Opinió
-
Del dia que ara esmente, guardeu-ne memòria
Vicent Partal
25.04.2005
-
Francòfons? Bien sûr...
Vicent Partal
21.04.2005
-
La legislatura de la pau
Vicent Partal
20.04.2005
-
Menys 'constitucionalisme', menys pla
Vicent Partal
18.04.2005
-
La dignitat de tothom
Vicent Partal
15.04.2005
-
De monarques, països i periodistes
Vicent Partal
13.04.2005
-
Beiras
Vicent Partal
12.04.2005
-
Jeniffer Cros, per exemple
Vicent Partal
11.04.2005
-
Un estat (ni que siga petit)
Vicent Partal
07.04.2005
-
Dol amb mesura
Vicent Partal
06.04.2005
-
Les contradiccions que deixa Joan Pau II
Vicent Partal
04.04.2005
-
Sobre Terri Schiavo, amb respecte
Vicent Partal
01.04.2005
-
Revistes
Vicent Partal
30.03.2005
Vicent Partal
26.05.2005
Full de ruta
L'atemptat d'ahir a Madrid, en unes altres circumstàncies, hauria mogut un terrasbatall. No ha estat així. Probablement perquè comença a flotar una consciència prou generalitzada d'anar entrant en un procés de resoldre el conflicte i que hi ha un 'full de ruta' no escrit, però sabut. En aquest full de ruta, hi caben alguns atemptats, sempre que no facen cap mort. ETA va respondre ahir al sector de la societat espanyola que es pensa que negocia 'només' perquè es troba acabada. Era un missatge no contradictori amb les declaracions en favor d'una eixida negociada.
I no ho és, contradictori, perquè el procés de pau durarà anys i s'assumeix que, mentre duri, hi haurà detencions i atemptats. Segurament que s'evitaran les tortures, la detenció de la cúpula d'ETA o els assassinats, perquè això faria perillar tot el procés. Però un cotxe bomba com el d'ahir, o unes detencions com les d'aquesta setmana, són assumibles per l'altre costat. (Per cert: no és pas igual posar una bomba que un cotxe bomba. Un cotxe bomba demostra una capacitat operativa molt superior a la d'una bomba i deixa ben clar que, si des de fa dos anys no hi ha morts, és perquè ETA no vol, o no li convé, que n'hi haja.)
Siga com siga, en tots els processos de pau del món es pot trobar el famós 'full de ruta' popularitzat pel conflicte entre palestins i israelians. I tots els processos de pau cerquen més la manera d'establir la confiança entre els contrincants i el temps que cal per a arribar-hi que no pas quina és la solució. El problema no és la solució, que quasi sempre és notòria, sinó com s'hi arriba. Per exemple, tots sabem que la solució del conflicte entre Israel i Palestina està a constituir dos estats independents amb capitalitat conjunta a Jerusalem. Però els palestins hauran de renunciar que els refugiats puguen tornar a l'actual territori israelià. Per exemple. A Irlanda ja ho saben, que l'IRA no es desarmarà mai. I no passa res. Simplement, això ha deixat de ser una condició absoluta. En canvi, els republicans saben que la reunificació de l'illa no es farà d'una manera contundent i que els anglesos continuaran tenint un paper, encara que menor, al nord. Així passa a tot arreu. I passarà a Euskadi també.
A Euskadi les condicions de l'esquerra abertzale són clares: presos al carrer, reconeixement d'Euskalherria com a àmbit de decisió política i procés de reunificació de les dues comunitats basques i el nord. La independència? No, si no la vota la majoria de bascos. El govern espanyol, de fet la societat espanyola, encara no ha presentat quines són les seues condicions. Quan se sàpiguen es podrà començar a negociar per arribar a la pau. Però la pau no serà ni la derrota d'ETA ni la derrota d'Espanya. Serà una cosa diferent de la que hi ha ara. Però, com ja va dir Carter, la pau només serà estable, si els dos costats acaben guanyant-hi alguna cosa. En aquest procés passaran anys i hi haurà atemptats i detencions. No passa res. Les coses es fan així a qualsevol part del món.
POSTDATA: De matí ens hem despertat amb la detenció i l'empresonament d'Otegi. No beneficia el procés, però, probablement, també entra dins la normalitat. Ja se sabia que el dirigent de Batasuna, una de les peces clau de la negociació, tenia aquest afer pendent amb l'Audiència espanyola. I per més que hi haja voluntat política del govern i dels partits, aquella Audiència va a la seua. I continuarà anant-hi, segurament. Potser serà una de les causes d'entrebancs més clara, aquests mesos vinents. Però, de la mateixa manera que ahir els partits espanyols, tret del PP, es van mossegar la llengua després de l'atemptat, avui és l'esquerra abertzale la que se l'haurà de mossegar. La detenció d'Otegi, avui a la matinada, no hi ajuda, però m'estranyaria molt que aturara el procés obert. Si la policia haguera anat a detenir-lo, potser sí que la cosa tindria conseqüències, però tractant-se d'un sumari obert de fa temps, crec que no afectarà el procés, per molt que irrite.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015