Opinió
-
L'Espanya subsidiada i la casta depredadora
Eugeni Casanova
06.09.2013
-
El deure de decidir
Josep Rull
05.09.2013
-
Via a la independència. La Sénia no és frontera
Alfons López Tena
05.09.2013
-
'Els qui vivim fora també hem d'empènyer'
Joel Mestres
03.09.2013
-
El consell valencià, la Via Catalana i la prohibició del pacifisme
Ferran Suay
02.09.2013
-
Estudiar el català a la Universitat de Perpinyà
Alà Baylac Ferrer
30.08.2013
-
I a nosaltres, què ens convé?
Marta Serra
29.08.2013
-
A França li convé un estat català
Eugeni Casanova
27.08.2013
-
'Catalano? Non ci risulta'
Pau Vidal
22.08.2013
-
No tot s'hi val
Manel Clavijo
21.08.2013
-
Els nens 'desemparats'
Tina Vallès
20.08.2013
-
Shawn Renee Lent: Esperàvem que no succeís
Shawn Renee Lent
17.08.2013
-
Shawn Renee Lent: Esperàvem que no succeís
Shawn Renee Lent
17.08.2013
Martí Estruch Axmacher
17.02.2012
Martí Estruch: 'Dimitir a Alemanya no és una vergonya, o no solament'
La dimissió del president alemany Christian Wulff indica tres coses. Una: de casos de corrupció i de tràfic d'influències n'hi ha a tot arreu i a les més altes instàncies. També nord enllà, on, segons Espriu, la gent hauria de ser neta i noble. Dues: la diferència notable entre uns països i altres està en el fet que en els uns els polítics dimiteixen i en els altres fins i tot superen processos judicials en situacions més que adverses. I tres: a banda poder qüestionar el funcionament de la justícia a les nostres latituds, és evident que a Alemanya hi ha una cultura de la responsabilitat, potser d'arrels luteranes, que manca a casa nostra. Dimitir a Alemanya no és una vergonya, o no solament: és sobretot un acte d'assumpció de responsabilitat. Un polític no solament és culpable dels seus actes, també n'és responsable.
La conclusió evident és que un país en què el president dimiteix ensenya públicament les vergonyes, però també una gran salut democràtica. Vol dir que els mecanismes reguladors de la democràcia funcionen. Hi ha uns mitjans de comunicació que fan la feina d'investigar, denunciar i pressionar la classe política. Hi ha una opinió pública que no és indiferent ni viu anestesiada o adormida. Hi ha una justícia que és digna d'aquest nom i funciona d'una manera independent del poder polític. I hi ha, finalment, una classe política que, si mai oblida que el seu rol real no és cap altre que el de servir els ciutadans, té una mitjans, una opinió pública i una justícia que li ho recorden.
Martí Estruch Axmacher és periodista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015