com si això no fóra prou, aquesta setmana el PSC votarà a Madrid contra la devolució dels papers de Salamanca i contra les seleccions nacionals, alhora que Maragall i Matas es carreguen l'Institut Ramon Llull. Es-paa-ña!, Es-paa-ña!
El dia que Zapatero va guanyar les eleccions, després d'aquelles tremendes jornades d'angoixa, un militant del PSC em va dir que era la pitjor notícia que podia imaginar-se per al futur del tripartit del Principat. Em va semblar una exageració. Però, francament, ja no sé què pensar-ne. Entre més coses, perquè avui comença una setmana en què el PSC diu que votarà al Parlament espanyol contra la devolució dels papers de Salamanca als Països Catalans i contra les seleccions nacionals. El ministre Montilla diu que això no s'ha d'entendre com ho entendria qualsevol, sinó com una simple manera d'advertir als socis de govern que no poden presentar una proposta sense que el PSOE l'haja aprovada abans. I què més? Preu per preu, que els diputats d'ERC i ICV s'integren al grup socialista, no? I què en direm, de la pretesa oficialitat del català a Europa? La proposta final de Zapatero és tan suau que ni s'acosta remotament a allò que va prometre que faria en el debat d'investidura. És, simplement, una ensarronada. Una burla.
Resulta sorprenent de constatar, a mesura que passen el dies, que Espanya i l'espanyolisme són també una barrera infranquejable per a Zapatero. Ni una concessió. Ni mitja. Ni tan sols en el difícil cas basc, en què podia haver tingut un gest per a l'esquerra abertzale que indicara que el camí del govern socialista seria un poc diferent del del govern Aznar. Però no: duresa. El govern socialista ha donat ordres estrictes a la fiscalia de perseguir tota possible candidatura de l'esquerra abertzale. Igual que farien Aznar, Rajoy i Mayor Oreja. Exactament igual. 'Tanto monta, monta tanto'. L'home que es vol diferenciar totalment dels llogaters de la Moncloa anteriors, no se'n distingeix gens en una qüestió: Espanya. Això és intocable.
Potser algú li hauria de recordar dues coses: primera, que tots els presidents del govern espanyol des del final de la dictadura han perdut el càrrec per culpa de la política dita antiterrorista; i segona, que aquesta intransigència pot posar en perill el govern tripartit al Principat. Cosa que, tal com es comporta, no sé pas si li importa gaire.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet