Carta de comiat d'Eva Clausó de la corresponsalia de TV3

Durant 16 anys he donat a conèixer através de TV3, l'Alt Urgell, La Cerdanya i Andorra, i si mai ha convingut he anat al Pallars si els meus companys no podien. Sense ser funcionària he treballat com la que més, sense horaris, ni festes... amb dificultats per compaginar la vida familiar amb la laboral, perquè la feina la vivia amb passió i dedicació.

He donat passió i sentiment a la meva feina. Ho sé, perquè així ho sento per tota la tristesa interior que avui tinc dins meu. No tinc enemics i sí molts amics que saben que el 'NO PUC' mai ha existit en el meu vocabulari. He explicat històries del meu territori que sense nosaltres no s'haurien conegut. He cregut amb la feina, amb la meva feina, amb mi mateixa. He crescut com a persona i com a periodista.

He pujat amb esquís per tot arreu per filmar, perquè creiem, amb el meu company, el Balta, que les imatges sempre havien d'ésser espectaculars. He patit fred, he esperat llargues hores fins a treure els cadàvers del Túnel de La Massana, no m'ha importat agafar la bici i anar corrent amb una càmera petita mentre el meu company Balta atrapat a la cua d'Andorra patia, perquè no arribava a un accident, hem anat a La Molina, a Meranges a Oliana i Andorra en un mateix dia per cobrir notícies, de Sant Joan de l'Erm, a Aransa, a Tuixent i després a Puigcerdà en un mateix dia, he fet un Sarkozy, un Pujol, un Mas, un Maragall, un Montilla.... he fet nit sencera al bosc per controls policíacs, he parlat de pobles sense llum, sense aigua, de pobles deshabitats, he fet tantes coses perquè Catalunya conegués el PIRINEU del meu cor. Són 16 anys.

He patit i plorat per la feina. No m'ha importat, perquè creia en el que feia, la gaudia. Volia que el meu territori es situés al mapa i sobretot a les cases de la gent que no el coneixia. Ho he aconseguit.

Ara no hi ha diners diuen. S'ha de retallar. Els ingressos han baixat, perquè hi ha menys publicitat i La Generalitat no pot fer més aportacions econòmiques. Sóc una víctima més de les retallades, com ja han patit altres companys meus d'altres productores. Un número pels gestors.

També el meu company, amic... amb qui he compartit plors, rialles i emprenyades BALTASAR BORRA. A qui porto al cor, perquè hem viscut moltes coses junts. Treballant no erm dos, sinó un. Jo he posat la veu i la cara, però ell, les imatges amb el seu ull darrera la càmera. La notícia del nostre acomiadament també l'ha agafat per sorpresa.

No puc acomiadar-me sense dir un GRÀCIES a tots els meus company de la delegació de Lleida sou part de mi, de la meva història com a periodista i com a persona. M'emporto amics, més que companys.

CAROLINA senzillament no tinc paraules per tu, agrair-te el teu suport des de sempre. Ets GRAN com a periodista i HUMANA sense límits com a persona. Aquesta combinació és la millor per fer que el periodisme amb què creguem continuï. Sempre has cregut amb les comarques i això la gent ho ha de saber.

EVA tens segell propi com persona i professional. Sé que sempre t'he tingut allà. GRÀCIES des del cor a les dues.

A la resta de companys de Barcelona Girona i no diré noms, perquè no em voldria deixar a ningú lluiteu per fer una televisió de Catalunya, per tot el territori català, i perquè les comarques no desapareguin. La televisió s'ha fet gran entre tots. No deixeu de tenir conviccions i opinió pròpia quan les coses no es fan bé.

Gràcies a tots m'heu acollit i m'heu fet sentir més periodista amb cada entrebanc o dificultat que he tingut per donar resposta al que m'encomanàveu. Les adversitats m'han fet créixer. He treballat de valent per arribar on sóc i ningú m'ha regalat res.

Demà, com diu un amic meu, no tindràs feina, però seràs igual de bona professional que avui i nosaltres t'haurem perdut.

Gràcies amics!!!! Visca el Pirineu i la feina feta pel periodisme ple de conviccions, integritat i coherència. El periodisme en el qual crec. El meu futur es el present que ara mateix d'aquí un mes serà més incert que mai, perqué com molta altra gent estaré al carrer sense feina.

Sóc un deu treballant. Ho he demostrat de sobres, i ho dic amb la boca ben oberta. Avui parlo des del cor i des de la ràbia de veure tantes injústicies, i jo ara ser una d'elles. Avui tinc foc a les venes i la mirada perduda per no saber cap a on tirar, després del 31 de març.

Us trobaré a faltar moltíssim. Avui tinc el cor fred i els ulls botits i plorosos. Això és el que se sent quan et trobes al carrer. I el que suposo que altres companys ja han sentit.

Avui deixo d'explicar les històries dels altres per explicar LA MEVA PRÒPIA HISTÒRIA.

Eva Clausó és corresponsal de TV3 al Pirineu, fins al 31 de març. Ha estat acomiadada pel desmantellament de les corresponsalies.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet