Opinió
-
Martí Domínguez: Opinem!
Martí Domínguez
02.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Un país lliure de persones lliures'
Xavi Sarrià
02.01.2012
-
Josep Garganté: 'Que el 2012 vingui prenyat de revolució social'
Josep Garganté
02.01.2012
-
Pau Alabajos: 'Maria José Català no és bel·ligerant amb la llengua però tampoc no hi té gens d'interès'
Pau Alabajos
31.12.2011
-
Àngel Martí: 'Demanem a la nova consellera que projecte a tot el País Valencià el que fa al seu ajuntament'
Àngel Martí
30.12.2011
-
Ferran Espada: 'Catalunya figura entre les sis seleccions més potents d’Europa i del món'
Ferran Espada
30.12.2011
-
Alfred Bosch: 'Les consultes que preveu la llei tindran una qualitat vinculant'
Alfred Bosch
27.12.2011
-
El sastre valent
Regina Laguna
26.12.2011
-
Monika Zgustová: 'Havel mai no va deixar de dir el que pensava davant l'adversitat'
Monika Zgustová
23.12.2011
-
Francesc Felipe: 'Cinema en català a València per voluntat i sense cap ajut econòmic'
Francesc Felipe
23.12.2011
-
Rafa Xambó: 'L'agressió de Canal 9 a Compromís vol distreure de les altres qüestions'
Rafa Xambó
21.12.2011
-
Ricard Riol: 'Per primer cop augmenten les tarifes amb una reducció del servei'
Ricard Riol
19.12.2011
-
El dilema de Kim Jong-Un
Josep Martinoy
19.12.2011
Pere Meroño
29.10.2011
Pere Meroño: 'Juan Mari Bandrés Molet. The Quiet Man'
Ha mort després d’una malaltia que l’ha tingut prostrat des de 1997 una de
les personalitats capitals de la política basca: Juan Maria Bandrés Molet
(Donostia,1932) –de pare navarrès i mare nascuda a Getaria i d’ascendència
catalana.
Bandrés ho va ser gairebé tot a la política basca (advocat de presos d’ETA
des de 1964, fundador d’Euskadiko Ezkerra, negociador per aconseguir que
ETA p-m –la més forta i sanguinària ETA d’aquell moment, deixés les armes,
a més de diputat, eurodiputat ...
Educat en un col•legi religiós, i de conviccions cristianes fermes -anant
de bracet de la seva dona Pepita, a la catedral del Buen Pastor, a
l’eixample donostiarra, va ser, per damunt de tot, un home de diàleg, de
pacte, un moderat que enamorava els electors i, sobretot, les electores,
del PNB-EAJ.
Ell, amb Mario Onaindia Natxiondo –membre d’ETA jutjat al Procés de
Burgos, el bo d’”Erreka”, els Artola, va ajudar a què el braç polític dels
poli-milis –EIA (Euskal Iraultzarako Alderdia/Partit per a la Revolució
Basca) acceptés i treballés dins del marc democràtic tot eixamplant el seu
espai amb la creació de la coalició Euskadiko Ezkerra (Esquerra d’Euskadi)
i que, fet cabdal, i després de mil patiments, ETA político-militar cessés
en l’orgia de ferits i morts.
Amb EE, naixia l’altra esquerra abertzale: la seriosa, la democràtica, la
que va treballar perquè no badessin boca els fusells, la pacifista,
l’esquerra abertzale decent i que no estava a les ordres de cap deliri
armat i terrorista, l’esquerra abertzale que no feia d’escolanet d’ETA. I
és per això que, el PNB-EAJ per un costat –temeròs d’una esquerra seriosa,
pacífica, amb Bandrés de líder electoral, i els stalinistes d’Herri
Batasuna –els successors dels quals els hi ha costat gairebé 30 anys
d’adonar-se que ETA ha fet una nosa i un mal immens a la societat basca,
Euskadiko Ezkerra ha patit un setge polític brutal, una criminalització
inhumana i sense perdó.
Talment com el Sinn Fein –que es va apropiar del discurs pacifista del
Partit Socialdemòcrata i Laborista-SDLP del gran John Hume, Batasuna i
Bildu han fet seu el discurs i el llegat polític, mal que els pesi i no ho
vulguin reconèixer, d’Euskadiko Ezkerra. El llegat, Arnaldo Otegui (antic
membre d’ETA p-m com Txomín Iturbe Abasolo) n’és sabedor, de Mario
Onaindia i Juan Mari Bandrés.
És per tot això que espero que enmig de la petició de perdó, del
reconeixement de l’enorme mal causat, de les mesures de gràcia, de la
reinserció… alguna de les poques ànimes caritatives que pugui quedar a la
política basca d’avui, vulgui reconèixer la trajectòria insubornable d’un
home sol, tossut, cristià, moderat i valent, que va consumir la seva vida
defensant coses òbvies i normals, serenes i civilitzades. Juan Maria
Bandrés Molet, l’home tranquil.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015