Opinió
-
El MACBA i la política. Reivindicació de les arts visuals catalanes
Joan Minguet
27.03.2015
-
Moianès i Lluçanès: malgrat lleis i trampes, comarques!
Aleix Cardona
22.03.2015
-
La nova política no són ells, sinó tu
Aleix Sarri
21.03.2015
-
Que obrin l'exposició avui mateix!
Joan Minguet
19.03.2015
-
Els aldarulls no formen part de l'actuació democràtica
Montserrat Tura
18.03.2015
-
De manars i garrotades
David Fernàndez
18.03.2015
-
Què ens diu l'últim baròmetre del CEO sobre les opcions de la independència?
Francesc Abad
16.03.2015
-
Amb Grècia es decideix l’Europa que tindrem
Ernest Maragall i Jordi Angusto
14.03.2015
-
Cas BPA: Andorra a la corda fluixa
Àlvar Valls
12.03.2015
-
Per què és important que el sobiranisme sigui europeista?
Aleix Sarri
09.03.2015
-
Alegria i compromís
Muriel Casals
08.03.2015
-
Declaració del Parlament de Catalunya sobre la igualtat salarial entre dones i homes
Parlament de Catalunya
06.03.2015
-
I si canviassen el xip?
Gemma Sanginés
04.03.2015
Joan Minguet
26.03.2014
Reconeixement i resistència
Aquest vespre l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) atorgarà els premis a la crítica d'art i a les arts visuals catalanes. Serà la trentena edició. No vull semblar un polític badocament triomfalista, però arribar a aquesta xifra indica que la nostra modesta associació ha pogut construir una història (un relat, per tant) d'unes certes dimensions. I això que ni les arts contemporànies ni la nostra disciplina no compten amb gaire fervor.
Trenta anys de premis i, per tant, de reconeixements a la feina dels nostres col·legues artistes, galeristes, gent de museus, gestors i, per què no?, a la feina de la crítica. Una feina entesa com a generadora de pensament i de debats sobre l'art dels nostres dies en relació amb la societat del present i amb la del passat.
Els premis ACCA 2013, concedits fa pocs dies per l'assemblea de la nostra entitat, han tornat a subratllar una característica que, segons el meu parer, s'ha repetit durant aquestes darreres convocatòries: es reconeix el treball en diversos camps del sector de les arts visuals, però no es perd de vista que vivim una situació de conflicte extrem en el camp de la cultura.
Una vegada més, doncs, l'associació ha volgut premiar l'activitat desplegada per un seguit de professionals en un centre d'art, el CA de Tarragona. I, una vegada més, com ja va passar amb l'Espai Zero1 d'Olot o Can Xalant de Mataró, el premi arriba just quan les autoritats municipals tanquen el centre o fan servir subterfugis per canviar-ne les essències. Aquests darrers temps l'ACCA ja ha denunciat amb insistència les fal·làcies que la conselleria i alguns ajuntaments fan servir en relació amb la Xarxa de Centres d'Art de Catalunya. I ho continuarem fent. Si no creuen en l'art contemporani com a eina de pensament, com a eina crítica, que ho diguin obertament.
També s'ha premiat un documental que analitza amb detall l'origen del MACBA i posa al descobert alguns dels problemes que arrossega aquest museu i tot allò que l'envolta, a conseqüència de les polítiques públiques que han aplicat a l'art contemporani tant les dretes com les esquerres parlamentàries. Unes polítiques que evidencien la indefensió en què es troba aquest sector cultural.
La llista de premis és llarga. Inclou exposicions de resistència, com la que encara es pot veure a la Fundació Palau, 'Jo em rebel·lo, nosaltres existim', al costat d'exposicions de recerca i d'exploració. També hi ha llibres i revistes i iniciatives patrimonials. Els nostres premis procuren abastar tot aquest camp tan esplendorosament divers que configuren les arts en els nostres dies.
No cal dir que, per la nostra associació, és una satisfacció atorgar tots els premis que avui es lliuraran. I ho farem per trentena vegada. Però tampoc no podem deixar d'insistir que la modesta cerimònia de reconeixement als nostres col·legues forma part de la nostra voluntat de mantenir el pols en la defensa de la cultura crítica, és a dir, ras i curt, de la cultura.
Joan Minguet, president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015