Opinió
-
Què passa a Fal·luja?
Vicent Partal
28.11.2004
-
Se li entén tot, a Ibarra
Vicent Partal
25.11.2004
-
No canteu victòria
Vicent Partal
24.11.2004
-
Sense Zaplana
Vicent Partal
22.11.2004
-
És imprescindible saber a què juguem
Vicent Partal
16.11.2004
-
Un premi per a Softcatalà
Vicent Partal
15.11.2004
-
Casp
Vicent Partal
12.11.2004
-
Concretant l'imaginari col·lectiu
Vicent Partal
11.11.2004
-
Que Arafat no siga, al darrer moment, Franco
Vicent Partal
10.11.2004
-
Feina a fer
Vicent Partal
09.11.2004
-
Els clars-obscurs d'Arafat
Vicent Partal
05.11.2004
-
Una victòria que legitima la política de Bush
Vicent Partal
04.11.2004
-
El mal menor, l’única opció raonable
Vicent Partal
02.11.2004
Vicent Partal
05.11.2004
Els clars-obscurs d'Arafat
Arafat omple la història recent de Palestina. La seua imatge, les seues decisions, els seus pronunciaments omplen, per a bé i per a mal, el procés de reconstrucció nacional palestina després de la creació de l'estat d'Israel. La seua vida és la d'un mite per al seu poble. Però té clars-obscurs polítics que cal tenir en compte a l'hora de fer-ne el retrat.
Hi ha l'Arafat que contra tot i tothom, amb la tossuderia dels grans líders, crea i organitza Al-Fatah, l'OAP i l'Autoritat Nacional Palestina. I crea tot això contra Israel, però també contra el cinisme enorme dels seus germans àrabs i contra la incomprensió, durant dècades, del món. Aquesta imatge d'Arafat és la que probablement passarà a la història. Amb tota la dificultat i complexitat derivada de l'ús de la violència, sovint amb tanta crueltat com desesperació. La gran foto d'Arafat, paradoxalment, és la de la seua derrota, que va saber convertir en victòria. La de l'agost del 82, quan el van forçar a abandonar Beirut, i ho féu enarborant una metralleta i una branca d'olivera.
Aquest Arafat era l'home cridat a construir l'estat palestí, amb una representativitat i una legitimitat política que ningú més no tenia. I, tanmateix, aquest és el seu gran fracàs. Arafat no ha tingut facilitats, és cert. Però hi ha els seus propis errors, que no són imputables a la pressió israeliana. Arafat s'ha equivocat en la conducció del procés de pau, rebutjant oportunitats d'or. I, sobretot, no ha estat capaç d'institucionalitzar el seu país. L'Autoritat Nacional Palestina no és avui allò que hauria de ser. Hi insistesc: no li ho han fet fàcil. Però tampoc no ho ha fet fàcil ell. La ineptitud de l'administració palestina és excessiva. La corrupció, també. I, sobretot, la por eterna de ser apartat del poder l'ha portat a blocar tota una nova generació de polítics palestins que són els qui hauran de gestionar el futur, però que no han tingut ocasió de créixer en el present.
En tot cas, és evident que el rais palestí no deixa indiferent ningú, i això ja és un indicador del seu valor històric. Que és indiscutible. No sols per als palestins o per als àrabs. No sols per als israelians. Arafat és un dels grans noms de la política mundial de les darreres dècades. Una figura de grans dimensions i insubstituïble, si volem entendre el nostre món i com hem arribat on som.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015