Opinió
-
Dominique Searle: 'It's not just law'
Dominique Searle
26.05.2013
-
Irlanda ja té el seu Arenys de Munt
Alfred Bosch
26.05.2013
-
Dominique Searle: 'Yes!'
Dominique Searle
25.05.2013
-
Carregats de raó, amb l'esperança que algun dia es farà justícia
Gemma Pasqual
25.05.2013
-
Catalunya-Aran, independent i confederal
Marçal Girbau
24.05.2013
-
El malson de retornar al passat
Maria Àngels Viladot
24.05.2013
-
Bartomeu Mestre: 'Hi va el futur immediat de la Universitat de les Illes Balears'
Bartomeu Mestre
21.05.2013
-
T'atreveixes a deixar WhatsApp per Hangouts?
Carles Rabadà
17.05.2013
-
Ferran Suay: Matar el País Valencià
Ferran Suay
15.05.2013
-
Alfred Bosch: Quan guanyem el cor dels espanyols, haurem guanyat
Alfred Bosch
12.05.2013
-
Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja
Francesc Ricart
11.05.2013
-
President, estem preparats
Jordi Margarit
10.05.2013
-
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Jorge Romance
09.05.2013
Francesc Ribera 'Titot'
11.09.2013
Titot: Avancem quan inventem
Avancem quan inventem. Això ja ho hauríem d'haver vist. Hauríem d'haver vist que fer política de manual mai no duu enlloc defora del recorregut circular de la sínia.
No pretenc dir que hem inventat les cadenes humanes, és clar que no, ni tan sols que vam inventar els referèndums fets al marge de la legalitat establerta.
El que és cert és que sempre que hem fet una passa endavant —com la que fem avui— és perquè no seguim les directrius establertes, perquè no juguem al joc que ens van imposar. Que poc que enyoro els anys noranta o la primera dècada del segle XXI, en què no passava absolutament res! Algú deia 'A' i mig any després algú ho matisava: 'bé, a minúscula'. I la següent resposta ja la deixàvem per després de les eleccions, no fos cas que el poble se saturés. Que poc que enyoro aquells anys! I com els deu enyorar gent com Miquel Iceta o Duran Lleida (en podria dir cent més), que feien de la política —del nostre present i futur— un joc particular on ells movien les peces i el poble cada quatre anys corregia lleugerament les majories establertes. Sense estridències.
Ara, per sort, hem decidit jugar nosaltres: la gent. Ells, si volen, que juguin però el seu joc ja és virtual, intranscendent. I si encara no ho és del tot, estem a punt de fer que ho sigui.
Des d'Arenys de Munt inventem, i inventar té una virtut especial: quan fem política de manual, oblidem que l'enemic —els enemics— el manual també el té; i està previngut perquè sap perfectament com rebatre totes les iniciatives que hi figuren. No debades —com en els llibrets de passatemps— a les últimes pàgines, de cap per avall, hi ha les solucions.
Ja a Arenys de Munt els vam cardar, perquè el guió deia que, després de les amenaces de la 'justícia', l'autorització de la manifestació de la Falange, els anònims amenaçants bustiats als comerços i tota la premsa d'Espanya insultant, els organitzadors s'havien d'arronsar. Això deia la història que prèviament s'havia escrit. Però Ximenis i companyia no es van arronsar. La independència va començar en la reunió on van decidir, malgrat tot, tirar endavant. I no només perquè això va possibilitar que la consulta es fes, sinó perquè va canviar el paradigma històric. A Arenys van estripar el manual i la gent ho vam entendre. Treballant sense manual, l'enemic buscava boig la solució a les últimes pàgines i, mentrestant, responia disparant en totes direccions i el resultat van ser cinc-cents referèndums més.
Quedarà molt per inventar —ja cal que ens entrenem—, quan guanyada la consulta toqui fer el procés constituent. Perdríem si no inventéssim, si compréssim un model d'estat prefabricat, d'aquests que veiem dia a dia que fan aigües per tot arreu. Quan arribem a aquest punt cal que continuem inventant, cometríem un error imperdonable si recuperéssim, aleshores, els manuals. Seríem rucs de mena si, fent un estat nou, copiéssim els presents.
Avui fem la Via Catalana, un altre 'invent' sense solucions al final de cap manual. Que per molts anys el poble inventi que, quan inventem, avancem.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015