Opinió
-
El MACBA i la política. Reivindicació de les arts visuals catalanes
Joan Minguet
27.03.2015
-
Moianès i Lluçanès: malgrat lleis i trampes, comarques!
Aleix Cardona
22.03.2015
-
La nova política no són ells, sinó tu
Aleix Sarri
21.03.2015
-
Que obrin l'exposició avui mateix!
Joan Minguet
19.03.2015
-
Els aldarulls no formen part de l'actuació democràtica
Montserrat Tura
18.03.2015
-
De manars i garrotades
David Fernàndez
18.03.2015
-
Què ens diu l'últim baròmetre del CEO sobre les opcions de la independència?
Francesc Abad
16.03.2015
-
Amb Grècia es decideix l’Europa que tindrem
Ernest Maragall i Jordi Angusto
14.03.2015
-
Cas BPA: Andorra a la corda fluixa
Àlvar Valls
12.03.2015
-
Per què és important que el sobiranisme sigui europeista?
Aleix Sarri
09.03.2015
-
Alegria i compromís
Muriel Casals
08.03.2015
-
Declaració del Parlament de Catalunya sobre la igualtat salarial entre dones i homes
Parlament de Catalunya
06.03.2015
-
I si canviassen el xip?
Gemma Sanginés
04.03.2015
Esteban Ibarra
14.07.2014
Judici a l’odi neonazi
Comença el judici als integrants del Frente Antisistema (FAS) detinguts en la coneguda 'operació Panzer' que va fer la guàrdia civil i que va abastar unes vint-i-cinc persones relacionades amb els fets, encara que al final tan sols divuit han estat acusades. Es va produir després de l'operació Punyal, que va desmuntar la internacional Hammerskin amb epicentre a Barcelona (2004) i Blood and Honour, amb centre a Madrid (2005). El FAS ens sorprenia com a organització autònoma al País Valencià, de gran potència doctrinària hitleriana, molt armada i perillosa, entre els membres de la qual hi ha l'assassí de Guillem Agulló, dos militars, membres de partits ultres i vigilants de seguretat, i una organització d'uns setanta militants, pel cap baix, segons els informes que té el jutjat.
Enfront de la indolència institucional, es va construir una àmplia Acció Popular contra la Impunitat, amb partits polítics i organitzacions socials, de drets humans i culturals…, tots a l'una perquè la gravetat del cas ho exigia després d'anys d'impunitat que s'ha acarnissat amb moltes ciutats del País Valencià i que amenaçava, amb vista a la coordinació dels grups neonazis, d'estendre's per tot l'estat espanyol. Els precedents oferien mals presagis, agressions a aquell que és diferent, immigrants, negres, antiracistes, joves alternatius, partits d'esquerra, entitats culturals… Propaganda i activisme als carrers, a internet, concerts RAC i preparació doctrinal a fons. Tot perquè allò que no es projectés en la seva visió racial i neonazi donés peu a la preparació paramilitar amb armes blanques i de guerra d'aquells que, sota una disciplina fèrria, estaven disposats a fer servir la violència criminal contra els col·lectius assenyalats i posteriorment contra el conjunt de la societat per destruir els valors i fonaments democràtics.
El procediment ha tardat nou anys, una anormalitat més, i ens temem que hi ha aspectes difícils d'entendre, com la destrucció de les armes, que són 'peces de convicció' en el procediment. O la investigació insuficient sobre l'origen de tant d'arsenal militar i les seves xarxes de distribució. No entenem de cap manera que una organització que té tanta semblança amb les bandes terroristes no tingui el judici a l'Audiència espanyola després de tants anys. No obstant això, la investigació important de la guàrdia civil va revelar delictes com la distribució en massa d'anabolitzants de part d'alguns dels membres de la banda, com també les relacions amb webs com ara Nuevorden i dirigents de la ultradretana Alianza Nacional. El País Valencià té molta experiència recent i no oblidem les accions d'Acción Radical i Armagedón que les van precedir. Esperem que el judici aporti llum i justícia, a més de ser exemplar, que és allò que volem tots els membres d'Acció Popular contra la Impunitat.
Esteban Ibarra, president de Movimiento contra la Intolerancia i membre d'Acció Popular contra la Impunitat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015