Opinió

Pere Meroño

29.10.2011

Pere Meroño: 'Juan Mari Bandrés Molet. The Quiet Man'

Ha mort després d’una malaltia que l’ha tingut prostrat des de 1997 una de
les personalitats capitals de la política basca: Juan Maria Bandrés Molet
(Donostia,1932) –de pare navarrès i mare nascuda a Getaria i d’ascendència
catalana.

Bandrés ho va ser gairebé tot a la política basca (advocat de presos d’ETA
des de 1964, fundador d’Euskadiko Ezkerra, negociador per aconseguir que
ETA p-m –la més forta i sanguinària ETA d’aquell moment, deixés les armes,
a més de diputat, eurodiputat ...

Educat en un col•legi religiós, i de conviccions cristianes fermes -anant
de bracet de la seva dona Pepita, a la catedral del Buen Pastor, a
l’eixample donostiarra, va ser, per damunt de tot, un home de diàleg, de
pacte, un moderat que enamorava els electors i, sobretot, les electores,
del PNB-EAJ.

Ell, amb Mario Onaindia Natxiondo –membre d’ETA jutjat al Procés de
Burgos, el bo d’”Erreka”, els Artola, va ajudar a què el braç polític dels
poli-milis –EIA (Euskal Iraultzarako Alderdia/Partit per a la Revolució
Basca) acceptés i treballés dins del marc democràtic tot eixamplant el seu
espai amb la creació de la coalició Euskadiko Ezkerra (Esquerra d’Euskadi)
i que, fet cabdal, i després de mil patiments, ETA político-militar cessés
en l’orgia de ferits i morts.

Amb EE, naixia l’altra esquerra abertzale: la seriosa, la democràtica, la
que va treballar perquè no badessin boca els fusells, la pacifista,
l’esquerra abertzale decent i que no estava a les ordres de cap deliri
armat i terrorista, l’esquerra abertzale que no feia d’escolanet d’ETA. I
és per això que, el PNB-EAJ per un costat –temeròs d’una esquerra seriosa,
pacífica, amb Bandrés de líder electoral, i els stalinistes d’Herri
Batasuna –els successors dels quals els hi ha costat gairebé 30 anys
d’adonar-se que ETA ha fet una nosa i un mal immens a la societat basca,
Euskadiko Ezkerra ha patit un setge polític brutal, una criminalització
inhumana i sense perdó.

Talment com el Sinn Fein –que es va apropiar del discurs pacifista del
Partit Socialdemòcrata i Laborista-SDLP del gran John Hume, Batasuna i
Bildu han fet seu el discurs i el llegat polític, mal que els pesi i no ho
vulguin reconèixer, d’Euskadiko Ezkerra. El llegat, Arnaldo Otegui (antic
membre d’ETA p-m com Txomín Iturbe Abasolo) n’és sabedor, de Mario
Onaindia i Juan Mari Bandrés.

És per tot això que espero que enmig de la petició de perdó, del
reconeixement de l’enorme mal causat, de les mesures de gràcia, de la
reinserció… alguna de les poques ànimes caritatives que pugui quedar a la
política basca d’avui, vulgui reconèixer la trajectòria insubornable d’un
home sol, tossut, cristià, moderat i valent, que va consumir la seva vida
defensant coses òbvies i normals, serenes i civilitzades. Juan Maria
Bandrés Molet, l’home tranquil.

Editorial