Opinió

 

<38/72>

Joel Mestres

03.09.2013

'Els qui vivim fora també hem d'empènyer'

Tinc vint-i-un any i no he viscut mai a Catalunya però em sento català. Només hi vaig a l'estiu, però m'hi sento molt bé. Vaig néixer a Bèlgica, he viscut en més països del món per la feina dels meus pares i ara fa onze anys que vivim a Brussel·les. Abans-d'ahir, quan ens vam reunir a l'Atomium per fer una prova de la cadena humana, ho vaig viure amb molta il·lusió.


Érem més de tres-centes persones, fins i tot va venir gent des de Catalunya Nord! Jo vaig ajudar amb la logística, perquè sóc de l'Assemblea de Brussel·les i cadascú de nosaltres s'encarregava d'un tram de vuit persones. A l'ambient es notava que molts dels qui vivim fora pensem que també ens hem de moure, que també hem d'ajudar a empènyer. És el mínim que podem fer!

Ja he participat en més manifestacions a Brussel·les, com ara la dels Deu Mil l'any 2009. Sempre que hi ha hagut algun acte reivindicatiu per la independència m'hi he apuntat. Sóc discret però em sento una mica ambaixador del moviment independentista. Penso que des d'aquí a vegades encara es veu més clar. Cada vegada que torno a Catalunya penso: 'Com és que no s'ha reaccionat abans?' Quan llegeixo la premsa no ho entenc. Ni tampoc per què ens preocupa què pensarà Europa. Si tirem pel dret, Europa s'ho haurà de rumiar.

Quan veig què passa a Catalunya, m'adono que l'única solució que ens queda és la independència. A Bèlgica ho respecten força, no ha estat mai una raó de conflicte.


Joel Mestres, estudiant d'enginyeria de gestió a Brussel·les. (Opinió recollida telefònicament.)

Editorial