Les inversions fotovoltaiques i l’enganyifa de l’estat

El 2007 ningú no podia pensar que el sector fotovoltaic de l'estat espanyol travessaria una situació com l'actual. Tant el RD 436/2004 com posteriorment el RD 661/2007 s'aprovaren per tal d'implementar unes tecnologies innovadores (i cares), però necessàries per a assolir els objectius i els compromisos que el govern espanyol havia adquirit com a membre de la Unió Europea i signant del tractat de Kioto. Aquests decrets obriren les portes al fet que instal·ladors i promotors difonguessen el compromís adquirit. Als ciutadans ens sorprenia aquesta proposta que es desmarcava d'allò que sempre havien decidit els lobbys de les grans elèctriques, però ingènuament molts hi confiàrem. Aquestes normatives significaren un vertader reclam per a l'adquisició d'una instal·lació d'energia solar. Es partia d'un argument creïble en un estat de dret: la seguretat jurídica, que prestava suport a la inversió. Aquells decrets tenien un objectiu molt definit: estimular la inversió dels petits productors. Els decrets inicials, per tant, prioritzaven les instal·lacions de dimensions reduïdes (de 5 kw a 100 kw per persona física o jurídica). Els inversors van ser buscats amb aquest perfil. Però aquesta decisió a favor de la fotovoltaica no es féu sols a l'estat, sinó que també es va obrir la crida a inversors d'uns altres països que veien en l'estat espanyol un model pioner en energia fotovoltaica. Així és com l'estat espanyol va ser referent a Europa tant pel que fa al nombre d'instal·lacions fotovoltaiques com a la creació d'empreses capdavanteres en aquest sector.

Molts llauradors i ramaders hi invertírem, com és el nostre cas, impulsats per la falta de rendibilitat del sector agrari. En el cas del País Valencià no en tenim dades concretes, però els afectats són petits inversors vinculats a les pime i l'agricultura, en menor quantitat. Pel que fa a Catalunya, la Unió de Pagesos calcula que 4.000 petits productors agraris van decantar-se per l'energia fotovoltaica. En tots els casos, la inversió comptava amb una garantia de retorn en canvi de rebre les ajudes previstes després de la publicació dels reials decrets de 2004 i 2007. Aquest ambient d'optimisme inversor anà augmentant, sobretot quan les administracions en feren una intensa campanya divulgativa. La resposta a aquest reclam va sobrepassar les previsions. Però, és el petit inversor o productor d'energia el culpable d'aquesta falta de previsió per part del govern espanyol?

L'excés de potència instal·lada és l'argument utilitzat per l'administració, que va promoure el procés i no va supervisar-lo, i que li ha servit per a justificar les successives retallades a colp de decrets llei que ratllen la il·legalitat, i arriben a retallar fins a un 40 % els ingressos compromesos inicialment amb els productors, a través d'accions impròpies d'un estat de dret com ara l'aprovació de normes amb caràcter retroactiu. A partir de novembre del 2010, el govern espanyol dispara amb canó contra les fotovoltaiques i aprova diverses normes --RD 1565/2010, RDL 14/2010, Llei 15/2012, RDL 2/2013 i RD 9/2013-- de mesures urgents per a l'estabilitat financera del sistema elèctric, en part justificant-ho amb l'agreujament de la crisi econòmica, en part amb la importància que anava adquirint l'energia fotovoltaica en el mercat elèctric. El govern espanyol va decidir de retallar retroactivament els ajuts per a la producció d'energia fotovoltaica. Aquests texts normatius han dut a una situació econòmica gravíssima més de 55.000 famílies productores, que van confiar en el model energètic que s'expandia, sota l'empara del RD 436/2004 i, posteriorment, el RD 661/2007.

