La visita a Casanova

Cada dos per tres es munta un canyeret quan algun partit anuncia que vol canviar el cerimonial de la visita que entitats i partits solen fer l'Onze de Setembre a l'estàtua de Rafel de Casanova de Barcelona. La polèmica té un component que no he arribat a entendre mai: si algú no vol anar-hi, per què hi va? Per què ha de ser obligat d'anar-hi? No seria més fàcil d’eliminar-ne la càrrega pseudoinstitucional i que hi vaja tan sols qui vulga?
Jo he anat uns quants anys a portar flors al peu de Casanova. Alguns d’aquests acompanyant els partidaris del domini .ct, que hi dipositàvem un teclat embolicat amb una rosa. L'any passat també vaig formar part d'una espècie de delegació de valencians diversos que volíem recordar que en la defensa de Barcelona dos batallons de soldats valencians foren dels darrers a rendir-se, ‘no errant la nació’, segons la cita que circulava. Sempre hi hem entrat de manera discreta i n’hem eixit com hem pogut. Però un d’aquests anys, em sembla que amb els companys del domini .ct, vàrem quedar atrapats davant la delegació d'Unió Democràtica i ho vàrem passar fatal: insults, crits eixordadors i cares crispades. Per sort teníem molt poca pinta de ser d'Unió i aviat va córrer la veu que els xicons que anaven davant de Duran no eren d'Unió. I quan vàrem explicar què hi fèiem allà fins i tot ens van aplaudir...
Però després hi vaig veure entrar els d'Unió i, sincerament, no s’hi valia, a escridassar-los d'aquella manera. No he vist mai què passa quan hi arriben el PP o el PSC, però, en vist de com anaven les coses amb Unió, m'ho puc imaginar. I més encara puc imaginar-me com deuen sentir-se els components de les altres comitives.
Per això no acabe d'entendre per què, per exemple, els del PP s’entesten a anar-hi. No té gens de trellat: si fórem al 1714 segurament que considerarien terrorista Rafel de Casanova... A què ve doncs l’enrenou? Quant als d'Unió, sé de segur que hi aniran enguany i sempre. I el PSC ja decidirà de quina banda vol ser.
Ja sé que aquest no és pas el problema principal. Evidentment, caldria garantir que l'accés a l'estàtua no fóra tan violent, sota cap circumstància, i que tothom qui volguera poguera anar-hi, amb independència de la seua ideologia. Però, si anar-hi és una simple convenció bastida amb el pas del temps, potser hauria d’arribar-hi també l'hora del canvi. I de la normalitat: que hi vaja qui vulga i llestos.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet