Opinió
-
Dominique Searle: 'It's not just law'
Dominique Searle
26.05.2013
-
Irlanda ja té el seu Arenys de Munt
Alfred Bosch
26.05.2013
-
Dominique Searle: 'Yes!'
Dominique Searle
25.05.2013
-
Carregats de raó, amb l'esperança que algun dia es farà justícia
Gemma Pasqual
25.05.2013
-
Catalunya-Aran, independent i confederal
Marçal Girbau
24.05.2013
-
El malson de retornar al passat
Maria Àngels Viladot
24.05.2013
-
Bartomeu Mestre: 'Hi va el futur immediat de la Universitat de les Illes Balears'
Bartomeu Mestre
21.05.2013
-
T'atreveixes a deixar WhatsApp per Hangouts?
Carles Rabadà
17.05.2013
-
Ferran Suay: Matar el País Valencià
Ferran Suay
15.05.2013
-
Alfred Bosch: Quan guanyem el cor dels espanyols, haurem guanyat
Alfred Bosch
12.05.2013
-
Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja
Francesc Ricart
11.05.2013
-
President, estem preparats
Jordi Margarit
10.05.2013
-
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Jorge Romance
09.05.2013
Gerard Horta
26.05.2013
Gerard Horta: Desallotjament de la UB. Violència i tabú
Dissabte 25 a la matinada, la brigada mòbil dels mossos d'esquadra va desallotjar les dotzenes de persones, professors i estudiants que el dijous al matí havien ocupat l'espai annex al rectorat de l'edifici històric de la UB (un bon relat sobre les causes de l'ocupació i el procés anterior al desallotjament, dins aquest apuntament). Per justificar el desallotjament, l'equip de govern de la UB apel·là a la impossibilitat de fer la reunió del consell de govern de la UB el divendres al matí. En canvi, hi ha una cosa que no va dir en públic: que els mossos d'esquadra ja tenien l'autorització per a fer-ho des de dijous a la tarda.
Des d'una perspectiva antropològica, hi ha tres principis que s'han de tenir en compte a l'hora d'analitzar el concepte i el fenomen de la violència:
1. La violència s'entén com un mitjà extremament poderós per a la relació social, és a dir, la violència actua com a recurs per a establir, perpetuar, imposar o (si condueix a l'assassinat) posar fi empíric a una relació social. En aquest sentit, la més terrible manifestació d'una relació social s'esdevé a través de l'exercici de la violència.
2. Ara, no es tracta d'un concepte universal, ni tan sols pren el mateix sentit dins una mateixa societat, segons el context en què te lloc i la vivència dels seus protagonistes.
3. Sí que se sol reconèixer que la conceptualització d'un acte com a violent va lligat a la legitimitat que una societat o un grup social li atribueix. I, encara més enllà, els antropòlegs solem prendre en consideració si tota forma de desigualtat implica un cert grau de violència.
La interrupció del consell de govern de divendres al matí consistí a blocar pacíficament els accessos al rectorat: uns cossos ocupen un espai i en curtcircuiten la circulació durant una estona. Entre els insults habituals, classistes i humiliants, d'alguns membres del consell de govern, els estudiants de la UB sostingueren l'acció. Diria que no sóc l'única persona a concebre que la destrucció de la universitat pública catalana és un procés violent.
És violent barrar l'accés a exercir el dret a l'estudi universitari als nois i noies de famílies treballadores segons els condicionaments econòmics que han de suportar? És violent mantenir centenars de treballadors en la ignorància sobre el seu futur laboral quan hi ha categories laborals sobre les quals ja se sap qui continuarà treballant i qui no? És violent acomiadar professorat amb cinc anys d'experiència o deu i amb una competència docent i investigadora demostrada amb escreix? És violent que el professorat associat faci el 75% de la feina docent d'un professor titular o lector, i en canvi cobri menys de 500 euros mensuals? És violent malbaratar recursos públics en lloguers d'edificis i adquisició de material pels quals es paguen diners excessius? És violent desenvolupar un model de governança profundament elitista que respon als interessos extraacadèmics dels poders polítics i econòmics? (per l'anhelada, per alguns, presència d'empreses privades als consells socials de les universitats). És violent que la Generalitat de Catalunya continuï finançant, amb recursos públics, centres educatius privats en tots els nivells de l'ensenyament?
Personalment, fa anys que estic fart d'assistir a la precarització laboral i docent que s'imposa, i de tenir alumnes magnífics intel·lectualment, gent que fa feines sovint molt mal pagades per poder viure i estudiar, que s'han de matricular de la meitat dels crèdits perquè no tenen diners per a cursar totes les assignatures, o bé que simplement deixen els estudis perquè ni se'ls poden pagar ni reben beques. Fa mesos, la gent del sindicat en què milito vam dir al rector Dídac Ramírez que li faríem costat si era capaç d'emprendre un procés de desobediència administrativa. En comptes d'això, l'equip de govern accepta les directrius de la Generalitat, del govern espanyol i de l'esotèrica Comissió Europea. Això s'ensorra, com s'ha ensorrat la universitat pública anglesa en sols tres anys, esdevinguda privilegi a l'abast només d'una minoria.
Seguint la tradició franquista de penetrar a la UB per reprimir, i després de la massacre del desallotjament pel rebuig del pla Bolonya el 2009 (segons digué el rector fa dos mesos, la implantació ha resultat un 'nyap'), el 25 a la matinada es produí una actuació 'molt correcta', en paraules d'Isabel Miralles, secretària general de la UB, i d'Antoni Castellà, secretari general d'Universitats. Vaig dormir al rectorat la primera nit, no pas la segona. Em van trucar i a les 4 de la matinada ja era a plaça de la Universitat. Una companya professora em va deixar un bon mòbil per enregistrar el testimoni de la gent que anava sortint, que es va limitar a fer una resistència pacífica: narraren cops de puny al cap amb ferida oberta, puntades de peu als genitals, arrossegaments estirant pels cabells, torçaments de braços (amb immobilització durant sis dies per la lesió muscular causada), i de canells, dits i lòbuls, pressió sobre el coll i el pit, i un llarg reguitzell d'insults de tota mena.
Senyora Miralles, senyor Castellà: se n'adonen de la repugnància profunda que provoca el seu cinisme? Tant se'ls en fot la universitat pública? La seva talla intel·lectual per abordar un debat científic sobre l'ús de conceptes com el de violència, que tan fàcilment escampen a l'hora de llençar merda sobre els febles, és nul·la. Comentari a part per als caps d'informatius de BTV i TVE Catalunya, que van censurar la denúncia d'una estudiant, la Paloma, que sí que aparegué a TV3, sobre com havia anat el desallotjament.
Hi ha professores i estudiants que hem dit prou. Tan sols mirem de defensar causes que considerem que són justes, elementalment justes. No costa gaire d'entendre, oi?
Gerard Horta, professor d'antropologia social de la Universitat de Barcelona
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015