Opinió
-
Cervells envasats al buit
Marta Rojals
07.02.2008
-
Ball de màscares
Carlota Franco
05.02.2008
-
Bon dia
Marta Leblanc
30.01.2008
-
De branca en branca
Martí Estruch Axmacher
29.01.2008
-
Els dos museus inventats
Agustí Pons
25.01.2008
-
Del cap a l'estómac
Marta Leblanc
23.01.2008
-
Política de tocador
Marta Rojals
22.01.2008
-
Guinea, matèria reservada?
Xavier Montanyà
21.01.2008
-
Ibarretxe hi va
Martí Estruch Axmacher
18.01.2008
-
Arquitectures contra falles (Sagunt a escena)
Albert Dasí
16.01.2008
-
Silenci, es tortura
Martí Estruch Axmacher
15.01.2008
-
Àtom desintegrat
Juli Peretó
10.01.2008
-
Això, m’ho porta la dona
Marta Rojals
09.01.2008
Juli Peretó
10.01.2008
Àtom desintegrat
Jo tenia un àtom de somni: la majoria absoluta del PP al País Valencià no seria utilitzada contra els qui no els hem votat. La crònica del 2007 sobre el tancament al País Valencià de les emissions de les cadenes de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és, tanmateix, el relat del fracàs de la política (amb majúscules) davant la prepotència: en aquest moment ja hi ha valencians que volen veure la TV3 i no poden. Amb el pretext de la il·legalitat (més que dubtosa) de les emissions, els partits polítics parlamentaris es rendeixen al darrer atac, per ara, del Partit Popular a la llengua catalana.
La iniciativa cívica va permetre, fa més de vint anys, que els valencians tinguérem una televisió en la nostra llengua. El camí ha estat difícil, governés qui governés al carrer de Cavallers de València. Amb el PSOE hi hagué crisis, multes i maniobres grolleres. Com quan Canal 9 inicià les emissions ocupant les freqüències de TV3 al territori valencià. L'arribada del PP i de l'amoral de Zaplana hi aportà el punt grotesc. Com quan es produïen interferències al senyal de TV3 durant els partits de futbol. I ara?
Els mitjans de comunicació ja ho han explicat: amb el PSOE a Madrid i Barcelona, el PP de València aconseguirà allò que ningú no havia tingut fins ara. Podria ser que, al final, els valencians perdem tres canals en català de quatre i en guanyem tres en castellà... Serà aquesta la resposta del PP a l'accés sense fronteres per a la 'llengua compartida' que demanava l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en la seua declaració solemne en ocasió del 75è aniversari de les Normes de Castelló? Si la 'llengua compartida' és l'espanyol, aleshores s'entén perfectament.
Mentrestant, la frontera més dèbil ha estat trepitjada: al sud del País Valencià ja no poden veure ni la TV3, ni el K3/33, ni el 3/24, ni el 300. L'evident fracàs dels polítics professionals se'ns presenta, doncs, en forma de limitació de la llibertat de circulació de la informació i de les idees, sobretot si aquestes s'expressen en català i des de mitjans considerats desafectes. Molesta enormement (pel que es veu, tant al PP valencià com al PSC) que TV3 no siga una televisió submisa i, menys encara, sotmesa als dictats del govern. Com ho és obscenament Canal 9, model de manipulació i lleponeria fins a la nàusea (ho comprovaran els catalans, si mai arriba el famós acord d'intercanvi de senyals: és a dir, la meua llibertat de veure TV3 en canvi de la seua llibertat de no sintonitzar Canal 9).
L'absurda pretensió del govern valencià de prohibir l'expressió 'País Valencià' a TV3 o l'enrabiada per l'aparició a TV3 de l'encertat eslògan 'Barbaritat Valenciana' demostren que no suporten que els mitjans de comunicació reflectesquen una realitat valenciana que ells neguen o l'existència d'una ciutadania crítica, una cosa totalment prohibida en la 'seua' televisió. La televisió valenciana (la socialista i la popular) han amagat sistemàticament efervescències com l'Escola Valenciana o la música en valencià. Com diu Vicent Partal en el pròleg del recomanable 'Del sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas', aquesta gent ens vol colgats sota la seua propaganda: però soterrats no vol dir morts! I ells ens poden continuar dient impunement que som uns 'pertorbats mentals' o, com ha fet el president Camps mateix, poden burlar-se dels moviments cívics 'salvem'. I d'ells, qui dimonis ens en salvarà?
El meu àtom d'esperança en una dreta moderna i democràtica fa molt que es va desintegrar. I les miserables engrunes subatòmiques que en quedaven ja s'han esvaït: davant un PP triomfant i megalòman, segur de si mateix en l'execució del seu pla antivalencià, repartint privilegis a tort i a dret entre els seus acòlits, sobretot si són catòlics integristes, fent malbé irreversiblement el territori, augmentant el deute públic amb projectes faraònics inútils alhora que abandona l'agricultura o la recerca científica..., davant de tot això, què tenim? Uns partits tradicionals en descomposició, un galliner que per ara no mereix ni un quark de confiança.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015