Opinió

 

<72/88>

Marta Leblanc

07.12.2007

La senyora és menuda i duu una jaqueta de color verd i de vellut. S’està, un parell d’hores del 22 de novembre, al Palau de la Música, llegint en silenci en una de les llotges de platea. En acabar-se la primera part del concert, plega el llibre (que és ‘Ravel’, de Jean Echenoz) i s’atansa al senyor barbablanc de just el meu costat. Es coneixen —Hola!— i es fan un petó a cada galta. Després, la senyora demana al senyor què li sembla el concert i, seguit, ella mateixa es respon i jo paro l’orella.

Comença, fent-li saber que ella llegia. A continuació, què li sembla a ella el concert. I acaba, tornant a demanar al senyor què li sembla a ell i aleshores sí: ella calla i ell respon, fent preguntes, la pregunta d’ella. Divaga, i no sé si per costum no diu ‘Ara mateix no t’ho sé dir’ (perquè trobo que no tinc prou elements de judici, se’m fa difícil, no em ve de gust, no vull parlar-ne, no tinc resposta, però tant és, quan el concert s'acabi, voldràs anar a ballar amb mi?). O si no ho diu per por que la senyora interpreti com a desgana una incapacitat sincera, i ell, cortès, no voldria contrariar-la. Sigui per què sigui, divaga, mentre la senyora, que ha deixat de callar, l’esperona fins poc abans de la segona part, quan veu una dona, a qui saluda, i s’acomiada del senyor per anar-la a trobar.

A la segona part, oblido el senyor, la senyora, la dona i (Domènech i Muntaner) l’arquitecte. Dirigint la JONC Filharmonia, Manuel Valdivieso i, al piano, Francesco Tristano Schlimé fan sonar el Concert en Sol per a piano i orquestra de Maurice Ravel de tal manera que oblido, també, l’aversió que tinc al bolero d’aquest mateix compositor. Aquest darrer oblit m’agrada. I m’agrada de poder dir ‘No sabia que una peça de Ravel pogués ser tan bonica. Gràcies per mostrar-m’ho.’ Cosa que em fa recordar el bacallà amb samfaina de la meva àvia i el dia que me’n vaig menjar un plat, per disciplina, i tot allò que en quedava a la cassola, per plaer. Fins aquell dia jo no sabia que el bacallà pogués arribar a ser tan bo. Que bé saber-ho.

Editorial