Per tant, l'aplicació d'aquestes normes, amb caràcter retroactiu, ha implicat que moltes instal·lacions fotovoltaiques facen fallida perquè amb el preu de la prima establerta ja no són viables. A més, han arruïnat un sector estratègic de futur i han destruït milers de llocs de feina ja creats (treballadors de plantes de plaques fotovoltaiques i treballadors dedicats a la instal·lació i al manteniment).

Però, són aquests petits inversors els causants reals del dèficit tarifari, com han volgut fer creure'ns, demonitzant fins a l'extrem les energies fotovoltaiques com a font d'alternativa energètica? En vista de la situació actual, el govern del PP ha culpat sovint les fotovoltaiques del dèficit de tarifa. Tanmateix, aquesta situació té una altra interpretació: la connivència d'interessos deshonests de les elèctriques amb el govern de l'estat pretén impedir-nos de tenir alternatives energètiques netes al nostre abast. S'ataca, per no dir que se soterra, directament les renovables.

Per què no es negocia una fórmula que permeta la viabilitat econòmica de les plantes fotovoltaiques existents, que s'avance en un sistema de fixació del preu de l'electricitat que siga equitatiu i racional, que passe per l'estalvi i la reducció de costos i que no penalitze els nivells de producció d'energia neta? Per què no es fa? A qui no interessa?

Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, Red Eléctrica de España han fet augmentat, en una situació econòmica de crisi com l'actual, el seu valor borsari entre un 15% i 39 %. En canvi, els actius fotovoltaics han perdut el seu valor. A més, no sabem si és casualitat l'elevat nombre d'ex-presidents, ex-ministres i ex-alts càrrecs que ocupen llocs generosament remunerats en les empreses elèctriques espanyoles. Tampoc no sabem si es atzarós que l'accionista majoritari d'Endesa siga un italià o que l'accionista d'Iberdrola siga un catarès o un espanyol amb interessos en el projecte Castor. Això podria explicar per què han demonitzat les fotovoltaiques i el petit productor, i per què s'ha capgirat la situació, apostant pels combustibles fòssils, cars i contaminants procedents de l'exterior, en detriment de les energies renovables molt adequades per a un estat com l'espanyol, més barates a llarg termini, netes i autòctones. Realment, és també molt preocupant saber que la redacció de la nova llei del sector elèctric s'haja aprovat amb urgència i sense diàleg, contra l'opinió de la Comissió de l'Energia, de la Comissió de la Competència i del Consell d'Estat, interposant nombrosos recursos d'inconstitucionalitat. Qui pot ser darrere de l'aprovació d'aquests reials decrets? Qui són els més interessats a aplicar-los?

En el cas de la bombolla immobiliària, els culpables van ser els bancs que animaven les famílies a invertir en l'habitatge. Però, pel que fa a les fotovoltaiques, l'engany ha vingut de l'Estat. I ens preguntem: i això no és delicte? De bell nou, la ciutadania paga la mala gestió d'un govern immadur que actua de manera volàtil i és el causant de la ruïna de 55.000 famílies en el cas que ens ocupa. Ara només queda que parle la justícia i els tribunals després d'aquesta enganyifa promoguda pels diferents governs que, des del 2010, apliquen mesures retroactives, de manera contínua i tendenciosa.

Darrere aquest escrit hi ha milers d'històries reals que detallen com i per què molts protagonistes com els que subscrivim aquest article decidírem d'invertir els nostres estalvis en la generació d'energia neta (el 'Canal Anpier' de YouTube fa visibles moltes d'aquestes històries). El denominador comú fou la convicció de realitzar una inversió ètica i responsable amb la seguretat de l'estat, a través d'un BOE. Darrere de cada productor fotovoltaic hi ha una història dramàtica familiar i personal: endeutament, refinançaments desproporcionats amb els bancs, préstecs entre particulars, ajornaments d'IVA i més martingales per a poder eixir d'aquesta enganyifa.

Aquest article és escrit per Vicent Verdevio i Rosa Dasí

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Per què no es negocia una fórmula que permeta la viabilitat econòmica de les plantes fotovoltaiques existents?