Ernest Maragall: 'Set claus per a gestionar el curs polític 2013-2014'

1. El gest, les decisions, la construcció

En aquest curs els catalans haurem de trobar l'equilibri entre la potència del gest (11-S), l'encert en les decisions (consulta democràtica i exercici del dret de decidir) i la mirada llarga per a la construcció del país (Catalunya estat a l'horitzó). Qüestió d'actituds col·lectives i de lideratge, de fermesa i de serenitat, d'afirmació tant com d'obertura i generositat.

2. L’11-S i l'endemà

El dia 11 de setembre serà una festa. Però no n'hi ha prou. Ha de ser una demostració de civisme, de llibertat individual i de capteniment col·lectiu. Començant pel respecte a tots els catalans que no hi participaran; als qui no ho veuen clar, als qui no ho comparteixen, als qui tenen posicions en sentit contrari. El món ha de mirar, admirar i d'entendre què vol dir Catalunya.

3. El país i les esquerres: l'alternativa necessària

El mapa polític català es troba en evident recomposició. Hi ha una contradicció entre les lògiques de partit, resistencialistes o de càlcul petit (a quants diputats més puc aspirar?) i una lògica de país que demana una estratègia de fons a termini curt i a mitjà: la construcció de l'alternança, és a dir, la confluència de les forces i els ciutadans que es reclamen del que hem anomenat 'esquerres'. Es tracta de formular, oferir i liderar un projecte complet de país (economia, democràcia, nació) capaç de superar límits i patriotismes 'orgànics' tradicionals, obert a les noves formes d'acció política, que busqui explícitament la condició de força majoritària a la societat catalana.

(En aquest camp hem de registrar com una dada quasi definitiva la presa de posició per part del PSC 'oficial'. Encastellat i presoner d'una relació aviciada amb el socialisme espanyol, ha decidit de fer un paper resistencial en nom d'un pseudo-federalisme que ell mateix va contribuir a desacreditar tot 'passant el ribot' a l'Estatut del 2006. Un paper que significa una renuncia explícita al seu esperit fundacional i, per tant, obre el camp per convocar els centenars de milers de catalans que reclamen un socialisme democràtic i catalanista. Amb el PSC actual podríem 'pactar' l'exercici del dret de decidir, però no 'compartir' el projecte de país.)

És per això que la responsabilitat de les forces que avui representen aquest espai (ERC, ICV, CUP, NECat....) és encara més gran. Hauran de mostrar generositat i determinació per posar els seus actius al servei de l’estratègia guanyadora, al mateix temps que renunciar a patriotismes orgànics i a patrimonis electorals. És hora d'apuntar al gran 'Partit Demòcrata' que el nostre país pot aportar al mapa polític europeu i que la situació crucial del país demana amb urgència.

4. La unitat social i política, única recepta per el present català

Amb la mateixa força i la mateixa exigència apareix la pulsió peremptòria de la unitat social i política entorn dels grans objectius del país: Catalunya estat i l'exercici del dret de decidir, d'una banda, i l'adopció dels acords imprescindibles per a afrontar amb èxit la sortida de la crisi econòmica i social més greu que hem viscut aquests darrers setanta anys. El pacte nacional pel dret a decidir no podrà assolir els objectius si no és capaç d’integrar els moviments socials que lideren l'alternativa social enfront dels efectes de la crisi.

De la mateixa manera, ha arribat el moment de convocar el país a un esforç conscient i conjunt per retornar al camí del creixement i la creació de riquesa al servei de la societat catalana. I això inclou partits polítics, sindicats, cambres i patronals, empresaris, ajuntaments, gremis, comerciants, professionals, treballadors del sector públic... Regenerar el clima de confiança, recuperar la inversió privada, identificar actius i oportunitats, avançar en el nou model productiu que convé a Catalunya...

