Opinió
-
Gerard Horta: Desallotjament de la UB. Violència i tabú
Gerard Horta
26.05.2013
-
Dominique Searle: 'It's not just law'
Dominique Searle
26.05.2013
-
Irlanda ja té el seu Arenys de Munt
Alfred Bosch
26.05.2013
-
Dominique Searle: 'Yes!'
Dominique Searle
25.05.2013
-
Carregats de raó, amb l'esperança que algun dia es farà justícia
Gemma Pasqual
25.05.2013
-
Catalunya-Aran, independent i confederal
Marçal Girbau
24.05.2013
-
El malson de retornar al passat
Maria Àngels Viladot
24.05.2013
-
Bartomeu Mestre: 'Hi va el futur immediat de la Universitat de les Illes Balears'
Bartomeu Mestre
21.05.2013
-
T'atreveixes a deixar WhatsApp per Hangouts?
Carles Rabadà
17.05.2013
-
Ferran Suay: Matar el País Valencià
Ferran Suay
15.05.2013
-
Alfred Bosch: Quan guanyem el cor dels espanyols, haurem guanyat
Alfred Bosch
12.05.2013
-
Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja
Francesc Ricart
11.05.2013
-
President, estem preparats
Jordi Margarit
10.05.2013
Juli Peretó
24.11.2011
Juli Peretó: 'Margulis va començar rebent indiferència i ha acabat formant part dels llibres de text'
Era dona i era jove, ho tenia tot en contra en aquella època. El mèrit que va tenir va ser que va insistir en les dades, en les observacions; va tenir la capacitat de recollir informacions de diverses branques de la biologia i integrar-les en una mateixa teoria, la teoria de l'endosimbiosi, que va costar molt de publicar. A mida que passaren els anys, la gent va veure que tenia una capacitat explicativa molt potent; i finalment, tret d'alguns detalls, la seva teoria va passar a formar part dels llibres de text.
Quan venia a la facultat a fer conferències, la sala s'omplia no sols d'alumnes universitaris sinó també de nois de batxiller, que portaven els llibres de text perquè els signés un autògraf.
És important remarcar que Margulis va recuperar tots els precedents històrics que hi havia relacionats amb la simbiosi, sobretot de l'escola botànica russa. No va voler fer-se passar per algú que havia tingut una idea original i única sinó que va tenir una contribució molt important d'altres científics. Va recuperar textos que originàriament, a final del segle XIX, eren en rus, i va fer que es traduïren a l'anglès perquè tothom coneguera els precedents històrics de la seva teoria. En aquest punt va tenir una visió històrica que és molt d'agrair, perquè va recuperar autors que havien estat marginats per la història oficial de la ciència.
Com a biòloga, també va tenir un paper important en el desenvolupament de la teoria Gaia de James Lovelock, que ve a dir que la vida actua com una força teològica, que la vida i el planeta estan íntimament lligats en les seues activitats. Ella va contribuir-hi des de la microbiologia per fer veure fins a quin punt aquesta relació de la vida amb el planeta, la protagonitzen essencialment els microorganismes. Va lluitar molt pel reconeixement del paper fonamental dels microorganismes en l'evolució del planeta Terra.
Un aspecte molt destacat de la seua personalitat científica va ser la seua dedicació docent, qüestió central de l'activitat acadèmica (si la convidaves a un congrés, primer de tot mirava si tenia període de classes, perquè per ella els estudiants eren el més important); i la seua dedicació a la divulgació científica, a la comunicació, a través de llibres, pel·lícules i suports per a la docència.
Tampoc no podem oblidar la col·laboració en obres cabdals de la bibliografia. Jo remarcaria una obra divulgativa molt important, publicada originalment en català per la fundació Enciclopèdia Catalana que s'ha traduït a molts idiomes, 'Biosfera'. Són onze volums que repassen els grans ambients terrestres amb la visió global que ella s'estimava tant. És una obra magnífica! Ella en va tenir un paper molt important, com a autora i assessora del projecte, dirigit per Ramon Folch.
Lynn Margulis era membre de l'acadèmia dels EUA de fa anys, a banda de professora i catedràtica universitària; va rebre la Medalla de la Ciència, la màxima distinció als científics als EUA; doctora honoris causa per diverses universitats, com la de València i l'Autònoma de Barcelona; i també ha rebut el reconeixement d'estar, de fa temps, en els llibres de text. Si bé és cert que la manera que va tenir de plantejar algunes qüestions va desencadenar una certa controvèrsia amb altres científics. Va tenir alguns problemes, tot i que hi estava acostumada, perquè mai no ho va tenir fàcil.
Era una dona propera, generosa i oberta a ajudar i col·laborar. La gent n'admirava la gosadia i la independència i generositat intel·lectual.
Juli Peretó
Professor de bioquímica de la Universitat de València
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015