Opinió

 

<79/88>

Xavi Sarrià

16.01.2015

Animar Catar

Et quedes atònit. A la pantalla, el reporter del noticiari entrevista uns afeccionats d'handbol que, a l'aeroport de Madrid, es disposen a agafar un vol cap al Mundial de Catar. Van vestits amb tota la parafernàlia de la 'roja', però, sorpresa!, viatgen per animar la selecció amfitriona. L'emirat els ha pagat uns quants petrodòlars per suplir les mancances de la seua afecció de prínceps, cosins i parents llunyans. I allí tenim els seguidors de Conca, disposats a trair l'amor patri per culpa de les urgències de la crisi. 'Quan ens ho van dir, ens pensàvem que era una broma --diu un--, però no vam dubtar.'


Normal, hi ha seguidors molt més poderosos que també animen Catar. És clar que no són gent humil que mate les penes a colp de bombo. Són 'hooligans' amb vestits de milers d'euros amb què disfressen hipocresies. Els vam veure a la capçalera de la manifestació de París amb motiu de la matança de Charlie Hebdo. Com els veiem a cada partit de la Champions petroliera, asseguts a les llotges VIP per animar els del seu bàndol: Catar, l'Aràbia Saudita, Dubai… Uns països molt simpàtics, diuen. Tan simpàtics que, a banda de proveir-nos de petroli --i patrocinar clubs de futbol-- tenen les bases militars més fenomenals dels All Stars d'occident. Que són dictadures ultraclassistes, ultramasclistes i ultraexplotadores? Bé, però ho dissimulen amb glamur. Aquests sí que en saben, es repeteixen els Berlusconis de torn.


Mentrestant, fa temps que ens mengem amb creïlles un discurs subliminar: l'islam és terrorisme. Però no és una identificació construïda contra la hipòcrita obscenitat que veiem a 'Callejeros Viajeros Catar', per exemple. No. Sinó contra els 'moros'. És a dir, les persones deshumanitzades per la nova rumorologia goebbeliana: éssers pobres, bruts, violents i que tracten d'imposar els seus costums a la vella Europa. No se sap ben bé com, però se sospita. Només cal mirar a França, on l'extrema dreta islamòfoba ja és primera força. O a Alemanya, on desenes de milers de ciutadans omplen els carrers contra la 'islamització d'occident'.


No és cap broma. És la pitjor onada de racisme que sacseja Europa des dels anys trenta. La propaganda d'avui no fa tan solament pintades amenaçadores abans de trencar els vidres. També s'alimenta d'intel·lectuals i escriptors de renom que ocupen pàgines senceres en antics diaris progres. Per no parlar de les etiquetes de Twitter com ara #StopIslam, que apunten contra aquells que identifica com a musulmans. Ho siguen o no. Perquè la islamofòbia —com remarca aquest article de Brigitte Vassallo a La Directa— criminalitza un ampli ventall d'ètnies o tradicions culturals que els nostres prejudicis confonen sense miraments. Àrabs, jueus àrabs, cristians àrabs, kurds, amazics, turcs… Tots al mateix sac. Vassallo ho exemplifica amb el policia assassinat a París que de seguida fou identificat com a musulmà pel seu nom. Com se sabia que professsava aquesta religió?


No importa a ningú, la resposta. I els vells fantasmes tornen amb força amb l'estimable ajuda dels fanàtics d'al-Qaida, Estat Islàmic i companyia. Per la gràcia dels grans mitjans, se silencia qui els va potenciar i armar a l'Afganistan, el Pakistan o Síria. O que la població, la cultura i el patrimoni dels països de tradició islàmica són el principal objectiu d'aquest horror. Només cal recordar que poc després dels infames atemptats contra Charlie Hebdo, unes dues mil persones moriren a Nigèria en una matança perpetrada per Boko Haram. Ara, cap dels xèrifs globals no va agafar un avió cap a Lagos a manifestar-se. És allò que va dir Galeano: els pobres valen menys que la bala que els mata.

Editorial