Opinió
-
Cervells envasats al buit
Marta Rojals
07.02.2008
-
Ball de màscares
Carlota Franco
05.02.2008
-
Bon dia
Marta Leblanc
30.01.2008
-
De branca en branca
Martí Estruch Axmacher
29.01.2008
-
Els dos museus inventats
Agustí Pons
25.01.2008
-
Del cap a l'estómac
Marta Leblanc
23.01.2008
-
Política de tocador
Marta Rojals
22.01.2008
-
Guinea, matèria reservada?
Xavier Montanyà
21.01.2008
-
Ibarretxe hi va
Martí Estruch Axmacher
18.01.2008
-
Arquitectures contra falles (Sagunt a escena)
Albert Dasí
16.01.2008
-
Silenci, es tortura
Martí Estruch Axmacher
15.01.2008
-
Àtom desintegrat
Juli Peretó
10.01.2008
-
Això, m’ho porta la dona
Marta Rojals
09.01.2008
Marta Leblanc
07.12.2007
Sí
La senyora és menuda i duu una jaqueta de color verd i de vellut. S’està, un parell d’hores del 22 de novembre, al Palau de la Música, llegint en silenci en una de les llotges de platea. En acabar-se la primera part del concert, plega el llibre (que és ‘Ravel’, de Jean Echenoz) i s’atansa al senyor barbablanc de just el meu costat. Es coneixen —Hola!— i es fan un petó a cada galta. Després, la senyora demana al senyor què li sembla el concert i, seguit, ella mateixa es respon i jo paro l’orella.
Comença, fent-li saber que ella llegia. A continuació, què li sembla a ella el concert. I acaba, tornant a demanar al senyor què li sembla a ell i aleshores sí: ella calla i ell respon, fent preguntes, la pregunta d’ella. Divaga, i no sé si per costum no diu ‘Ara mateix no t’ho sé dir’ (perquè trobo que no tinc prou elements de judici, se’m fa difícil, no em ve de gust, no vull parlar-ne, no tinc resposta, però tant és, quan el concert s'acabi, voldràs anar a ballar amb mi?). O si no ho diu per por que la senyora interpreti com a desgana una incapacitat sincera, i ell, cortès, no voldria contrariar-la. Sigui per què sigui, divaga, mentre la senyora, que ha deixat de callar, l’esperona fins poc abans de la segona part, quan veu una dona, a qui saluda, i s’acomiada del senyor per anar-la a trobar.
A la segona part, oblido el senyor, la senyora, la dona i (Domènech i Muntaner) l’arquitecte. Dirigint la JONC Filharmonia, Manuel Valdivieso i, al piano, Francesco Tristano Schlimé fan sonar el Concert en Sol per a piano i orquestra de Maurice Ravel de tal manera que oblido, també, l’aversió que tinc al bolero d’aquest mateix compositor. Aquest darrer oblit m’agrada. I m’agrada de poder dir ‘No sabia que una peça de Ravel pogués ser tan bonica. Gràcies per mostrar-m’ho.’ Cosa que em fa recordar el bacallà amb samfaina de la meva àvia i el dia que me’n vaig menjar un plat, per disciplina, i tot allò que en quedava a la cassola, per plaer. Fins aquell dia jo no sabia que el bacallà pogués arribar a ser tan bo. Que bé saber-ho.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015