Opinió
-
Miquel Sellarès: 'Ara toca crear l'estat'
Miquel Sellarès
07.11.2011
-
Jordi Alzina: 'La credibilitat de Papandreu és baixíssima'
Jordi Alsina
03.11.2011
-
Maria Folch: 'La política del govern italià ha estat suïcida'
Maria Folch
03.11.2011
-
Meritxell Ramírez: 'Un divorci contamina més que un nou naixement'
Meritxell Ramírez
31.10.2011
-
Pere Meroño: 'Juan Mari Bandrés Molet. The Quiet Man'
Pere Meroño
29.10.2011
-
Josep Bargalló: 'Macià, Companys... Més de dues, si us plau'
Josep Bargalló
27.10.2011
-
Carles Choví (Units per València): 'El problema està en gent a la que no deixen votar una opció que li siga propera'
Carles Choví
26.10.2011
-
Toni Ramon (Escons en Blanc): 'Aquesta és la seva opció de democràcia: treure's de sobre els partits minoritaris'
Toni Ramon
26.10.2011
-
Esther Vivas (Anticapitalistes): ' Des de les institucions es fa tot el contrari del que demana el carrer'
Esther Vivas
26.10.2011
-
Xavi Sarrià: 'El Llevant és un club humil que mai no ha renunciat a res'
Xavi Sarrià
26.10.2011
-
Miquel Strubell: 'Seríem per sobre dels criteris que va exigir la UE a Montenegro'
Miquel Strubell
25.10.2011
-
Juli Peretó: 'El CIPF, tocat de mort'
Juli Peretó
25.10.2011
-
Xavier Solano: 'Comença la campanya per la independència d’Escòcia'
Xavier Solano
24.10.2011
Amadeu Carbó
12.05.2014
El PP fa l'aleta
Les formacions polítiques han començat la cursa cap a les eleccions europees. A Catalunya la campanya tindrà matisos i elements que la faran diferent de la resta dels territoris de l'estat espanyol. El dret de decidir serà un dels temes recurrents en l'enfrontament de les forces polítiques, amb l'objectiu d'esgarrapar vots.
El Partit Popular ha elaborat un material imprès en què, de manera explícita, fa ús de la imatge d'un pilar de quatre per il·lustrar l'argumentació dels beneficis i les grandeses de l'unionisme.
Apropiar-se una imatge convertida en icona, i per tant recognoscible per un col·lectiu com a pròpia, no és cap novetat. Els castells han estat usats fins a l'extenuació, tothom els ha fets seus. Fins i tot hi havia una fotografia publicada en la portada d'un diari de l'època de postguerra on l'enxaneta semblava fer la salutació feixista.
Aquella fotografia podia ser interpretada com una submissió al règim franquista o com una exaltació d'aquest règim per mitjà de la construcció humana, però tot plegat era molt superficial. En canvi, ara, el cas que ens ocupa és d'una malicia extrema. Perquè, a partir de la icona castellera, hom pretén potinejar allò que és fonamental. Em refereixo als valors que sustenta la pràctica castellera, que fan que aixecar un castell --tant se val l'alçada i la complexitat-- no sigui una simple practica acrobàtica. Participar en un castell és una experiència de desafiament i de superació a partir de la voluntat col·lectiva i associativa.
On és el punt de malícia del Patit Popular? Al meu entendre, i en aquest cas concret, és que, amb una subtilesa intoxicadora, pretén incomodar un col·lectiu organitzat com els castellers i tornar a intentar de crispar una part de la societat catalana. Oimés si bona part de les colles castelleres tenen previst, el dia 8 de juny, de fer accions simultànies pel dret de decidir, algunes en capitals de l'estranger, per internacionalitzar el procés.
Els valors que sustenten l'activitat castellera no en són exclusius, sinó que formen part d'allò que considerem valors universals i són presents en la majoria de pràctiques col·lectives i associatives. Per tant, qualsevol organització, partit, formació, entitat, etc. pot sentir-los seus. Però la cosa canvia molt quan vols projectar-los i els associes a una imatge o icona que pertany a uns tercers, com és el cas.
Els castellers han decidit de fer un ús legítim dels valors que els són propis i de la seva imatge iconogràfica reconeguda mundialment per donar suport al dret de decidir, amb el qual se senten compromesos i identificats. Ben al contrari d'allò que pretén la propaganda electoral del Partit Popular, que manlleva uns valors i una imatge que no li són propis per defensar allò que precisament és als antípodes de l'opció primigènia.
Tot plegat és molt pervers.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015