Opinió
-
Què passa a Fal·luja?
Vicent Partal
28.11.2004
-
Se li entén tot, a Ibarra
Vicent Partal
25.11.2004
-
No canteu victòria
Vicent Partal
24.11.2004
-
Sense Zaplana
Vicent Partal
22.11.2004
-
És imprescindible saber a què juguem
Vicent Partal
16.11.2004
-
Un premi per a Softcatalà
Vicent Partal
15.11.2004
-
Casp
Vicent Partal
12.11.2004
-
Concretant l'imaginari col·lectiu
Vicent Partal
11.11.2004
-
Que Arafat no siga, al darrer moment, Franco
Vicent Partal
10.11.2004
-
Feina a fer
Vicent Partal
09.11.2004
-
Els clars-obscurs d'Arafat
Vicent Partal
05.11.2004
-
Una victòria que legitima la política de Bush
Vicent Partal
04.11.2004
-
El mal menor, l’única opció raonable
Vicent Partal
02.11.2004
Vicent Partal
27.02.2007
Srebrenica i Solana
Reconec que vaig mirar amb molta tristesa la televisió. Deia que el Tribunal Penal Internacional reconeixia que la matança de Srebrenica era un genocidi, però n'exculpava Sèrbia. Curiosament no diu enlloc qui és el genocida. I com pot haver-hi un genocidi sense genocides? Ho vaig entendre al vespre. En una altra TV parlava Solana i afirmava que la sentència era bona perquè demostrava que no hi havia culpabilitats col·lectives. I que això obria pas a una reconciliació de la comunitat internacional amb Sèrbia. Ai caram! De la comunitat internacional amb Sèrbia? Si hi ha un genocidi sense genocides com és que els qui se suposa que eren els genocides no han de reconciliar-se amb les víctimes sinó amb la comunitat internacional? No puc negar la meua indignació.
L'11 de juliol de 1995 soldats uniformats de la república sèrbia de Bòsnia van afusellar per l'esquena 8.373 bosnians no serbis, musulmans de cultura. Tots i cadascun dels homes i joves de Srebrenica. Amb armes cedides per l'exèrcit iugoslau, amb finançament del govern serbi, amb la complicitat de la immensa majoria de la població sèrbia, amb la sola excepció d'uns pocs valents que es resistien a tanta bogeria. Durant anys i anys s'han anat acumulant les proves de com arribaven les armes a l'esperpèntica república sèrbia de Bòsnia, del suport d'intendència, del suport polític, de les connexions entre la república sèrbia de Bòsnia i Iugoslàvia (val a dir, Sèrbia). És públic i notori que sense el suport de Milosevic i el seu govern els serbis de Bòsnia, que anaven i venien de Belgrad perfectament coordinats, no haurien pogut cometre amb tanta eficàcia tants crims com van cometre. I ara què ens diuen? Que, a Srebrenica, s'hi va cometre un genocidi però que no sabem qui eren els genocides?
El cap dels assassins, el general Ratko Mladic continua en llibertat, amagat, però lliure. És Mladic qui el 2 de maig de 1992 va començar el blocatge de Sarajevo, i ho va fer actuant com a general de l'exèrcit iugoslau, a les ordres de Belgrad. Un mes després Bòsnia esdevenia independent, l'exèrcit iugoslau es retirava formalment poc després i Mladic passava a dirigir l'il·legal i 'nou' exèrcit serbi de Bòsnia, un exèrcit que usava les armes de l'exèrcit iugoslau, que era integrat pels mateixos soldats que havien estat de l'exèrcit iugoslau i que compartia les idees, la manera de fer i l'odi escampat pels sectors més radicals de Belgrad. I van ser aquests soldats, vestits i armats per Sèrbia en la pràctica i en la ment, els que van perpetrar les matances no sols a Srebrenica sinó a tot Bòsnia.
Ara Solana diu que és fantàstic que Sèrbia no siga culpable, supose que perquè d'aquesta manera la Unió Europea pot començar a acostar-se a Sèrbia, que és allò que l'interessa, i pactar una solució per a Kosovë. Fa dècades el secretari d'estat nord-americà Foster Dulles va dir aquella frase famosa: 'Els Estats Units no tenen amics, solament interessos.' Solana i la Unió Europea semblen haver descobert amb goig la vella frase, carregada de cinisme, però estic segur que, contra ells, som molts els europeus que recordem les vegades que ens vam manifestar i vam expressar la nostra solidaritat amb els pobles atacats per l'expansionisme serbi, sobretot amb Bòsnia i amb la ciutat màrtir de Sarajevo. Ell, Solana, potser s'estima més d'oblidar-ho. Jo, no.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015