Opinió
-
Què passa a Fal·luja?
Vicent Partal
28.11.2004
-
Se li entén tot, a Ibarra
Vicent Partal
25.11.2004
-
No canteu victòria
Vicent Partal
24.11.2004
-
Sense Zaplana
Vicent Partal
22.11.2004
-
És imprescindible saber a què juguem
Vicent Partal
16.11.2004
-
Un premi per a Softcatalà
Vicent Partal
15.11.2004
-
Casp
Vicent Partal
12.11.2004
-
Concretant l'imaginari col·lectiu
Vicent Partal
11.11.2004
-
Que Arafat no siga, al darrer moment, Franco
Vicent Partal
10.11.2004
-
Feina a fer
Vicent Partal
09.11.2004
-
Els clars-obscurs d'Arafat
Vicent Partal
05.11.2004
-
Una victòria que legitima la política de Bush
Vicent Partal
04.11.2004
-
El mal menor, l’única opció raonable
Vicent Partal
02.11.2004
Vicent Partal
14.10.2004
Disbauxa a Brussel·les
En plena discussió de la constitució europea, la Comissió ha empitjorat les coses encara més. Ja ho sabeu: un dels comissaris proposats, Rocco Buttiglione, va expressar unes opinions gens acceptables sobre dones i gais. I com que el proposen per a Justícia precisament, doncs hi ha hagut un notable enrenou per a impedir que l'acceptin. Però, ai!, ara resulta que el Parlament europeu no pot rebutjar un sol comissari, sinó que ha de rebutjar la Comissió sencera. És un exemple de manual de les pràctiques sorprenents de la unió, en termes de democràcia corrent.
En aquest terreny, no parem de fer passos enrere, després del Tractat de Maastricht, que va marcar l'avançada màxima de la idea i de la il·lusió d'una Europa que havia de superar l'estricte marc de cogestió dels estats. És cert que el projecte de constitució proposa, en alguns terrenys, unes normes més raonables que no pas les actuals (però en uns altres terrenys, no). Ara, a l'espera de si la constitució arriba o no arriba, la pràctica política del dia a dia hauria d'evitar espectacles com aquest. Hi ha maneres de fer-ho. El president Barroso podria, simplement, canviar de candidat i endavant. Per exemple. Amb una mà esquerra molt política que dissipara una mica els dubtes sobre la manera com es vol construir Europa, uns dubtes que aquest dissortat incident ha tornat a posar sobre la taula.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015