Opinió
-
Albert Dasí: Per molts anys al nou projecte d'escola gallega
Albert Dasí
07.05.2013
-
Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s'havia mogut ara es pot mobilitzar
Carles Terès
07.05.2013
-
Empar Marco: 'El govern valencià té molt poca autoritat ètica per donar lliçons de respecte'
Empar Marco
04.05.2013
-
La llegenda de sant Jordi
Bernat Puigtobella
02.05.2013
-
Rafa Xambó: L'acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 és una broma de mal gust
Rafa Xambó
02.05.2013
-
Francesc Felipe: Canal 9 per a catalans
Francesc Felipe
01.05.2013
-
Gabriel Bibiloni: L'ANC i la nació
Gabriel Bibiloni
27.04.2013
-
Joan Lladó: Els Països Catalans, llast o oportunitat?
Joan Lladó
26.04.2013
-
David Segarra: Veneçuela, enfrontada a la guerra suau
David Segarra
26.04.2013
-
Toni Gisbert: 'Un Vint-i-cinc d’Abril ple d’esperances'
Toni Gisbert
25.04.2013
-
David Jordi Llobet: L'ANC ha fet allò que havia de fer
David Jordi Llobet
24.04.2013
-
Un acord, una vinyeta, un moviment, un acte, una seqüència, una estrofa: noranta anys del PEN català
David Figueres
16.04.2013
-
Jordi Sebastià: Guillem Agulló, qüestions pendents
Jordi Sebastià
11.04.2013
Francesc Ribera 'Titot'
11.09.2013
Titot: Avancem quan inventem
Avancem quan inventem. Això ja ho hauríem d'haver vist. Hauríem d'haver vist que fer política de manual mai no duu enlloc defora del recorregut circular de la sínia.
No pretenc dir que hem inventat les cadenes humanes, és clar que no, ni tan sols que vam inventar els referèndums fets al marge de la legalitat establerta.
El que és cert és que sempre que hem fet una passa endavant —com la que fem avui— és perquè no seguim les directrius establertes, perquè no juguem al joc que ens van imposar. Que poc que enyoro els anys noranta o la primera dècada del segle XXI, en què no passava absolutament res! Algú deia 'A' i mig any després algú ho matisava: 'bé, a minúscula'. I la següent resposta ja la deixàvem per després de les eleccions, no fos cas que el poble se saturés. Que poc que enyoro aquells anys! I com els deu enyorar gent com Miquel Iceta o Duran Lleida (en podria dir cent més), que feien de la política —del nostre present i futur— un joc particular on ells movien les peces i el poble cada quatre anys corregia lleugerament les majories establertes. Sense estridències.
Ara, per sort, hem decidit jugar nosaltres: la gent. Ells, si volen, que juguin però el seu joc ja és virtual, intranscendent. I si encara no ho és del tot, estem a punt de fer que ho sigui.
Des d'Arenys de Munt inventem, i inventar té una virtut especial: quan fem política de manual, oblidem que l'enemic —els enemics— el manual també el té; i està previngut perquè sap perfectament com rebatre totes les iniciatives que hi figuren. No debades —com en els llibrets de passatemps— a les últimes pàgines, de cap per avall, hi ha les solucions.
Ja a Arenys de Munt els vam cardar, perquè el guió deia que, després de les amenaces de la 'justícia', l'autorització de la manifestació de la Falange, els anònims amenaçants bustiats als comerços i tota la premsa d'Espanya insultant, els organitzadors s'havien d'arronsar. Això deia la història que prèviament s'havia escrit. Però Ximenis i companyia no es van arronsar. La independència va començar en la reunió on van decidir, malgrat tot, tirar endavant. I no només perquè això va possibilitar que la consulta es fes, sinó perquè va canviar el paradigma històric. A Arenys van estripar el manual i la gent ho vam entendre. Treballant sense manual, l'enemic buscava boig la solució a les últimes pàgines i, mentrestant, responia disparant en totes direccions i el resultat van ser cinc-cents referèndums més.
Quedarà molt per inventar —ja cal que ens entrenem—, quan guanyada la consulta toqui fer el procés constituent. Perdríem si no inventéssim, si compréssim un model d'estat prefabricat, d'aquests que veiem dia a dia que fan aigües per tot arreu. Quan arribem a aquest punt cal que continuem inventant, cometríem un error imperdonable si recuperéssim, aleshores, els manuals. Seríem rucs de mena si, fent un estat nou, copiéssim els presents.
Avui fem la Via Catalana, un altre 'invent' sense solucions al final de cap manual. Que per molts anys el poble inventi que, quan inventem, avancem.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015