Opinió
-
El deure de decidir
Josep Rull
05.09.2013
-
Via a la independència. La Sénia no és frontera
Alfons López Tena
05.09.2013
-
'Els qui vivim fora també hem d'empènyer'
Joel Mestres
03.09.2013
-
El consell valencià, la Via Catalana i la prohibició del pacifisme
Ferran Suay
02.09.2013
-
Estudiar el català a la Universitat de Perpinyà
Alà Baylac Ferrer
30.08.2013
-
I a nosaltres, què ens convé?
Marta Serra
29.08.2013
-
A França li convé un estat català
Eugeni Casanova
27.08.2013
-
'Catalano? Non ci risulta'
Pau Vidal
22.08.2013
-
No tot s'hi val
Manel Clavijo
21.08.2013
-
Els nens 'desemparats'
Tina Vallès
20.08.2013
-
Shawn Renee Lent: Esperàvem que no succeís
Shawn Renee Lent
17.08.2013
-
Shawn Renee Lent: Esperàvem que no succeís
Shawn Renee Lent
17.08.2013
-
Alfred Bosch: 'Gibraltar, per a Espanya, és com Catalunya'
Alfred Bosch
13.08.2013
Eduard Voltas
12.06.2013
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Diumenge Carmen Pérez va publicar a VilaWeb un article remarcable, dels que obliguen a pensar. Asturiana de naixement i arribada al nostre país en edat universitària, narrava el seu procés personal d'incorporació a la llengua i a la cultura catalanes i, com una compatriota més, deia la seva en el debat sobre el paper de la llengua castellana en el futur estat català. La Carmen creu que el castellà no hauria de ser-hi oficial i detecta entre els qui defensem la posició contrària un paternalisme i una condescendència respecte dels castellanoparlants que considera intolerable. I en coherència amb tot això, titulava l'article 'No pas en nom meu'.
Com que em considero en part responsable d'haver obert aquest debat fa més d'un any a través d'un parell d'articles al diari Ara, em vaig sentir interpel·lat per l'article de la Carmen i vaig demanar a Vicent Partal que em cedís un espai per a exposar els meus arguments, que no tenen res a veure amb el paternalisme sinó amb la meva manera de veure el món. Sí, defenso que el castellà sigui cooficial i ho faig bàsicament per tres motius.
En primer lloc, per model de país. M'agrada la idea d'una Catalunya estat amb dues llengües oficials en contrast amb el monolingüisme oficial i mental de França i Espanya. De fet, considero que el lema 'Català, única llengua oficial' no deixa de ser una manera molt espanyola, o molt francesa, de mirar-se la qüestió. I, encara més, crec que una de les aportacions importants que Catalunya pot fer a Europa i al món és precisament una gestió pública intel·ligent, flexible i inclusiva del seu bilingüisme social. Quan l'any 2001 Bill Clinton va venir a Barcelona i va dir 'the future will be Catalan or taliban' crec que va formular molt més que un eslògan per a quedar bé. Vull pensar que pretenem formar part del club dels estats per aportar-hi alguna cosa diferent, i crec que la gestió de les llengües en pot ser una. Com a marca de país, com a posició global, em sembla molt potent.
L'argument que acabo d'exposar tindria per a mi validesa zero si pensés, perdó, si tan sols sospités que la cooficialitat ha d'impedir que el català ocupi la posició que li correspon com a llengua nacional, històrica i distintiva del país. Però el sentit comú em diu que si el català ha progressat com ha progressat els darrers trenta anys amb un estat en contra, és un contrasentit témer que amb un estat a favor no progressarà encara més i a més velocitat. Amb un estat en contra hem construït l'escola en català. Amb un estat en contra hem bastit un sistema públic i privat de mitjans de comunicació líders en llengua catalana. Amb un estat en contra no hem parat de guanyar parlants. Amb un estat en contra hem entomat dues migracions de gran impacte demogràfic en cinquanta anys i hem mantingut el català com a llengua de referència del país. Amb un estat en contra hem convertit el català en una llengua de prestigi i amb una bona reputació evident. Si hem fet tot això amb un estat en contra i compartint oficialitat amb el castellà, no crec que sigui estrany de deduir que amb un estat a favor, i encara que sigui compartint oficialitat amb el castellà, el català rebrà un impuls espectacular. Penso en l'obligació d'etiquetar almenys en català per a poder comercialitzar productes al nostre país, penso en l'obligació de doblar o subtitular almenys en català per a poder distribuir i exhibir cinema, penso en la introducció, d'una vegada, del català en el sistema judicial del nou estat, penso en l'estatus internacional de la llengua, i penso en tantes coses més... Segon motiu, doncs: no hi ha res a témer, al contrari.
I finalment (tercer motiu) hi ha el procés d'autodeterminació i com la qüestió lingüística pot influir en el resultat de la consulta. Em semblaria un impostura i una estafa, aquesta sí intolerable, defensar la cooficialitat del castellà només com un tàctica provisional per, un cop guanyada la batalla, fer una altra cosa. No m'ha semblat detectar en cap actor destacat del procés aquesta intenció, i jo seria el primer de denunciar-ho. Ara, això no vol dir que aquest no sigui un dels quatre o cinc aspectes crucials a l'hora de definir quina mena de país proposem els del sí, i per tant estic segur que és un dels temes que poden decantar la balança cap a un costat o cap a un altre segons com el tractem. En aquest sentit, veig molt clar què volen que diguem el PSOE, el PP, Ciutadans, El Mundo, El País, La Razón, l'ABC, Antena 3, la Sexta, Cuatro, Tele 5, TVE, la cadena SER, la cadena Cope, Onda Cero, la Carme Chacón, la Conferència Episcopal Espanyola i tots i cadascun dels militants unionistes de Catalunya. Volen que diguem que el castellà no serà oficial a la Catalunya independent.
Jo no els faria aquest regal. Que tampoc no tenim tantes forces de sobres.
Eduard Voltas, editor de Time Out
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015