Opinió

 

<34/72>

Sebastià Bennasar

10.07.2014

Josep Forment, l’home savi que feia llibres

L'Àlex Martín em va dir un dia: 'Nano, tenim editor.' Havíem fet plegats una antologia de relats negres en català, Crims.cat, i vam anar a parar a les mans d'Alrevés, uns editors que fan les coses al revés que els altres, com diu el lema de la casa. Llavors no els coneixia de res, però ara són una part de la meva família i de la gran família 'negrota' (el terme és de l’Anna Maria Villalonga). I ara n’hem perdut una part imprescindible i inoblidable: en Josep Forment.


En una altra vida, si no hagués estat escriptor i periodista, hauria volgut ésser editor o llibreter. En Josep ho sabia, un dia li ho vaig comentar, i em va dir: 'Encara hi ets a temps, però sàpigues que en aquest negoci mai no et faràs ric i sàpigues que mai no l’entendràs del tot, encara que hi treballis tota la vida.' Però hi havia una regla bàsica: 'Es tracta de fer llibres bons i es tracta que els llibres bons que fas es venguin.'


En Josep Forment era un editor de raça, com demostren les seves traduccions i edicions de Baudelaire, o l’última de Pepe Rubianes, però sobretot tants i tants treballs editorals que no duen la seva signatura, però que en canvi conserven tota la seva empremta.


Sempre he dit que escriure un llibre és una feina individual, publicar-lo una tasca d’equip i vendre’l un miracle. I ell feia possible i fàcil la segona part. Amb una eina fonamental: la seva immensa cultura i la seva humilitat. No imposava, suggeria. I et convencia. Els originals que passaven per les seves mans abans d'ésser llibres acabaven essent millors. Sempre.


Però el tresor més gran de Josep Forment era la seva saviesa i el bon humor. És una de les persones del món de les lletres amb qui més he rigut i que més coses m’han ensenyat. La primera vegada que el vaig veure va ser a Lloseta Negra, on el vaig convidar a venir a presentar Crims.cat. Aquell festival llanguia, però al voltant d’un bon variat mallorquí al bar Es Centro de Lloseta en Josep va començar el seu mestratge.


Mai no va dir que no a parlar en públic de llibres, de novel·la negra i d’indústria editorial.


I en sabia un niu. La seva darrera dèria –compartida– era la de la desaparició de la figura del prescriptor, de la persona que ajudava a destriar entre l’allau de la producció editorial que tantes vegades ens asfixia als qui ens dediquem a aquest negoci. És cert, hem perdut referents i referències, i per això va lluitar tant perquè la col·lecció Crims.cat fos cada vegada més visible. 'Una col·lecció és una imatge de marca, la garantia per al lector que, si l’editor ha fet bé la feina, no quedarà decebut. És la creació d’un model i un planter de lectors.' Ho va dir dimarts al vespre, a la biblioteca del Vapor Vell a Sants, mentre presentàvem la darrera curolla, l’associació En Negre.


Avui estem tots desolats per la pèrdua sempre abans d’hora –i aquesta vegada encara més abans d’hora que mai– d’un amic que a la vegada era una persona sàvia que adorava els llibres i per això intentava fer-los cada vegada millor. Hem perdut un home bo que treballava per fer-nos feliços i més savis.


Sebastià Bennassar, periodista i escriptor

Editorial