TV3 i la negació de la Cultura

El Conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras, ha dit que TV3 no fa prou per les nostres personalitats culturals més eminents, i que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, pel seu caràcter públic, té unes obligacions afegides a les dels mitjans privats. M’ha fet il·lusió llegir aquestes declaracions, no sols perquè les comparteixo, i encara vaig més enllà, sinó perquè havia oblidat que les paraules cultura i TV3 podien compartir frase. Espero que no sigui un miratge. Fa anys, abans que el departament anomenat de Nous Formats (o millor, Format Únic?o Format Vertical?) s’apropiés de tota l’empresa, hi havia més sensibilitat o menys pànic de la cultura. I sé de què parlo per haver treballat a 'Tres, catorze, setze' i a 'Música per a Camaleons'. A més, fa uns sis anys, ingenu de mi, vaig proposar un projecte de programa encapçalat per la paraula cultura. El primer que em va dir el senyor del despatx és que tragués aquella paraula, que en posés una altra, perquè 'cultura' suscitava rebuig en l’audiència. I després d'un consell tan sospitós, mai més no vaig saber-ne res. A TV3, van passar de fer programes per a 'consumidors de productes culturals' a odiar la paraula cultura, directament. No deu ser que, en el fons, allò que menyspreen és 'la paraula'? Quan no és la seva o la de Déu, és clar.

És com si la televisió catalana sentís fàstic i por de la cultura. Una actitud de rebuig del món de les idees que fomenta la ignorància i l’acriticisme com a valors socials a impulsar. Preocupar-se de la cultura i divulgar-la és, per exemple, estar al corrent de les coses que es fan a Catalunya i al món, conèixer els debats socials, polítics i de pensament del moment, tenir en compte que, a més dels festivals i de les estrenes de films i dels 'productes culturals en venda', com ara llibres i compactes, també hi ha el cinema, la literatura, la música, l’arquitectura, la pintura, l’escultura, el teatre, la dansa, les exposicions, la filosofica, el circ, la poesia, l’assaig, els dvd, internet, els mitjans de comunicació, tot el món alternatiu i altermundista, el disseny, la història, més enllà d'en Joan B.Culla, i la imaginació, més enllà d’aquella cosa cursi i pedant que es diu 'L’illa del tresor'. Per cert, una de les excuses habituals dels directius de la casa per a impedir la cultura ha estat de dir que no tenia audiència. Aquest argument no hauria de ser vàlid en una TV pública; però si ho fos, per què es mantenen coses com 'L’illa del tresor', les sardanes o els programes del Villatoro, que tampoc no tenen audiència? Dit això, i si estem d’acord que, a fora de TV3, al món real, la cultura existeix, es mou, té audiència i és més viva que mai, hem de concloure que la tasca que ha fet la nostra televisió ha estat contrària al ritme dels temps. TV3 s’ha esforçat a desculturitzar-nos.

A Catalunya, i al País Valencià i a les Illes, hi ha molta activitat cultural, molts centres que promouen debats, exposicions, estrenes, experiments, cicles alternatius, esdeveniments imaginatius ....Cada any ens visiten molts artistes, escriptors i pensadors de primera línia. I també existeix França i Espanya, sense anar gaire lluny. La societat catalana es mou. I pensa, discuteix, es manifesta, crea, investiga, participa en tot quant passa al món, però TV3 s’entesta a ignorar-ho. Incapacitat, desinterès, ignorància, desídia? Por de divulgar nous elements de judici que puguin posar en evidència això que ells fan? Si el nostre país és normal, que n’estic convençut, per què té una TV anormal? Si al país existeix la cultura, per què no existeix a la TV? No deu ser que a la TV continuen pensant que el país és anormal i la gent no vol cultura? O que s'inventen un país que només existeix al seu cap, deformat pels índexs d’audiència i pel pressupost que queda quan Mediapro ha passat per caixa? Ja llegeixen el diari cada dia? La majoria de nosaltres no viu a la Catalunya que s’ha inventat TV3. De quina Catalunya parlen? Més enllà de les coses que es poden veure a la peixera de TV3, decorada amb coralls de plàstic i plena de peixets de colors ridículs que neden i carden en aigua depurada quan els senyors apaguen el llum i se'n van a dormir, hi ha un oceà immens per a navegar, on diuen que les foques i les balenes ho passen pipa. I també hi ha la cultura.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet