Opinió

Bartomeu Mestre

21.05.2013

Bartomeu Mestre: 'Hi va el futur immediat de la Universitat de les Illes Balears'

L'article que Jaume Sureda va publicar al seu diari ('El Mundo', 27-4-2013) i al seu dietari requeriria quatre o cinc vegades més d'espai per a replicar i desfer tot allò que hi diu, fil per randa. Què pot dir un 'beneficiat' del seu promotor? Lamentar, com a pòrtic, que les eleccions hagin estat forçades per la mort de Montserrat Cases? Francament, és molt lleig de fer el ploramiques ara, si resulta que, mentre ella feia la seva feina, li posaven entrebancs d'amagatotis. Ho sap tothom, però sobretot el vidu i el fill de la rectora que va haver de suportar un estil 'beat' d'oposició emmascarada.


Conec la manera de treballar dels dos candidats actuals, Llorenç Huguet i Antoni Riera, perquè he fet feina un parell mallorquí d'anys a l'entorn d'ambdós, i els puc descriure. Representen dos estils de gestió antagònics.


Com a president de Sa Nostra, Huguet es va distingir per haver incidit en tasques executives, per haver-se reservat 'el dret de fer alcaldades' (sic), per haver-se adjudicat uns ingressos extra en concepte d'una formació que no va fer mai, per haver fet prospeccions d'inversions a Miami, per haver contractat el seu amic Jaume Sureda i per haver mantengut una confrontació irracional amb la representació legal dels treballadors, amb la majoria de l'equip directiu i amb alguns consellers generals. De resultes d'això, va alterar la pau social i la pau institucional que havia establert el seu predecessor, Miquel Pocoví, que fou foragitat amb una maniobra política i una filtració periodística interessada. També sota la presidència d'Huguet es pagava Antonio Alemany ('El Mundo') per uns informes verbals, es negociava amb Rodrigo de Santos (Ajuntament de Palma) xapar la finca de Can Tàpera i declarar-ne urbanitzable una part, es pretenia convertir Can Domenge i Can Tàpera en una escola privada i elitista d'alt rendiment, es va subvencionar Iñaki Undargarin (tal com consta en una de les peces judicials en curs de l'Instituto Nóos)... Aquests noms de gent encausada (Undargarin), condemnada (Alemany) o fins i tot a la presó (Rodrigo de Santos) delaten quin era l'entorn d'amistats perilloses i representen la punta de l'iceberg d'una gestió, caracteritzada per la manca de diàleg, la divisió, la confrontació i la conflictivitat, que va empobrir la institució i va afectar la credibilitat pública de Sa Nostra amb titulars de premsa com els que, en el seu article, Jaume Sureda, vinculat a 'El Mundo', retreu ara a Nadal Batle. Per tot plegat, el comitè d'ètica va emetre un informe reprovatori de l'actuació de Llorenç Huguet que va impedir-ne la continuïtat com a president de Sa Nostra. (1)


Quant a Antoni Riera, puc dir que hi vaig fer feina (immensa i intensa) a plena satisfacció! Representava (i crec que això no es perd mai) l'esperit emprenedor, la iniciativa, la recerca, la innovació, la comunicació efectiva, la implicació, l'objectiu permanent de millora... N'hi ha que l'acusen de 'personalista', com passa amb la gent que té una gran 'personalitat', o que diuen que és un 'fues' i que qualque vegada n'ha fet un gra massa, però això vol dir que és molt actiu, creatiu, imaginatiu... i jove! En el meu cas, sempre el vaig veure obert a la crítica, al diàleg, a escoltar les opinions dels altres (que n'és, d'important, això!) i, fins i tot, a corregir, a moderar i a adequar la velocitat dels projectes en atenció als objectius. El CRE, nascut a partir de Balears 2015, un projecte de l'ex-president Miquel Capellà per a dinamitzar i renovar els bons estudis econòmics anteriors de Miquel Alenyà, va esdevenir un referent que deixondia el teixit empresarial i feia por a tots els poders polítics, precisament perquè sabia defensar la seva independència de criteri sense subjugar-se a les pressions. No és aquesta independència un valor clau per a ser rector de la UIB? Doncs això, que va ser un dels actius de Montserrat Cases, i ara torna a estar en joc.


Demà es pot elegir entre la grisor i la imaginació, entre un passat conservador estantís i un futur avantguardista i àgil, entre la reculada i el progrés, entre una gestió del segle XX i una altra del XXI. Si Huguet rep més vots que Riera de la comunitat universitària, lamentaré viure a una societat malalta que afavoreix l'arribada al poder d'aquells qui més l'empobreixen socialment, èticament, culturalment, econòmicament i, cosa que ja no és mesurable, emocionalment. S'ha dit que hi ha un component masoquista en el vot, però vull creure que l'ens que representa el bastió amb els referents de la ciència i del saber sabrà discernir, amb lògica i justícia, entre dos models antagònics. Hi va el futur immediat, ranci o actiu --segons què es decidesqui–, de la Universitat de les Illes Balears.



(1) Per si algú considera que he escrit simples opinions i no un enfilall de fets (sense esmentar aquells que sé, però no puc demostrar documentalment), vull afegir que, irritat per l'informe, Huguet va promoure una cacera de bruixes contra la representació laboral i, amb uns altres consellers, una condemna del comitè d'ètica. La condemna, en sentència de desembre del 2006, va ser desautoritzada pels tribunals de justícia, que la qualificaren de 'contrària a dret' i ratificaren, en plenitud i sense restriccions, l'actuació legítima i rigorosa del comitè d'ètica que havia reprovat Huguet.

Editorial