Opinió

 

<34/72>

Oriol Fuster Cabrera

05.11.2013

El valor de l'Erasmus

Objectivament, poder acollir-se a un conveni que et permet matricular-te en una universitat estrangera i cursar-hi un any amb (relativa) poca faena burocràtica és una oportunitat molt bona. Ho és a nivell acadèmic –aporta una perspectiva polièdrica a les matèries que treballes en els teus estudis–, a nivell (futur) professional –et permet conèixer altres realitats i/o mercats i maneres de funcionar–, a nivell formatiu –et permet aprendre una o més llengües, i/o matèries que no estudiaries aquí–, a nivell humà –et permet fer coneixences importants que, després, poden esdevindre per a tota la vida–, etcètera.


Ara, això no trau que és una oportunitat en massa casos desaprofitada i que la fama de festa, borratxera i sexe fàcil que han pres els Erasmus no és injustificada. El problema de fons és el model actual, en què no se't demana cap mena de projecte previ per a poder acollir-te a la beca (omples dos fulls amb quatre llocs comuns sobre cosmopolitisme i Europa, fas una entrevisteta i ja ho tindríem) ni una vegada has tornat a casa et passen comptes de què has fet durant l'any, què has après i per a què et servirà l'experiència, a la llarga –i això és potser encara més greu. En el millor dels casos se't valorarà segons les qualificacions acadèmiques, i no cal ser ministre per a saber que les notes no han de tindre necessàriament correlació amb la qualitat o capacitat de l'alumne.


Si a això hi sumem la fama de 'fiesta y paella y playa' que els Països Catalans ens hem guanyat a pols i que fa que bona part dels estrangers que venen aquí tinguen el perfil que tenen (recordem que València és la primera destinació Erasmus d'Europa), òbviament la visió que té una part important de la nostra societat sobre les beques Erasmus és que només servixen per a subvencionar festes i sexe fàcil als jóvens. La jugada de Wert, per tant, conté una estratègia política feta amb tota la tranquil·litat del món: qui es queixarà per la mesura no formarà en cap cas part del seu electorat.


Però estratègies polítiques a banda, el problema, és clar, és que paguen justos per pecadors. I és lleig posar-se d'exemple a un mateix, però òbviament sóc el testimoni que tinc més a mà: en el meu cas, per exemple –i tot i que la beca és prou miserable, i a més te la paguen en dos vegades, una meitat abans d'anar-te'n i l'altra havent tornat, cosa que fa que si no tens diners estalviats tampoc et servisque de tant–, sense l'ajut econòmic no m'hauria sigut possible fer l'Erasmus, i crec que objectivament vaig aprofitar-lo prou. Vaig anar a Bucarest, i vaig aprendre-hi dos llengües (anglés i romanés); i pel fet d'aprendre la llengua del país vaig poder conèixer-ne prou el context cultural, social i polític, cosa que va permetre'm fer-ne alguna cosa durant l'estada allà –esta Opinió Contundent precisament per a VilaWeb arran unes protestes que van hi haure, per exemple– i m'ho està permetent després –en tornar a les Terres de l'Ebre, per exemple, he pogut establir relació amb la comunitat romanesa d'aquí; seguixo de prop el món de la literatura romanesa i les seues traduccions al català, i n'he fet alguna col·laboracioneta seguint Xavier Montoliu, el referent en la matèria– etc. De fet estic convençut que si no fos pel moment socioeconòmic i perquè malauradament Romania és un país que no interessa massa a ningú d'esta experiència n'hauria pogut traure alguna conseqüència professional. Però potser sóc massa optimista.


En l'Erasmus també és interessant el tipus de coneixences que pots fer. Evidentment, la tria del lloc d'alguna manera filtra la gent que coneixes, i segurament si hagués fet l'Erasmus a Roma no hauria conegut el mateix tipus de gent que havent-lo fet a Bucarest. Per a bé i per a mal. Però en el meu cas d'allà han sortit coneixences que a la llarga esdevindran o han esdevingut valuoses. A banda de les amistats i la de viatges que podria fer durant els pròxims anys amb l'excusa de les visites, el fet és que quan necessito conèixer una qüestió sobre, per exemple, Alemanya o Finlàndia, com que tinc un molt bon amic alemany que conec de llavors i és periodista i una molt bona amiga finesa que conec de llavors i també ho és sempre tindré una perspectiva interessant sobre les notícies que ens arriben d'estos països. Fet que pot semblar anecdòtic però entenc que d'alguna manera és el leitmotiv del programa Erasmus –que alhora no deixa de ser un programa propagandístic per a crear una consciència identitària europea entre una futura 'elit cultural', però això ja és un altre tema.


I bé, evidentment res d'això no trau que Wert és un capsot i que fent això està putejant molt el personal.




Oriol Fuster Cabrera és subscriptor i blocare de +VilaWeb

Editorial