5. De la pròrroga del 2013 al pressupost del 2014

Els efectes secundaris de l'obsessió dominant per l'austeritat, combinats amb la lògica perversa de l'ofec econòmic que ens aplica l'estat espanyol, situen la gestió pressupostaria catalana en evidents dificultats. Es pot entendre els qui parlen de frau democràtic per no poder debatre, seguint el procediment establert, la distribució dels recursos disponibles enguany. Però el sentit comú i el criteri d'unitat catalana aconsellen de concentrar debat i decisió en els comptes del 2014. En tot cas, és encara més exigible una actitud de plena transparència i disposició per el debat obert i l'acord més ampli en el pressupost del 2014, per part del govern de CIU.

6. Europa, del tòpic a la 'realpolitik'. Les eleccions del maig: junts a Europa

És prou evident que Europa mereix un debat a fons tant sobre el futur político-institucional, com sobre les polítiques adequades per a sortir de la crisi. Però és igualment evident que les pròximes europees són una oportunitat incomparable per afer arribar a Europa i al món un missatge clar que inclogui la determinació catalana d'actuar com a subjecte polític complet i decidir per si mateix.

Es pot assolir un acord de tot el catalanisme polític per una candidatura unitària amb posicions conjuntes ben delimitades i amb posicions pròpies de cadascú igualment explícites. Incloent, és clar, la defensa del dret de decidir i el concepte de Catalunya estat. Però també per compartir l'estratègia europea cap a un federalisme actiu que reforci les institucions centrals: presidència, parlament, autèntic pressupost federal, aplicació conseqüent del principi de subsidiarietat, papers de les nacions (regions) i dels grans espais econòmics i urbans...

Una candidatura que obtindria un triple efecte positiu:

—diferencial favorable de participació electoral a Catalunya en relació amb l'estat o els altres països europeus,

—presumible amplíssima victòria electoral en resultats i en escons, quasi doblant l'actual nombre de diputats catalanistes,

—mesura de verificació democràtica indiscutible de l'aspiració catalana. Serà una evidència de la raó catalana expressada en vots.

Aquest projecte implica la més àmplia representació política de la ciutadania. CIU, ERC, ICV, CUP... seria desitjable. El PSC organització no hi serà, però la gran majoria dels socialistes catalans hi donaran suport.

7. Del sinònim partits=corrupció, a la nova política democràtica

El curs 13-14 implicarà decisions judicials sobre casos de corrupció política protagonitzats per partits i institucions de tots els colors. Una exigència mínima seria que això no caracteritzés en exclusiva l'actualitat en aquest àmbit.

En qualsevol cas, haurem d'exigir responsabilitats per cada un dels casos oberts i pendents de sentència, si no volem perdre tota credibilitat per la regeneració democràtica que sabem que és indispensable.

És probablement en aquest camp que el concepte de 'procés constituent' pren tot el sentit i la màxima urgència. El fet més complex serà compaginar i coordinar actuacions a Catalunya i a Espanya. Ni podem esperar res, ni podem prescindir-ne: lleis electorals i primàries, finançament de partits, iniciativa ciutadana, delegació i representació, transparència.

Una conclusió provisional: ha de ser un curs de 'grans maniobres' però no necessàriament el de les batalles definitives en cap dels tres àmbits oberts: la nació, l'economia i la democràcia. Però sí el curs en què el país prendrà un rumb o un altre.

El concepte  que ha concentrar l’atenció és el de Catalunya estat en base a tres estratègies nuclears:

—en el disseny institucional, en la fórmula d'integració a Europa, en el dibuix de cada àmbit d'acció publica,

—en la sortida de la crisi amb un nou model productiu que ens ha de distingir com a societat equitativa i cohesionada,

—en el 'procés constituent' cap a un sistema democràtic que els ciutadans sentin propi i proper.

Des de Nova Esquerra Catalana treballarem perque aquest full de ruta es compleixi. Ho farem amb tanta determinació com disposició a la cooperació oberta i sense condició prèvia. No tenim interès ni projecte com a partit disposat a competir. Tenim la voluntat de fondre'ns, tan aviat com sigui possible, en l'avenç compartit cap a l'alternativa progressista que Catalunya ha de menester per a construir-se com a país.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ha de ser un curs de 'grans maniobres', però no necessàriament el de les batalles definitives.