Opinió

 

<79/88>

Xavier Montanyà

29.12.2006

L'or negre de la mort (Segona part)

'A qualsevol poble que se sotmeti voluntàriament a la "humiliació diària de la por" l’home mor', va escriure el Premi Nobel de Literatura nigerià Wole Soyinka, represaliat, empresonat, exiliat en èpoques diverses i veu destacada de la dissidència. Aquestes paraules defineixen l’actitud dels nigerians, que abans vivien sota l’opressió colonial i, ara, sota la corrupció dels seus governants, titelles manipulats per les multinacionals del petroli, principalment l’anglo-neerlandesa Shell, que va accedir a l’explotació dels recursos petroliers per pura lògica colonial: l’herència. Si Nigèria era de la Corona britànica, ara és de la Shell. En bona mesura, les descolonitzacions van consistir a mantenir l’explotació econòmica dels territoris colonials per control directe de les empreses, sense que els governs i les metròpolis fessin d’intermediaris. La descolonització, a molts països, va ser un canvi semàntic: l’abolició de les paraules (colònia, metròpoli), que feien nosa a l’ONU, per a continuar perfeccionant i sofisticant els mecanisme d’explotació dels recursos naturals africans, amb noves superstructures de cobertura i d'impunitat. Malgrat la força implacable del poder, i més encara si és corrupte i multimilionari, els nigerians hi planten cara. 'En defensa d’aquesta terra, d’aquest aire i d'aquest cel que varen formar la nostra visió, més enllà de les línies marcades pels amos d’un passat colonial, o marcades, una altra volta, per la ràbia instintiva dels violats, cadascú de nosaltres partim vers un destí diferent', ha escrit Wole Soyinka.

Una de les especulacions que s’han publicat arran de l’explosió de fa dos dies és que es pot ser un acte terrorista. Ja ha sortit la paraula màgica. Allò que ho justificaria tot: la repressió, la militarització de la zona i la col·laboració armada internacional. És allò que convindria a la Shell i al govern, però la sospita té tota la pinta de ser una manipulació. De sabotatges, se’n fan, sí, i de segrestos i assassinats, però cap activista amb ús de raó no faria petar un oleoducte que passa per un dels barris més populars de Lagos. Els pobles del delta del Níger fa temps que es defensen. Nigèria és el país més poblat de l’Àfrica. Hi ha 100 milions d’habitants i 250 ètnies. L’intent de secessió dels ibos (Biafra, 1967) va desencadenar una guerra de trenta-tres mesos, amb més d’un milió de morts. Els ogoni, per exemple, una tribu petita del delta, camperols i pescadors pacífics, han vist morir la terra i l’aigua dels avantpassats, podrida per culpa dels residus del petroli. La terra ogoni fa pudor de sofre, les aigües són contaminades per les fuites de petroli i, de nit, les flames de color taronja de les erupcions de gas cremen el cel. L’infern al paradís. Els ogoni sempre s’han queixat del desastre ecològic que ha causat la Shell. L’escriptor Ken Saro-Wiwa, un dels capdavanters del moviment, va morir penjat a la presó de Port Harcourt, l’any 1995, per haver encapçalat el moviment de protesta pacífica dels ogoni. Tenia cinquanta-quatre anys i el van detenir, jutjar i executar basant-se en acusacions falses.

El grup que ara dona més maldecaps al govern i a la Shell és el Moviment d’Emancipació del Delta del Níger (MEND), que es diu separatista i defensor dels interessos dels ijaw, l’ètnia majoritària del delta i la quarta del país, amb 14 milions d’individus. Aquests activistes realitzen accions de sabotatge contra els interessos de la Shell i els seus treballadors. També duen a terme segrestos i demanen rescats milionaris per a comprar armes i compensar les pèrdues degudes a la contaminació de l’aigua i de la terra. Els ijaw dominen els immensos manglars del delta, sembla que tenen armament modern i sofisticat, i el suport de polítics i militars de la zona, probablement també ijaw, implicats en el contraban. L’exèrcit hi intervé amb dificultats. És un cos fàcilment corruptible i no es mou amb comoditat pel laberint de manglars i aiguamolls. Les companyies petrolieres se’n queixen, i demanen mà dura al govern nigerià, que es troba collat, perquè si la Shell decideix, per seguretat, de reduir la producció, el govern, ells, cobraran menys. L’augment progressiu de la violència i de la tensió latent al delta del Níger és preocupant. És una àrea d’alt risc, en què no manquen, per a acabar-ho d’adobar, pugnes interètniques pel control de les zones petrolieres. En cas de conflicte greu, als ulls del món, i gràcies al cínic consens internacional, les disputes ètniques seran la causa i l’explicació d’una matança genocida. L’estratègia no és nova. Dada important: l’any 2007 hi haurà eleccions per la presidència del país. Tota la tensió per possibles canvis en el repartiment del pastís pot revertir al delta. Qualsevol espurna pot provocar una catàstrofe monumental. És ben fàcil.

Editorial