Opinió
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Pere Cardús
02.07.2015
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Contra la poca fe i la desconfiança de molts, la proposta que va fer el president Mas aquell dissabte a Molins de Rei ha obert una alternativa que semblava impossible. Que l'independentisme es presentés unit a les eleccions del 27-S ja no formava part dels pensaments de gairebé ningú. Però, com em va dir ahir al vespre algú que respecto molt, cal sempre recuperar la raó de ser de tot plegat: si el 27-S no és la cosa més semblant a un referèndum ens embolicarem nosaltres sols innecessàriament.
La proposta de fer una llista de la societat civil i un govern d'unitat independentista amb els principals dirigents polítics és potser allò que més s'assembla a un plantejament plebiscitari. I sembla que ara ERC ho accepta, això. No s'acaba d'entendre què fa que ho accepti ara i no ho acceptés després del 9-N. Però ara som on som i cal mirar endavant. I no vull entrar en la qüestió si ha de ser l'única llista o si n'hi pot haver una d'anticapitalista a banda. Seran els partits que decideixin si se senten representats per aquesta llista hipotètica o no.
També demana una reflexió a part la qüestió aquesta de no voler-hi polítics. Em temo que alguns han confós la crisi política —estesa a gairebé tots els països del món— amb un discurs antipolític que no crec que tingui gaire suport al nostre país. Jo penso que els polítics independentistes són un actiu ben valorat pel conjunt de la societat catalana. Una altra cosa és que, a diferència de l'esperit ciutadà de la Via Catalana, hi hagi algun polític que no estigui disposat a fer pinya al costat d'un altre per aconseguir la independència.
El 27-S es fa perquè no ens han deixat fer un referèndum. Hem de recuperar aquesta idea. Aquest és l'origen de tot plegat. El 27-S és un plebiscit sobre la independència. No es podran fer les passes valentes i arriscades que caldrà fer per desconnectar d'Espanya si abans no ens hem comptat amb la màxima claredat possible. Que cal fer una llista encapçalada per en Viver i Pi-Sunyer? Endavant. Que cal fer-la amb Neus Català? També. Que és millor que sigui en Guardiola? Si ho vol… Perfecte.
Ara hem de bandejar les frivolitats. L'estat espanyol té tot l'arsenal a punt i ja mou els seus peons. Ha obert els fronts que necessitava per despistar els catalans amb noves promeses de processos constituents espanyols que deixarien algunes molles a Catalunya. La batalla que lliura Espanya en l'àmbit de la diplomàcia internacional és total. I sort que l'equip català és potent i treballa amb eficàcia i intel·ligència. Però l'estat espanyol s'hi juga la subsistència. I, encara que a vegades no ho sembli, nosaltres també. Ni Espanya —tal com la coneixem ara— és viable sense Catalunya, ni Catalunya podrà sobreviure dins Espanya. Si ells veuen clar que van a totes, per què dubtem encara nosaltres?
Referèndum, plebiscit, sufragi, consulta vinculant o eleccions d'independència. Digueu-ne com vulgueu. La qüestió és que el 27-S passi 'la prova de l'ànec'. A cavall del segle XIX i el XX, l'escriptor nord-americà James Whitcomb Riley va descriure com no ho havia fet mai ningú el mecanisme del raonament inductiu: 'Si sembla un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, aleshores possiblement és un ànec.' Sabent que els contraris a la independència no posaran cap facilitat perquè les eleccions puguin ser considerades com un referèndum, cal que els independentistes facin tant com puguin perquè ho semblin en tots els sentits. Perquè si es vol que el 27-S sigui un referèndum, cal que sembli un referèndum, nedi com un referèndum i claqui com un referèndum.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015