Opinió

 

<156/169>

Vicent Partal

22.11.2004

Sense Zaplana

Aquest cap de setmana s'ha confirmat la marginació (esperem que final) de Zaplana de la vida política valenciana. El congrés del PP ha deixat clar que l'ex-president ha perdut la batalla amb Francesc Camps, batalla que havia volgut presentar amb totes les armes. No sé si Camps sabrà espolsar-se, ara, la síndrome Zaplana del damunt i capgirar el seu partit. Però pitjor que Zaplana, per més que ho intente, no podrà ser-ho.
L'arribada de Camps a la presidència de la Generalitat va despertar molta curiositat. La seua actitud, les seues primeres declaracions i mesures varen fer pensar a molta gent que el PP valencià podia abandonar el zaplanisme. Va ser especialment significativa la Declaració d'Ares, que semblava prefigurar un PP ‘valencianista', a l'estil del 'galleguisme' del PP gallec. Després va arribar l'11-M, la derrota del PP a l'estat, i Zaplana, perdut el poder pel qual havia abandonat la Generalitat Valenciana, va començar a moure peces per desbancar Camps i posar la seua gent al capdavant del partit.
Hi ha qui diu que l'enduriment del discurs de Camps d’aquests darrers mesos, en les qüestions de l'aigua i de la llengua, responia més a una tàctica per a frenar els zaplanistes que no a res més. Si era així, si aquesta era la seua intenció, aviat s’haurien de notar canvis, distensions o fins i tot mesures positives que haurien de capgirar el discurs tremendista i victimari del PP valencià, acostar-lo a la realitat del país i posar fi a l'amiguisme econòmic i a la barbàrie ecològica que ha definit l'era del 'cartagenero' Zaplana. A mi, personalment, em costa de creure que puga haver-hi un PP civilitzat a València. Però, si hi fos, seria una notícia bona per a tothom.

Mail Obert