Opinió
-
Regina Laguna: 'El gest impassible de Camps'
Regina Laguna
14.12.2011
-
Alfred Bosch: 'Col·laborarem amb qui defensi la justícia social i les llibertats nacionals'
Alfred Bosch
13.12.2011
-
Maties Salom: 'No és economia, és 'vendetta'
Maties Salom
12.12.2011
-
Ricardo Sixto: 'L'esquerra ha de trobar punts en comú per enfrontar-se al PP'
Ricardo Sixto
12.12.2011
-
Baldoví: 'Volem que el debat es faça al voltant de les persones i no dels mercats'
Joan Baldoví
12.12.2011
-
Ximo Puig: 'Cal un subgrup socialista valencià dins el grup socialista'
Ximo Puig
12.12.2011
-
Coscubiela: 'Serà una legislatura amb moltes mancances democràtiques'
Joan Coscubiela
12.12.2011
-
Pere Macias: 'No hi ha pla B, el pla és guanyar el pacte fiscal'
Pere Macias
12.12.2011
-
Regina Laguna: Camps ja és en el segon esglaó
Regina Laguna
12.12.2011
-
Raül Ramos: 'L'acord és un salt endavant i garanteix la supervivència de l'euro'
Raül Ramos
09.12.2011
-
Francesc Granell: 'L'Europa de dues velocitats ja existeix, però al Regne Unit tampoc no li va tan bé quedant-se al marge'
Francesc Granell
09.12.2011
-
Mercè Canela: 'El que més em meravella de Cavall Fort és l'afecte que genera'
Mercè Canela
01.12.2011
-
Joan Vila: 'Si avui la família no hi arriba, l'escola no pot fallar'
Joan Vila
30.11.2011
Mercè Canela
01.12.2011
Mercè Canela: 'El que més em meravella de Cavall Fort és l'afecte que genera'
L'any 61 l'escola en català encara no existia, el català era minoritari, era complicat editar en català, i encara més, fer-ho per a nens i nenes. Un grup de gent de procedències molt diverses, preocupada perquè els nens i nenes d'aleshores no tenien cap mena de contacte amb el català escrit i que no el podien aprendre, i amb el temor que això representés la pèrdua total del català, van pensar de fer una revista. Aleshores era un projecte difícil, i van haver de buscar cobertura legal als bisbats, perquè en aquella època demanar permís a l'administració era condemnar-te a no poder editar. El desembre del 61 van treure el primer número. Quan sents parlar la gent que va viure aquell moment t'adones que va ser com un miracle. Però el més important, com diu a vegades Joaquim Carbó, no va ser el número 1 sinó el número 2: donar continuïtat a l'aventura i començar a anar fent. Superar les dificultats, sobretot empresarials, és el que ens ha dut fins aquí avui.
Passades les complicacions dels primers números, hi va haver un esclat de subscriptors. I després va arribar el temps d'aguantar, de continuar fent la feina. Amb cinquanta anys, ha calgut anar canviant, evolucionant, i al mateix temps, ser capaç de no perdre allò que t'identifica i que fa que la gent reconegui la revista. És una tasca difícil, que demana constància i no abaixar mai la guàrdia.
També hi ha moments molt agraïts. Com a directora des de fa catorze anys i abans com a membre del consell de redacció, un d'aquests moments és quan t'arriba el número imprès a les mans. Un altre: el contacte amb els lectors. Cavall Fort té una cosa que ve de sempre, i la que més em meravella, i és que genera molt d'afecte. Hi ha molta gent que s'estima la revista. Gent que recorda quan la llegia, que la retroba quan torna a tenir fills… Un altre dels millors moments és quan veus els nens lectors d'ara que s'ho passen bé llegint la revista. Això és el que dóna sentit a la feina que fem.
És difícil saber perquè hi ha tanta gent que s'estima la revista. Suposo que pel paper que va tenir al principi. Per molta gent va ser molt important, perquè suposava poder començar a fer una cosa que durant anys havia estat bandejada i que semblava difícil de recuperar. No només la llengua sinó també una manera de fer, una manera de veure el món. Aquí va començar la història d'afecte amb la revista. Després, suposo que ha jugat un paper important que la gent que l'ha feta i que la fem també ens l'hem estimada molt.
Jo mateixa, que he estat lectoral de Cavall Fort, recordo el primer número que va entrar a casa. Era el 17 i encara recordo les pàgines que hi sortien. Va ser un esdeveniment molt important. La revista anava a nom dels meus germans grans però casa nostra va ser una d'aquells llocs on la revista va continuar arribant. En el moment que en Joaquim Carbó em va convidar a formar part del consell de redacció em va fer moltíssima il·lusió. Perquè me l'estimava molt i me la continuo estimant molt. I com jo, molta gent. Si un dia vaig decidir que volia escriure en bona part va ser perquè havia llegit Cavall Fort.
Mercè Canela, directora de Cavall Fort
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015