Opinió
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
-
Miquel Sellarès: 'L'estat s'ha quedat sense coartada'
Miquel Sellarès
20.10.2011
-
Mariano Ferrer: 'Ara vindrà la vomitera de tots els qui han viscut del conflicte'
Mariano Ferrer
20.10.2011
-
Imanol Murua: 'El final d'ETA no és el final del conflicte polític basc'
Imanol Murua
20.10.2011
-
Rematant Gaddafi
Josep Martinoy
20.10.2011
-
Joaquim Boixareu: 'Cal continuar pressionant perquè les decisions s'executin com més aviat millor'
Joaquim Boixareu
19.10.2011
-
Germà Bel: 'És un cafè per a tothom sense més cafè'
Germà Bel
19.10.2011
-
Joan Amorós: 'Avui hem tingut una bona notícia, però alerta, perquè no hi ha res guanyat'
Joan Amorós
19.10.2011
-
Eliseu Climent: 'Caldrà continuar pressionant perquè el corredor mediterrani siga realitat'
Eliseu Climent
19.10.2011
-
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Josep Vicent Boira
19.10.2011
-
Alfons López Tena: 'La Generalitat anirà a la festa de Blanco pel corredor en un acte de provincianisme i subordinació'
Alfons López Tena
18.10.2011
-
Vicenç Altaió: 'La cultura no pot viure mai aliena al món'
Vicenç Altaió
18.10.2011
-
Josep-Lluís Carod-Rovira: 'No m'estranyaria que puguem parlar d'aquí a poc temps d'Otegi lehendakari'
Josep-Lluís Carod-Rovira
18.10.2011
<72/72
Josep Vicent Boira
19.10.2011
Josep Vicent Boira: 'La pressió social i el consens entre el País Valencià i Catalunya han estat fonamentals'
Aquest és el final d'una etapa que comença a principi del segle XX; és una lluita molt llarga que també suposa el començament d'una nova etapa. Ara el repte és integrar els territoris en aquesta infrastructura de comunicacions i transport.
És important que el corredor mediterrani s'haja declarat prioritari, tot i que des d'un punt de vista econòmic ja ho era, per això considere que ara s'ha posat damunt la taula que aquest era un corredor al servei de l'economia productiva. I és clar, era fonamental que el corredor mediterrani arribés fins a Almeria i més enllà.
El corredor mediterrani té dues dimensions. Una de global, que s'ha d'analitzar dins les sinergies globals, entre Àsia i Europa, per exemple. I una altra de suma d'elements locals, és a dir, les connexions que vertebren tot el territori. Per exemple, les vies de comunicacions que uneixen Castelló i Tarragona, València i Barcelona, Almeria i Múrcia,... El corredor és la suma dels trams locals (que amb aquest corredor se solucionaran) i la potència de la dimensió global.
És evident que la pressió ha estat clau en aquest cas. Una pressió que va començar el 1918, quan es va publicar el primer article que apostava per un corredor ferroviari que passés pel litoral mediterrani. La lluita, doncs, ve de fa molts anys, tot i que ha estat en els últims set o vuit que hi ha hagut un consens social, també entre valencians i catalans, que han permès que Madrid i Brussel·les, sobretot Madrid, rectifiquessin una característica essencial del disseny d'Espanya, que havien estat les infrastructures radials. Per tant, la pressió de la societat civil ha estat fonamental, com també ho han estat els consensos entre el País Valencià i Catalunya.
Això pel que fa a la pressió interior, que ha estat bàsica, exemplificada sobretot aquests últims mesos en empresaris i cambres de comerç. Però també cal tenir en compte el canvi de perspectiva a Europa, on la crisi econòmica ha fet re-centrar els objectius. Les bones idees no només han de ser bones, també han de trobar el context idoni. El corredor mediterrani l'ha trobat ara, gràcies a les pressions dels últims mesos, sobretot econòmiques, i també una dosi de realisme i pragmatisme d'Europa, que ha vist que les dades de productivitat del territori eren reals.
Josep Vicent Boira,
geògraf de la Universitat de València, un dels màxims impulsors intel·lectuals del concepte 'arc mediterrani' i, més recentment, del 'commonwealth' d'interessos valenciano-catalans.
(Opinió recollida per telèfon).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015