Sobre Terri Schiavo, amb respecte

La mort de Terri Schiavo ha posat de nou sobre la taula el debat sobre si hi ha el dret d’una mort digna. Ja saben que, en aquest cas, després de quinze anys sense activitat cerebral detectable, el marit de Terri Schiavo demanava a les autoritats que deixessin d'alimentar-la artificialment, alhora que els pares volien que continuara aquest suport artificial que la mantenia en vida. És un debat amb poques arestes clares, que ens fa veure la complexitat del món en què vivim i la dificultat de prendre posicions rotundes sobre qüestions tan delicades.

Hi ha, en primer lloc, el dret de la vida, que tots invoquem. I que hauria de trobar-se per damunt de qualsevol altre. Però de què parlem, quan parlem de vida? Del simple fet biològic o d'un fet diguem-ne intel·lectual? Quinze anys sense senyal d'activitat cerebral és molt de temps i sembla indicar un camí irreversible. Més encara: la via contrària, la de mantenir artificialment el pacient en vida, també té uns límits. Fins quan cal mantenir-la-hi? No invalida l’artificialitat mateixa del suport l'argument de respectar la vida? El respecte a la vida, crec, ha d'incloure el respecte a la mort, amb naturalitat. La gent no pot ser assassinada, però no deixar-la morir, no viola també la normalitat de la vida? Perquè la mort forma part de la vida. Fins i tot li dóna sentit.
En el cas Schiavo hi ha, tanmateix, un element final que em sembla el més difícil de tots. I aquest fet és la manca d'una voluntat clara de la pacient, expressada abans d'entrar en l'estat de mort cerebral. Amb una declaració escrita prèvia crec que el debat hauria estat molt diferent. Sense aquesta declaració la batalla entre el marit i els pares ha estat dolorosa. Cruel. Perquè en definitiva tots dos tenien, diguem-ho així, un cert dret d'interpretació sobre la situació. I pontificar sobre què hauria decidit ella crec que és arriscat per totes dues parts. Però estic convençut, alhora, de l'amor, i del dolor, que les posicions dels uns i els altres reflecteixen, vagen equivocats o no. Per això em dolen, em semblen fora de lloc, les manifestacions oportunistes que han provat de treure profit polític immediat del drama humà d'una família desfeta i confrontada. Crec que la família de Terri Schiavo, tota, però sobretot Terri, mereixen més respecte i consideració.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet