Opinió
-
Els entusiasmes
Grup GELA
31.03.2015
-
El MACBA i la política. Reivindicació de les arts visuals catalanes
Joan Minguet
27.03.2015
-
Moianès i Lluçanès: malgrat lleis i trampes, comarques!
Aleix Cardona
22.03.2015
-
La nova política no són ells, sinó tu
Aleix Sarri
21.03.2015
-
Que obrin l'exposició avui mateix!
Joan Minguet
19.03.2015
-
Els aldarulls no formen part de l'actuació democràtica
Montserrat Tura
18.03.2015
-
De manars i garrotades
David Fernàndez
18.03.2015
-
Què ens diu l'últim baròmetre del CEO sobre les opcions de la independència?
Francesc Abad
16.03.2015
-
Amb Grècia es decideix l’Europa que tindrem
Ernest Maragall i Jordi Angusto
14.03.2015
-
Cas BPA: Andorra a la corda fluixa
Àlvar Valls
12.03.2015
-
Per què és important que el sobiranisme sigui europeista?
Aleix Sarri
09.03.2015
-
Alegria i compromís
Muriel Casals
08.03.2015
-
Declaració del Parlament de Catalunya sobre la igualtat salarial entre dones i homes
Parlament de Catalunya
06.03.2015
Oriol Izquierdo
03.11.2014
Votarem… i tornarem a votar sí-sí cada vegada que ens hi convoquin
Ho confesso: espero amb emoció i amb il·lusió que sigui diumenge, el 9-N, el dia 9 de novembre. Per a votar. Per a tornar a votar. Per a demostrar amb el meu vot que vull votar, i que votarem. Que votarem incansablement, una vegada i una altra, fins que la suma dels nostres vots faci a la fi inevitable el que ja és inevitable: proclamar la independència del país per dotar-lo d'un estat propi.
D'entrada, quan el president Artur Mas va anunciar que calia abandonar la consulta i va proposar de reconvertir-la en una mena d'enquesta, molts ens vam posar nerviosos: hi vèiem una renúncia, un pas enrere. Ara és clar que, per contra, la maniobra havia de permetre d'eludir la suspensió cautelar que el govern espanyol havia arrencat, sense gaire esforç, del seu Tribunal Constitucional. Eludir-la per fer possible el 9-N i, alhora, previsiblement, deixar en evidència la debilitat democràtica de l'estat espanyol. I amb quin patetisme s'obstinen a fer, i fan, ben reals les previsions…
D'entrada, sí, alguns van fer escarafalls: una enquesta no és una consulta! Però, recordem-ho, la consulta que intentàvem tampoc no era el referèndum que hauríem volgut. Que ens han negat. Que, si no canvien molt moltes coses, no tindrem mai. I no per falta de ganes o de capacitat, no. Ni referèndum acordat ni consulta tolerada, se'ns diu. Res de res. Ni aquest procés de participació o enquesta amb paperetes, si trobaven la manera de barrar-nos el pas a les urnes.
I ho intenten ridículament volent posar-lo en ridícul: aquest procés no té garanties democràtiques, diuen amb un cinisme incommensurable els qui s'emparen abusivament en el seu propi entramat jurídic per prohibir l'ús del cens, la convocatòria formal, la constitució dels col·legis electorals. Per impossibilitar les garanties democràtiques més elementals. Per prohibir que expressem tranquil·lament el nostre projecte de futur col·lectiu. I tant ho intenten i ho intentaran que ens assenyalen el camí: diumenge cal anar a votar. Cal que sortim al carrer i fem via fins al punt de participació assignat amb la papereta a la mà. Cal que siguem tants, que arribem a fer petites les xifres que fins ara hem fet posar damunt la taula.
Segur que algun escèptic deu pensar va, home, el nou 9-N serà a tot estirar un altre èxit de mobilització de la societat civil i para de comptar. Però no. L'endemà no hi pot haver sinó una convocatòria avançada d'eleccions. Si ho fem bé i som molts que hi anem i som prou que votem sí-sí, aquestes eleccions esdevindran per força constituents.
El parlament que en resulti proclamarà la independència i nomenarà un govern d'unitat que tindrà la missió de posar els fonaments del nou estat i negociar-ne la creació i el reconeixement amb les instàncies corresponents. Ja es veu per on vaig: en aquest moment del procés els partits polítics hauran de quedar en segon terme. Perquè ha de ser un procés conjunt i compartit entre tots els qui hi creguin i hi vulguin ser. Per generositat i per sentit d'estat.
Espero amb il·lusió i amb emoció el dia 9. Per a votar sí-sí. I acostar-me així, amb tots vosaltres, a la votació de debò, la final, la definitiva. Totes les convocatòries electorals que viurem en endavant des d'aquest mes de novembre –tant se val si són europees o municipals o autonòmiques o generals–, totes sense excepció ens en donaran l'oportunitat. L'oportunitat que, si som prou els qui ho volem, quan serem prou qui ho voldrem, ens durà a declarar la independència.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015