Opinió
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
-
Miquel Sellarès: 'L'estat s'ha quedat sense coartada'
Miquel Sellarès
20.10.2011
-
Mariano Ferrer: 'Ara vindrà la vomitera de tots els qui han viscut del conflicte'
Mariano Ferrer
20.10.2011
-
Imanol Murua: 'El final d'ETA no és el final del conflicte polític basc'
Imanol Murua
20.10.2011
-
Rematant Gaddafi
Josep Martinoy
20.10.2011
-
Joaquim Boixareu: 'Cal continuar pressionant perquè les decisions s'executin com més aviat millor'
Joaquim Boixareu
19.10.2011
-
Germà Bel: 'És un cafè per a tothom sense més cafè'
Germà Bel
19.10.2011
-
Joan Amorós: 'Avui hem tingut una bona notícia, però alerta, perquè no hi ha res guanyat'
Joan Amorós
19.10.2011
-
Eliseu Climent: 'Caldrà continuar pressionant perquè el corredor mediterrani siga realitat'
Eliseu Climent
19.10.2011
-
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Josep Vicent Boira
19.10.2011
-
Alfons López Tena: 'La Generalitat anirà a la festa de Blanco pel corredor en un acte de provincianisme i subordinació'
Alfons López Tena
18.10.2011
-
Vicenç Altaió: 'La cultura no pot viure mai aliena al món'
Vicenç Altaió
18.10.2011
-
Josep-Lluís Carod-Rovira: 'No m'estranyaria que puguem parlar d'aquí a poc temps d'Otegi lehendakari'
Josep-Lluís Carod-Rovira
18.10.2011
<72/72
Amadeu Carbó
12.05.2014
El PP fa l'aleta
Les formacions polítiques han començat la cursa cap a les eleccions europees. A Catalunya la campanya tindrà matisos i elements que la faran diferent de la resta dels territoris de l'estat espanyol. El dret de decidir serà un dels temes recurrents en l'enfrontament de les forces polítiques, amb l'objectiu d'esgarrapar vots.
El Partit Popular ha elaborat un material imprès en què, de manera explícita, fa ús de la imatge d'un pilar de quatre per il·lustrar l'argumentació dels beneficis i les grandeses de l'unionisme.
Apropiar-se una imatge convertida en icona, i per tant recognoscible per un col·lectiu com a pròpia, no és cap novetat. Els castells han estat usats fins a l'extenuació, tothom els ha fets seus. Fins i tot hi havia una fotografia publicada en la portada d'un diari de l'època de postguerra on l'enxaneta semblava fer la salutació feixista.
Aquella fotografia podia ser interpretada com una submissió al règim franquista o com una exaltació d'aquest règim per mitjà de la construcció humana, però tot plegat era molt superficial. En canvi, ara, el cas que ens ocupa és d'una malicia extrema. Perquè, a partir de la icona castellera, hom pretén potinejar allò que és fonamental. Em refereixo als valors que sustenta la pràctica castellera, que fan que aixecar un castell --tant se val l'alçada i la complexitat-- no sigui una simple practica acrobàtica. Participar en un castell és una experiència de desafiament i de superació a partir de la voluntat col·lectiva i associativa.
On és el punt de malícia del Patit Popular? Al meu entendre, i en aquest cas concret, és que, amb una subtilesa intoxicadora, pretén incomodar un col·lectiu organitzat com els castellers i tornar a intentar de crispar una part de la societat catalana. Oimés si bona part de les colles castelleres tenen previst, el dia 8 de juny, de fer accions simultànies pel dret de decidir, algunes en capitals de l'estranger, per internacionalitzar el procés.
Els valors que sustenten l'activitat castellera no en són exclusius, sinó que formen part d'allò que considerem valors universals i són presents en la majoria de pràctiques col·lectives i associatives. Per tant, qualsevol organització, partit, formació, entitat, etc. pot sentir-los seus. Però la cosa canvia molt quan vols projectar-los i els associes a una imatge o icona que pertany a uns tercers, com és el cas.
Els castellers han decidit de fer un ús legítim dels valors que els són propis i de la seva imatge iconogràfica reconeguda mundialment per donar suport al dret de decidir, amb el qual se senten compromesos i identificats. Ben al contrari d'allò que pretén la propaganda electoral del Partit Popular, que manlleva uns valors i una imatge que no li són propis per defensar allò que precisament és als antípodes de l'opció primigènia.
Tot plegat és molt pervers.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015