President, estem preparats

Ràdio Associació és hereva de l'Associació Nacional de Radiodifusió, els tècnics i empresaris que l'any 1924 van engegar el primer mitjà parlat a l'estat espanyol, Ràdio Barcelona. Poc després, arran de la dictadura de Primo de Rivera, els van obligar a dependre de Ràdio Madrid. A partir d'aquell moment, cal valorar la gran feina dels professionals de Ràdio Barcelona fins avui.

L'Associació Nacional de Radiodifusió però, va mantenir la dèria de construir un mitjà privat català i catalanitzador i ho va aconseguir l'any 1931. Francesc Macià signà un únic decret com a president de l'efímera República Catalana, en què autoritzava precisament la sortida en antena de Ràdio Associació de Catalunya. L'emissora pionera en tants camps tecnològics i en la construcció d'un llenguatge radiofònic exclusivament en català vàlid per a tota mena de transmissions de l'època. Val a dir que Ràdio Associació fou l'única emissora en tot l'estat que, acabada la guerra, va perdre l'accionariat i la denominació, i es passà a dir, sarcàsticament, Radio España de Barcelona. La història és així. Tots vosaltres avui passeu a formar part directa d'aquesta història però en la clau positiva. La de la pionera i avançada Ràdio Associació. De la nostra història col·lectiva. De la història de les empreses i professionals de país i per al país.

Sortosament, la història també la fem les persones. I, entre aquestes, els empresaris i els professionals de la comunicació. Durant la dictadura franquista, la premsa comarcal va marcar un camí català diàfan, i en democràcia va servir de base als mitjans audiovisuals locals i nacionals, tant públics com privats, que finalment han bastit l'espai nacional de comunicació de què ara gaudim.

En un moment tan dur, tan cru com el que vivim i sofrim és de remarcar la feina, la creativitat, la il·lusió i l'esforç dels professionals. Tant de bo a tot arreu i en tots els àmbits hi hagués la potència que demostreu, que demostrem, i que avui queda expressada en aquesta cerimònia. Enhorabona a tots per aquest fet. I coratge, que fa falta.

I per això voldria adreçar-me al president i dir-li: President, estem preparats. Avui, ràdio i televisió, públiques i privades, competeixen per oferir els productes d'una manera lliure i professional al conjunt de Catalunya. Els mitjans de comunicació, com a estructura d'estat propi, som a punt. President, som-hi! Avui, aixoplugats en la pròpia història de Ràdio Associació, ens cal avançar, volem avançar en la realització d'aquest estat que la nostra entitat ha desitjat i treballat des de fa temps. No és cap improvisació. És un treball plural i divers de tots els qui aquí representem i que conflueix en aquesta necessitat vital.

Mireu, expliquen que un dia Pompeu Fabra caminava pel carrer acompanyat d'un dels seus deixebles. Es va escaure que a la vorera hi havia una tifa de gos. El deixeble que diu: 'Compte, mestre!' Pompeu Fabra fa la passa i xafa la tifa. Es gira cap al deixeble i li fa: 'En aital circumstància, és convenient, i fins i tot necessari, de cridar "oju"!'

Doncs això, president. 'Oju' a no emmerdar-nos en discussions i debats estèrils que no van enlloc. 'Oju' a fer cas dels qui ja no ens donaran res de res perquè ni poden fer-ho, ni volen fer-ho, ni han volgut mai fer-ho. La història ens avala. I la història també, la de Ràdio Associació i la realitat actual, avala els passos endavant per a fer possible l'estat propi que ens ha de permetre de ser més lliures, més nosaltres, més universalment coneguts com a treballadors i creadors de riquesa, tan material com intel·lectual. President, som-hi! Som-hi, president!”

Enhorabona a tots els premiats.

Visca la ràdio!

Visca l'espai nacional de comunicació!

Visca Catalunya lliure!

Discurs de Jordi Margarit, President de Ràdio Associació de Catalunya, a l'acte de lliurament dels premis 

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

'resident, som-hi! Avui, aixoplugats en la pròpia història de Ràdio Associació, ens cal avançar, volem avançar en la realització d'aquest estat que la nostra entitat ha desitjat i treballat des de fa temps. No és cap improvisació. És un treball plural i divers de tots els qui aquí representem i que conflueix en aquesta necessitat vital'.